 |
| Concentració en solidaritat al jove investigat pel 8-N a les portes dels Jutjats de Girona |
El jove investigat per tallar les vies del
TAV a Girona el
8-N es nega a declarar davant el jutge i unes 150 persones es concentren en solidaritat amb ell.
Un miler de persones en suport a l’imputat pel tall al
TAV, a Girona. La manifestació va començar a la plaça del Vi i va acabar davant de l’estació del
TAV.
Els dos regidors de la
CUP a Tarragona i un activista planten el jutge que els citava pel
3-O.
Els altres dos activistes acusats de desordres públics s’han acollit al seu dret de no declarar.
Més d'un centenar d'assistents a la concentració del
CDR Figueres amb màscares blanques. El
Comitè de Defensa de la República s'ha concentrat a la plaça de
l'ajuntament per "recordar a tothom que vivim en una anormalitat
imposada on els drets bàsics no es respecten".
La
Fiscalia allarga sis mesos més la investigació contra alcaldes per col·laborar amb l'1-O. El ministeri públic vol aclarir ara si es van cedir locals municipals per a les votacions.
La
CUP-Crida per Girona critica que l’Ajuntament centrés la prohibició dels militars a l'Expojoven en l'uniforme i no la violència quan es tracta d’un símbol bèl·lic.
L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro exigeix «l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels
exiliats». Ho aprova en un ple extraordinari, en el qual no assisteix el regidor del
PP i on hi ha retrets d’ERC als socis del
PSC.
Concert per la llibertat dels presos polítics catalans. Es va celebrar a Alenyà, un municipi del
Rosselló que està agermanat amb Celrà.
Alcaldes
nord-catalans han creat ara un col·lectiu per defensar el respecte de
les llibertats a Catalunya
Sud. Es van reunir ahir dimecres a Pesillà de la Ribera.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/04/2018
Girona/Salt/Celrà (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies Després de la
manifestació d'ahir al vespre, que va aplegar unes
1.000 persones, aquest matí 150 més s'han concentrat davant dels
jutjats per donar suport al jove activista. Emanuel Donoso, que té 26
anys i és veí de Salt (Gironès, comtat de Girona), havia d'entrar a
declarar per desordres públics i coaccions. De les 10.000
persones que van tallar les vies del TAV durant la vaga general del
8-N, el jutjat només l'ha encausat a ell.
A les onze del matí, els concentrats han desplegat dues pancartes i han corejat consignes com "Jo
també vaig tallar les vies", "Ja n'hi ha prou d'esperar, República ja!" o "La repressió no ens aturarà". Després, des del
CDR, una de les seves portaveus ha llegit un manifest de suport al jove encausat.
L'escrit
denuncia "el remolí repressiu i autoritari" que l'Estat va engegar fa
mig any "i que no
para d'escalar". El manifest, a més, també es pregunta "en base a què"
els Mossos d'Esquadra han assenyalat el jove activista entre les 10.000
persones que aquell dia van tallar les vies. "Un cop més, hem de
denunciar l'existència de fitxers policials, que
s'elaboren amb criteris polítics i ideològics per nodrir actuacions
repressives i desmobilitzar el teixit popular organitzat", recull el
text.
La portaveu del
CDR ha assegurat que Donoso, "com la resta de represaliades, no
caminarà mai sol" i ha assegurat que, amb la situació actual, "és un
imperatiu reconèixer que no hi ha marxa enrere i que l'única opció és
guanyar i fer
efectiva la República des del carrer". "No cedirem ni un mil·límetre
per aplicar el resultat irrenunciable de l'1-O", conclou el manifest.
"No assumirem que és delicte"
El jove activista ha agafat el megàfon per fer saber que, juntament amb els
CDR, ha decidit "no retrocedir i desobeir". I que per tant,
aquest matí no entraria a declarar. "Perquè no podem ni voldrem assumir
mai que els fets del
8-N, al
TAV o a l'autopista, puguin ser jutjats, perquè es van fer en
solidaritat amb les exiliades, les preses polítiques i van ser un pas
més per constituir la República Catalana", ha assegurat Donoso.
Després d'això, des dels
CDR s'ha fet una crida a la gent a estar atenta a les xarxes
socials, perquè la negativa de Donoso a declarar pot suposar "que se'l
detingui en qualsevol moment". Una de les seves portaveus ja ha avançat
que, si això
passa, convocaran una concentració de protesta davant la comissaria
dels Mossos d'Esquadra.
