En el decurs de la Retirada, el 6 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració
d'Argelers de la Marenda, on s'integrà en el grup anarquista «Libertà o Morte»
(Armando Bientinesi, Ernesto Bonomi, Cornelio Giacomelli, Faustino
Braga, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri,
Leonida Mastrodicasa, Carlo Montresor, Guglielmo Nannucci, Muzio Tosi,
Giuseppe Volonté, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Giuseppe Macii, Angiolo
Bruschi, Gualielmo Nannucci i d’altres). Posteriorment va ser reclòs als
camps de concentració de Gurs i de Vernet d’Arièja. Cesare Ragni:
El 12 d'abril de 1891 neix a Brescia (Bressa, Llombardia) l'anarquista Cesare Ragni, que finalment milità
en el PCI. Els seus pares es deien Luig Ragni i Adalgisa Maloffi. Cambrer de professió, des de 1915 estava fitxat com a anarquista.
Durant la Gran Guerra va lluitar en l'Artilleria de Campanya i va rebre la Creu de Guerra. En 1919 milità a Brescia
en el Partit Socialista Italià (PSI) i en 1921 s'afilià al
Partit Comunista d'Itàlia (PCI). De bell nou a Milà (Llombardia), s'acostà novament al moviment anarquista.
En 1925, juntament amb Giovanni Cassinelli, Carlo Molaschi i Armando Tisi, formà part de la comissió organitzadora
de la Unió Anarquista Italiana (UAI).
El
maig de 1927 la policia desmantellà a Brescia una xarxa comunista
clandestina i va ser acusat de formar-ne part
amb 20 militants més. Detingut, va ser tancat a la presó de Brescia i
torturat durament per fer-lo confessar. Després de més d'un any de
detenció, va ser jutjat per un
Tribunal Especial i el 3 de juliol de 1928 absolt per manca de proves.
Durant els anys posteriors figurà alternativament en els informes policíacs com a «anarquista» o com a «comunista».
Continuà mantenint contactes secrets amb Pietro Costa i altres anarquistes implicats en el socors de les víctimes polítiques.
El
22 de març de 1929 va ser detingut sota l'acusació de «propaganda
subversiva» i el 5 d'octubre d'aquell any se li
va assignar confinament per a cinc anys, que purgà a les illes de
Gorgona (Liorna, Toscana) i de Ponça (Poncianes, Latina, Laci). El 5 de
novembre de 1932 va ser alliberat gràcies a una amnistia.
En
1933 mantingué correspondència a Milà amb l'anarquista Emilio
Strafelini, exiliat a l’hexàgon francès. Les investigacions
portades a terme en 1934 amb l'ajuda d'un confident afirmaren que
col·laborava amb l'anarquista Armando Papa i amb el soci en el comerç
ambulant d'aquest Camillo Caloni en l'organització d'expatriacions
clandestines.
El
7 de juliol de 1934 va se novament enviat a confinament per un període
de cinc anys, que finalment es reduïren a
tres, per afavorir l'expatriació clandestina. Segons informacions
d'agost d'aquell any desenvolupava activitats clandestines per a
l'anarcosindicalista
Unió Sindical Italiana (USI), juntament amb Giuseppe Carcano,
Alfiero Guerri, Mario Tronconi i Michele Veglia. A Ponça continuà
freqüentant la companyia dels confinats anarquistes, segons els informes
policíacs.
Posteriorment va ser traslladat a l'illa d'Ustica (Palerm, Sicília) arran d'una protesta col·lectiva i després a les
poblacions calabreses de Gerace i de Locri (Reggio Calabria, Calabria).
El 12 de maig de 1937 retornà a Milà i el 28 d'octubre passà clandestinament a Suïssa juntament amb Giuseppe Jacopini,
company conegut durant el confinament.
El març de 1938 va ser expulsat de l’Estat francès i passà a la Península. Després d'un breu curs d'instrucció a Almansa
(Albacete, la Manxa) entrà a formar part, gràcies a l'ajuda de Virgilio Triva, del
IV Grup d'Artilleria Internacional i combaté enquadrat en la «Bateria Rosselli», però l'agost de 1938 va haver d'ingressar a l'hospital d'Albacete malalt de tuberculosi.
En el decurs de la Retirada, el 6 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració
d'Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat de Rosselló), on s'integrà en el grup anarquista «Libertà o Morte»
(Armando Bientinesi, Ernesto Bonomi, Cornelio Giacomelli, Faustino
Braga, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri,
Leonida Mastrodicasa, Carlo Montresor, Guglielmo Nannucci, Muzio Tosi,
Giuseppe Volonté, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Giuseppe Macii, Angiolo
Bruschi, Gualielmo Nannucci i d’altres). Posteriorment va ser reclòs als
camps de concentració de Gurs (Nova Aquitània,
Pirineu Atlàntic, Occitània) i de Vernet d’Arièja (Occitània). El març
de 1940 va ser enrolat en una companyia de treball francesa a Flandes.
Capturat
pels alemanys a Dunkerque (Nord - Pas de Calais, Alts de França.), va
ser lliurat pel maig al consolat italià
de Brussel·les (Bèlgica) per a ser repatriat. El 24 de juny de 1940 va
ser detingut a la frontera tirolesa de Brenner (vall de Wipptal,
Trentino - Tirol del Sud). Jutjat, va ser condemnat a altres cinc anys
de confinament i enviat a les colònies penitenciàries
de les illes de Tremiti (dins la província de Foggia, regió de Pulla) i
de Ventotene (Latina, Lacio).
L'agost de 1943 va ser alliberat i participà en la Resistència enquadrat en la
47 Brigada «Garibaldi».
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista abandonà el moviment anarquista i s'afilià al
PCI.
Cesare Ragni va morir el 19 de desembre de 1949 de tuberculosi a Milà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada