Vintena jornada de la Primavera Catalana

El Consell General dels Pirineus Orientals fa una crida a mobilitzar-se contra la “vulneració de drets fonamentals” a Catalunya. La presidenta Hermeline Malherbe considera que els representants electes s’han de posicionar perquè hi hagi una “presa de consciència”.  

Els CDR fan una crida a mantenir la mobilització i a unir-se als comitès per plantar cara a la repressió. Diuen que respondran “amb més lluita, més força, més mobilització i més solidaritat”.   

Una quarantena de poetes recitaran a favor de la República el diumenge a Girona.  

Celrà impulsa un vídeo col·lectiu en suport als CDR. Un centenar de veïns de les comarques gironines participen en un document audiovisual gravat dimarts, en rebuig a la criminalització de les protestes.       

Cornellà del Terri inicia els tràmits per batejar la plaça de l'ajuntament com la de l'1-O, espai no tenia cap nom oficial.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/04/2018  

Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-  

El Consell General dels Pirineus Orients ha fet una crida a tots els càrrecs electes del departament a mobilitzar-se "a favor de la democràcia" al Principat de Catalunya. En una atenció dimecres als mitjans a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), la presidenta del Consell General, Hermeline Malherbe (Partit Socialista), ha explicat que des de fa mesos defensen un "plantejament" que passa per "denunciar la vulneració de drets fonamentals i els empresonaments abusius". "Ens interpel·la a tots els electes, també als ciutadans", ha assenyalat, destacant que "no es tracta d'independència o no".

Segons Malherbe, en la situació actual al Principat de Catalunya es produeix un "atemptat contra la democràcia i els drets fonamentals" i mostra d'això és que el jutge alemany hagi descartat la rebel·lió en el cas del president Carles Puigdemont.

La crida política solidària, ha defensat Malherbe, va dirigida als representants i electes de diversos estaments institucionals com el Consell Comunal, el Consell General, els càrrecs electes regionals o parlamentaris, perquè hi hagi "una presa de consciència".

Durant la seva intervenció, la presidenta del Consell General del departament ha fet també una crida al diàleg entre Barcelona i Madrid i ha tornat a denunciar la violència policial de l'1-O. "Mobilitzem-nos tots per defensar la democràcia", ha insistit recordant als electes que poden fer-ho de diverses maneres, com per exemple, signar un manifest o sumar el seu suport a la manifestació de diumenge a Barcelona.  

Els CDR fan una crida a mantenir la mobilització i a unir-se als comitès per plantar cara a la repressió 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies els Comitès de Defensa de la República han fet una crida a mantenir la mobilització i a “unir-se als CDR des de cada vila, poble, barri i ciutat” després de les detencions que han fet aquesta setmana la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra de persones que en formen part. “Malgrat aquest cop repressiu i els que puguin venir, respondrem amb més lluita, més força, més mobilització i més solidaritat”, ha dit David Aranda, advocat i militant d’Alerta Solidària, que ha llegit un manifest acordat pels CDR davant el Palau de Justícia, a Barcelona, on s’han aplegat unes 200 persones per donar suport als comitès. Segons el manifest, “l’operació contra els CDR ens mostra que anem pel bon camí”. 

Una quarantena de poetes recitaran a favor de la República el diumenge a Girona  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies una quarantena de poetes participaran diumenge a Girona en un acte a favor de la República i per demanar l'alliberament dels presos polítics. La idea l'ha impulsat el poeta Eduard Casas, que remarca la "càrrega simbòlica" de l'acte que es farà aquest diumenge. El recital es farà a la tarda i esperen arrossegar públic que durant matí assisteixi a la manifestació de Barcelona a favor dels presos polítics.

Tot i que la temàtica dels poemes és lliure, Casas admet que la majoria tractaran sobre la situació política i social que viu Catalunya. Entre els autors que participaran del recital hi ha noms com Jordi Pàmias, Susanna Rafart, Cèlia Sànchez-Mústich o Ester Xargay.

L'acte, que començarà a les cinc de la tarda a la Casa de Cultura de Girona, permetrà que cada poeta pugui llegir tres o quatre textos propis. L'objectiu dels impulsors és arribar als 155 poemes amb l'objectiu de "mostrar el rebuig a l'actual situació de repressió que pateix el país". Tot i que l'acte es fa sota el paraigua de Poetes per la República, el propòsit és ser "transversal". El seu impulsor, Eduard Casas, afirma que la situació actual va "de democràcia i de llibertat".