En paral·lel, des dels
CDR també s'ha impulsat una campanya "massiva" d'autoinculpacions. Tothom qui vulgui, pot entrar a la web [www.jotambevaigtallarlesvies.
Un miler de persones en suport a l’imputat pel tall al TAV,
a Girona
 |
| Manifestació solidària ahir al centre de Girona |
Llegim en la premsa convencional gironina que “Jo també vaig
tallar les vies!” va ser el lema més corejat enèrgicament ahir en
una manifestació que es va fer a Girona, aplegant 1.000 persones, en
senyal de suport al veí de Salt Emanuel Donoso, que està sent investigat
pel tall a les vies del
TAV que hi va haver a la ciutat durant la vaga general del
8-N.
La
convocatòria d’ahir dimecres va començar a les set de la tarda a la
plaça del Vi, on es van aplegar
un miler de persones. No es va tractar finalment d’una protesta
estàtica, sinó que des de l’organització es va indicar que s’aniria fins
a l’exterior de l’estació gironina del
TAV, que és on fa mig any més de 10.000 gironins i gironines van
ocupar les vies durant unes dotze hores. L’acció d’aquell 8 de novembre,
en el marc de la vaga general inclusiva, va tenir en tot moment un to
pacífic
i molt festiu, amb crits a favor de la independència, de la República i
reclamant la posada en llibertat dels
Jordis i dels presos polítics catalans.
Des
de la plaça del Vi, el miler de persones que hi havia concentrades ahir
van començar poc després
de les set de la tarda una marxa pel centre de Girona. Van creuar el
pont de Pedra, van continuar caminant pel carrer Santa Clara, la plaça
Independència, l’avinguda Jaume I, la plaça Marquès de Camps i el carrer
Santa Eugènia, fins a arribar a fora de la
terminal del TAV. Durant tot el recorregut es van cridar múltiples consignes, com ara “Prou criminalització. Totes som
CDR!”, “Tenim el poder, som el poble”, “Sense desobediència no hi
ha independència”, “Els carrers seran sempre nostres” o “Ja n’hi ha
prou d’esperar, República ara!”.
Davant l’estació del
TAV l’organització de la marxa solidària havien instal·lat una
tarima, des d’on es van fer els parlaments. Donoso, des de dalt de
l’escenari, va agrair tota la solidaritat rebuda des del moment que es
va conèixer que
estava sent investigat per presumptes desordres públics i coaccions. Va
ressaltar que veure tot aquest suport feia que no se sentís sol i el
reafirmava en les seves conviccions: “Lluitar contra un estat feixista”.
També va aprofitar l’esdeveniment per denunciar
“la praxi criminalitzadora” que l’Estat espanyol està duent a terme
contra els
CDR. Donoso va acabar la seva intervenció recordant: “Tenim un
projecte esperançador”, que és el de construir la República “des de baix
i entre tothom” i, en al·lusió al seu cas, va concloure: “Si ens toquen
a un, ens toquen a tots i totes.” Avui està citat
a declarar a les 11 del matí als jutjats de Girona, on hi ha hagut una
nombrosa concentració de suport.
“Rebel·lar-se contra la injustícia”
En la manifestació d’ahir hi havia l’exdiputat i el que fora líder de
Podem a Catalunya,
Albano Dante Fachin, que va instar el poble a continuar rebel·lant-se contra la injustícia.
En els parlaments també van participar el regidor de la
CUP-Crida per Girona Lluc Salellas i el president d’Òmnium Gironès, Sergi Font.
Acte d’apoderament popular
En els discursos es va subratllar que el tall a les vies va ser un acte d’apoderament popular que
demostra el que els ciutadans poden arribar a fer quan actuen junts i organitzats.
Dante Fachín va comparar el moviment independentista català i l'activitat que estan portant a terme
els CDR amb la lluita de Martin Luther King. «Ell va tallar
carreteres, va posar-se dempeus i va lluitar. Luther King, avui, estaria
aquí», va assegurar. L'exdiputat, periodista i activista va criticar la
«criminalització
constant» que s'està fent dels CDR i va apuntar que «qualsevol que es consideri demòcrata ha d'abandonar aquesta comparació de violència i
CDR».
Per la seva banda, el regidor de la
CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, que està investigat per
haver participar en un tall a l'autopista a Riudellots de la Selva (la
Selva, comtat de Girona) durant la mateixa vaga del
8-N, va fer una crida a continuar les mobilitzacions fins que la
República «sigui un fet» «i tots els presos i les preses polítiques
siguin al carrer». «No ens podem deixar endur per la por ni per la
repressió», va
advertir, tot afegint que els càrrecs públics han de ser els primers en
fer «institucions republicanes».
El president d'Òmnium Cultural a Girona, Sergi Font, va
destacar que el tall de les vies del 8-N va convertir l'estació del
TAV «en un espai de llibertat, del poble, on podia passar de tot i
en positiu», i va lamentar que tot això ara es vulgui fer passar com un
acte violent. També va criticar durament els Mossos per les seves
darreres
actuacions policials: «No pot ser que la nostra policia estigui
col·laborant amb els poders polítics que utilitzen la justícia com
volen», va lamentar. «Teniu el conseller a la presó i el vostre major
fent fotocòpies, sou la policia del poble, no d'un partit
corrupte», va demanar.
Els dos regidors de la CUP a Tarragona i un activista planten
el jutge que els citava pel 3-O
 |
Tres dels investigats per la vaga general del
3-O a Tarragona (Tarragonès) s’han negat a comparèixer aquest
dijous davant el jutjat d’instrucció número 2 de la ciutat, que els
havia citat a declarar per un presumpte delicte de desordres públics. Es
tracta de Laia
Estrada i el destacat anarcosindicalista Jordi Martí --tots dos
regidors de la
CUP a l’Ajuntament de la ciutat-- i l'activista Santi Fortuny,
vinculats també a moviments de l’esquerra independentista i a
col·lectius anticapitalistes.
Tots
tres han justificat que no compareixeran voluntàriament davant el jutge
perquè consideren que
el procés respon a un «muntatge» policial i judicial de tipus polític.
En cas que es dicti una ordre de detenció, han garantit que no prestaran
declaració. Segons han denunciat, se’ls acusa de ser els «capitosts» de
les actuacions emmarcades en la jornada
de vaga, malgrat que no en van ser els convocants ni tampoc se’ls va
identificar.
Els
altres dos investigats, José Estrada i Antonio Mota, sí que s’han
personat al jutjat, però s’han
acollit al seu dret de no declarar. El lletrat que els defensa de forma
conjunta, Carles Perdiguero, ha sol·licitat l’arxiu de la causa.
Estrada i Martí, regidors de la CUP des de 2015
Laia Estrada va liderar la llista de la
Candidatura d'Unitat Popular a les eleccions municipals de
Tarragona de 2015. La formació anticapitalista va obtenir, per primera
vegada, representació al Palau Municipal i ho va fer per partida doble:
també va obtenir
l'acta de regidor Jordi Martí, el número 2 de la candidatura. Els
cupaires van ser la sisena de les set forces que van irrompre a
l'Ajuntament, amb 4.180 vots i durant el mandat han protagonitzat una
dura oposició contra el govern de Ballesteros.
Més d'un centenar d'assistents a la concentració del CDR
Figueres amb màscares blanques
Segons
EMPORDA.INFO
més d'un centenar de persones han assistit, aquest dijous al vespre a
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), a la crida que el
Comitè de Defensa de la República (CDR) de Figueres havia fet als
ciutadans a la plaça de l'ajuntament. La gent ha portat màscares
blanques amb una cinta vermella a la boca que el
CDR n'ha repartit entre l’assistència, que han guardat silenci. El
CDR s'ha concentrat "per recordar els companys i companyes que
pateixen presó i exili i recordar a tothom que vivim en una anormalitat
imposada on els drets bàsics no es respecten".
La Fiscalia allarga sis mesos més la investigació contra
alcaldes per col·laborar amb l'1-O
Un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la
Fiscalia General de l'Estat ha allargat sis mesos més la
investigació contra desenes d'alcaldes catalans per la seva suposada
col·laboració amb el referèndum de l'1-O. La
investigació es porta des de la Fiscalia Superior de Catalunya
en el cas dels alcaldes que són diputats al Parlament i des de les
fiscalies provincials i d'àrea en la resta de casos. A mitjans d'aquest
mes està prevista
una reunió entre els fiscals en cap d'àrea, fiscals provincials i el
fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, per tractar les
diligències a practicar i unificar criteris.