L'acte, que es farà a la sala d'exposicions de l'equipament, s'enregistrarà i no descarten que acabi convertit en un llibre recopilatori. Casas ha detallat que estan treballant per repetir la proposta a altres ciutats catalanes. En concret, estan negociant fer-lo també a Barcelona. El recital poètic comptarà amb la participació d'autors que no podran ser-hi de manera presencial. Per exemple, s'hi llegiran textos dels consellers cessats Lluís Puig i Clara Ponsatí. La proposta es completarà amb la projecció de fotografies fetes per Jordi Borràs, Quim Curbet i d'altres possibles cessions d'imatges que estan negociant. 

La necessitat de ser útil 

Els poetes que hi participen han volgut alçar la veu pe dir-hi la seva sobre la situació del país. Així ho ha assegurat el poeta, i també diputat de JxCat, Francesc Ten. "Si hi ha hagut actes de metges, pallassos, mecànics... perquè no els artistes?", es pregunta.

Ten creu que l'artista ha de ser "útil" en certa manera a la seva societat. De fet, creu que la situació política ha tingut un impacte en la "capacitat creativa" del sector cultural del país.Considera que els Fets de l'1 d'Octubre van suposar "un xoc tan gros que la creativitat va quedar malmesa, estroncada". Una situació que ha corroborat amb poetes, escriptors i altres creadors culturals. Ara, Ten alerta que es pot viure una situació inversa per un "efecte bumerang". En aquest sentit, creu que el buit creatiu va provocar un "desconsol" que "cadascú ha superat com ha pogut". Ara, espera aquest efecte rebot perquè els poetes pensen "que no poden estar al marge" del que està passant. 

Celrà impulsa un vídeo col·lectiu en suport als CDR  

Llegim en la premsa convencional comarcal que joves, membres d’entitats, polítics, activistes, botiguers, veïns i veïnes de totes les edats, de procedència i parla diversa, jubilats, persones de l’àmbit de la cultura, l’esport... Gent variada i heterogènia, com també ho són els CDR. Així es fa palès en un vídeo enregistrat en bona part des de Celrà (Gironès, comtat de Girona). L’escenari on va ser filmat dimarts va ser la plaça de davant de l’ajuntament. En la gravació, una cinquantena de ciutadans surten, d’un en un, pronunciant de manera ferma la frase: “Jo sóc CDR”. Hi va participar tant gent anònima com altres cares més conegudes, com ara Dani Jiménez, de la Plataforma Salvem la Llera del Ter; el director esportiu de l’Uni Girona, Pere Puig; l’exalcalde de Celrà i portaveu d’ERC a la població, Gerard Fernández, i un dels regidors del seu grup, Enric Cabarrocas; l’empresària Neus Matamala; els actors Meritxell Yanes i David Planas; la regidora de la CUP a Celrà Eulàlia Ferrer, o el propietari del 600 Independent, Pep Pladeveya.

Quim Paredes va ser el realitzador del vídeo. Tothom qui ho va desitjar es va acostar a la plaça de l’ajuntament de Celrà, on va ser gravat dient: “Jo sóc CDR”. El vídeo, així mateix, incorpora el testimoni d’una cinquantena de veïnes i veïns més d’arreu de la demarcació gironina que es van enregistrar amb el mòbil pronunciant la mateixa frase. Un d’ells és l’alcalde de Bordils (Gironès, comtat de Girona), Albert Serrats, la gravació del qual es va fer a la plaça del Vi de Girona, on va assistir a la concentració en rebuig a les detencions practicades dimarts de vuit persones vinculades als CDR.

Paredes destaca que “criminalitzar gent de pau és un símptoma de la desesperació d’un Estat espanyol a la deriva”. L’alcalde de Celrà per la CUP, Dani Cornellà, transmet també el seu “suport incondicional” als CDR, i indica que el vídeo és un magnífic reflex del què són. 

Cornellà del Terri inicia els tràmits per batejar la plaça de l'ajuntament com la de l'1-O, espai no tenia cap nom oficial 

Segons informa l’Agència Catalana de Notícies el Consistori de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany, comtat de Girona) ha iniciat els tràmits per batejar la plaça de l'ajuntament amb el nom de «plaça de l'1-O», l'espai on desenes de persones van fer cua per votar a les dependències municipals durant el referèndum. El municipi, a més, va ser l'indret on, per sorpresa, va votar el president Carles Puigdemont.

L'alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, va explicar que amb aquest gest no només volen recordar un «dia històric» per al país sinó també reivindicar els valors «democràtics, pacífics, de defensa de les llibertats i de solidaritat» que creu que «no s'han de perdre», malgrat els intents «d'alguns» de «confondre'ls». Com que l'espai no tenia cap nom oficial, preveuen que els tràmits no s'allarguin.

Des que el president Puigdemont va anar a votar el dia 1-O a Cornellà del Terri, el municipi té guardada l'urna amb la seva papereta. L'alcalde va explicar que dies després li van comunicar que volien lliurar-li en mà, però que mai es va poder fer efectiu pels esdeveniments que van anar succeint en l'àmbit polític.