Segons ha publicat
El Periódico de Catalunya i han confirmat fonts fiscals a aquest
diari, l'allargament de la investigació es produeix perquè els sis mesos
establerts legalment per les diligències fiscals ja van caducar fa unes
setmanes
i calia arxivar-les, portar-les a un jutjat o allargar-les.
Ara la investigació se centrarà en aclarir si els consistoris van cedir locals municipals per a les
votacions. Per això, s'ha requerit a algunes policies locals perquè informin d'aquest aspecte.
La CUP-Crida per Girona critica que l’Ajuntament centrés
la prohibició dels militars a l'Expojoven en l'uniforme i no la violència quan es tracta d’un símbol bèl·lic
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies per a la
CUP-Crida per Girona, el debat que ha generat el veto de l'Exèrcit a l'Expojove "té un problema d'origen". El regidor cupaire Lluc Salellas ha criticat que l'alcaldessa,
Marta Madrenas, i Fira de Girona hagin fet girar la sanció al voltant del fet que els soldats portessin uniforme militar en la darrera edició del certamen.
Segons Salellas, aquesta ha estat una qüestió "supèrflua", perquè ja d'entrada l'Ajuntament i
Fira de Girona haurien d'haver dit a l'Exèrcit "que no era benvingut" al saló. La
CUP-Crida per Girona recorda que, precisament, el codi ètic de
Fira de Girona deixa clar que "no estan permeses expressions
bel·licistes que vagin en contra de la cultura de la pau". "I
precisament, les forces armades són l'expressió més clara del
bel·licisme al món", ha subratllat
Salellas.
"Allò
que interessa realment és si l'Exèrcit pot fer propaganda entre els
infants i pot inventar-se
o no actituds nobles", ha criticat el regidor. Per això, la CUP reclama
a l'Ajuntament i a la Fira que el debat no se centri en el vestuari,
sinó que la decisió de no permetre que les forces armades participin a
l'Expojove
"sigui més nítida i clara". En aquest punt, Lluc Salellas també ha
criticat que ahir l'Ajuntamentgironí "mig celebrés" les mesures
cautelars que va dictar el jutjat. A la interlocutòria, el magistrat va
permetre que les forces armades participessin al saló,
però que hi anessin sense dur uniforme.
Vot en contra
Per últim, i aprofitant que el PP ha presentat la moció on demana reprovar l'alcaldessa i exigeix
a Marta Madrenas que dimiteixi, la CUP-Crida per Girona ja ha
volgut avançar què votarà al ple. El regidor Lluc Salellas ha dit que no
donaran suport a la moció perquè "criminalitza" l'alcaldessa. A més,
també ha
criticat que Concepció Veray no tingui en compte que, en realitat,
"estem parlant de tot un moviment de base i popular que defensa la
llibertat dels presos polítics i exigeix que s'implementi la República".
Ara
bé, el regidor cupaire també ha volgut deixar clar que el seu vot en
contra, en cap cas, significa
un aval al model de ciutat que defensa Madrenas i a tota la feina que
fa al capdavant de l'Ajuntament. "Critiquem aquest intent de
criminalitzar-la, però això no vol dir que recolzem i validem el seu
model de gestió en línies generals", ha conclòs.
L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro exigeix «l'alliberament
dels presos polítics i el retorn dels exiliats»
Segons
la premsa convencional comarcal el ple de l'Ajuntament de Santa
Cristina d'Aro (Vall d’Aro,
Baix Empordà, comtat de Girona), reunit dimarts a la nit en sessió
extraordinària, va acordar, per vuit vots a favor i tres abstencions, la
moció en què es demanava l'alliberament dels presos polítics, el retorn
dels exiliats i es denuncia una deriva antidemocràtica
i autoritària de l'Estat espanyol.
La moció va comptar amb el suport
d'ERC i
Guanyarem des del carrer, a l'equip de govern municipal, i de
CiU i Junts, a l'oposició. Per contra, el
PSC, que també està al govern de l’Ajuntament, i
Emprenedors, a l'oposició, van apostar per la neutralitat en base al municipalisme. El
PP, que té un regidor, a l'oposició municipal, no es va presentar al plenari.
«Condemnem aquesta injustícia i ens refermem amb la moció», va dir el portaveu d’ERC
i alcalde, Xavier Sala. La cap de Guanyarem, Sònia Pujol, va afegir: «No va d'independència, va de democràcia». Per la seva banda, el regidor d'Emprenedors,
Julio Rico, va
apostar per l'abstenció, com fa sempre en temes que superen l'àmbit
municipal: «Nosaltres som una plataforma que treballem per l'entorn
local». Un posicionament que va agafar també el
PSC ja que no combregaven amb el total de la moció. «Sorprèn i trobo curiosa la postura del
PSC», va manifestar Sala.
Dret a decidir
L'acord de la moció es concretava en set punts, dos més de la proposta inicial que havia entrat al
registre municipal l'Associació de Municipis Independents (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que havien acordat
ERC i
Guanyarem.
Els
dos punts afegits per les dues formacions són: per un costat, declarar
la vulneració de les llibertats
de les persones, recollides i protegides en tots els tractats
internacionals; i manifestar la persecució de la lliure expressió, de la
vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels
ciutadans per part d'un Estat que jutja les idees i empresona
de forma il·legal.
Concert per la llibertat dels presos polítics catalans
El
municipi d’Alenyà (Rosselló, comtat de Rosselló) va ser el marc
diumenge d’un concert per reclamar
la llibertat dels presos polítics catalans, així com en solidaritat amb
els membres del govern a l’exili. La iniciativa ha estat impulsada pel
col·lectiu
Angelets de la Terra. Hi van assistir 400 persones, entre elles
veïns i veïnes de Celrà (Gironès, comtat de Girona), que està agermanat
amb Alenyà. També hi van acudir l’alcalde de Celrà per la
CUP, Dani Cornellà, i el primer tinent d’alcalde, Josep Bartis.
Segons Cornellà, un dels fets més remarcables és que hi va haver
representants públics i alcaldes de la Catalunya Nord de formacions i
sensibilitats molt
diferents, com ara del Partit Comunista Francès (PCF), del Partit
Socialista, de dretes i del
Consell Departamental. “Consideren que el que està passant a
Catalunya és un atac a la democràcia i que pot acabar succeint arreu
d’Europa”, relata Cornellà. S’han dut a terme, de fet, diverses reunions
entre alcaldes
de la Catalunya Nord per fer un front comú i vehicular una resposta
unitària.
Dins
d’aquest cicle de concerts per la llibertat dels presos polítics
catalans n’hi ha programats
tres més: a Vilafranca de Conflent (Conflent, comtat de Conflent), al
Soler i a Pesillà de la Ribera, ambdós municipis del Rosselló (comtat de
Rosselló).
Alcaldes nord-catalans han creat ara un col·lectiu per defensar
el respecte de les llibertats a Catalunya Sud
Ahir
dimecres a Pesillà de la Ribera una desena d’alcaldes nord-catalans van
reunir-se per fundar
un col·lectiu que defensi les llibertats i els drets fonamentals a
Catalunya Sud. Ja s’han sumat a aquest col·lectiu uns 28 alcaldes, de
molts partits i sensibilitats polítiques que van des del
PCF a
LR.
L’alcalde
de Pesillà de la Ribera, Jean-Paul Billès, va manifestar que “des de fa
diverses setmanes,
amb l’empresonament d’elegits a Catalunya Sud, la repressió ha pres una
amplitud inigualable. Nosaltres no ens posicionem sobre la qüestió de
la independència. En canvi, diguem que es tracta d’un problema polític
al qual cal donar una resposta política i no
judicial. És per això que demanem que els presoners polítics siguin alliberats sense condicions.
Apel·lem igualment a França i Europa a intervenir perquè el diàleg sigui restablert.”
Els
alcaldes diuen també que s’han decidit a tractar aquesta situació,
perquè temen un empitjorament
de la situació. “Crec que hem subestimat la determinació del poble
català i l’obstinació del Govern espanyol” continua Jean-Paul Billès.
“Aquest conflicte pot qüestionar la pau al continent”.
Els alcales esperen que altres alcaldes nord-catalans i de l’Estat francès, signin aquest manifest,
que després serà enviat a l’Assemblée Nationale, al
Senat, al president de la República francesa i a les instàncies europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada