Durant la Retirada de 1939 creuà el Pirineu i fou tancat al camp de concentració d'Argelers de la
Marenda
Marí Civera Martínez:
El 15 d'abril de 1900 neix a València (l’Horta, País Valencià) el professor
mercantil, comptable, publicista, anarcosindicalista, francmaçó i cofundador del
Partit Sindicalista Marí Civera Martínez. Fou fill d'una família
de classe mitjà. Estudià comptabilitat i treballà en una empresa
consignatària de fustes del Grau valencià, alhora que estudià economia,
disciplina que
considerava fonamental per al progrés social i el sindicalisme.
Afiliat a la
Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1919 representà el
Sindicat Únic d'Empleats de Comerç de València en el
Congrés Nacional de CNT («Congrés de la Comèdia»). En aquest congrés la delegació de la qual formava part va ser l'encarregada de proposar la creació de
Sindicats de Professions Liberals i Sindicats de Distribució per a enquadrar tècnics i intel·lectuals en la
CNT, mesura que fou acceptada i que suposà un avanç en la direcció cap a les tesis del sindicalisme revolucionari.
El 20 de gener de 1925 s’inicià, sota el nom simbòlic de
Mario, en la francmaçoneria valenciana --a la Lògia «Patria Nueva», núm. 4 de la
Gran Lògia Regional de Levante--, de la qual aconseguí alts graus fins al final de la Guerra Civil (1936-1939).
En 1930 fundà, edità i dirigí, fins al 1933, a València
Cuadernos de Cultura, publicació quinzenal en forma de fulletó distribuïda per la revista anarquista
Estudios, i després per
Orto, i de la qual es publicaren gairebé un centenar de títols sobre
diverses disciplines (economia, sindicalisme, sociologia, història,
filosofia, etc.), sempre d'interès per al moviment obrer, i escrits per
autors de diverses tendències polítiques (llibertaris,
republicans, socialistes, comunistes, antimonàrquics, etc.).
En 1931 publicà
El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, llibre del qual es publicaren 10.000 exemplars.
Durant els anys republicans publicà articles en el periòdic
El Luchador.
Entre 1932 i 1934 dirigí la prestigiosa revista mensual valenciana
Orto, on van publicar autors anarquistes, però també marxistes
(Andreu Nin, Josep Renau, Ángel Pestaña, Valeriano Orobón Fernández,
Émile Armand, etc.).
En aquests anys intentà lligà els pensaments doctrinals marxista i
liberal amb la pràctica anarcosindicalista i s'allunyà de l'anarquisme
social per cercar una síntesi sindicalista, en la línia d'Ángel Pestaña,
Pierre Besnard o Christiaan Cornelissen,
dels quals fou un dels seus divulgadors.
En 1933 va treure una plaça per oposició a l'Institut del
Vi i s'instal·là a Madrid.
El març de 1934 participà en la fundació del
Partit Sindicalista amb Ángel Pestaña, del qual fou un destacat teòric, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió,
El Sindicalista.
L'estiu de 1936 dirigí
Pueblo, antic diari blasquista valencià. Blasco Ibáñez havia estat un destacat francmaçó, com reflexa a alguns dels seu
llibres.
En 1937 fou membre fundador de la Secció
d'Estudis Econòmics de l'Institut d'Estudis Valencians.
El 28 de novembre de 1937 substituí Pestaña al capdavant del diari barceloní
Mañana, periòdic de la
Federació Catalana del Partit Sindicalista.
L'11 de desembre de 1937, després de la mort de Pestaña, assumí la presidència d'aquest partit.
Durant
la Retirada de 1939 creuà el Pirineu i fou tancat al camp de
concentració d'Argelers de la
Marenda (Rosselló). Maçons de Perpinyà (Rosselló) aquells dies van
acollir i albergar unes 1.100 persones refugiades, membres de la
francmaçoneria peninsular i les seves famílies, havent arribat el primer
autobús de persones refugiades en acolliment maçònic
a la ciutat el 29 de gener de 1939 i havent-hi allotjades ja el 6 de
febrer 108 persones, que venien del Portús (Vallespir). Posteriorment
foren portades a l’alberg de Sant Bausèli de Pedoci (Lodeva, Erau,
Occitània), que el maig de 1939 acollia 220 persones
refugiades. El Consell de l’Orde del
Gran Orient de França (GODF) calculà en 2.000 el nombre de francmaçons refugiats aquells dies i les seves famílies.
Després aconseguí embarcar cap a Mèxic, on s'establí.
A partir de 1943 treballà com a gerent de producció de l'editorial mexicana
Uteha, amb Estanislau Ruiz Ponseti i l'exmembre del
Partit Sindicalista Agustí Cabruja Auguet.
Des de Mèxic col·laborà en diverses publicacions, com ara
CNT,
Comunidad Ibérica, España Libre,
Espoir, Horizontes,
La Humanitat, Ilustración Ibérica,
Mediterrani,
Orfeó Català, Quaderns de l'Exili, etc.
Entre les seves publicacions destaquen
La política del porvenir (1928),
Sindicalismo (1930), La formación de la economía política (1930),
El marxismo. Origen, desarrollo y transformación (1930),
El sindicalismo. Historia, filosofía, economía (1931),
Socialismo (1931),
El sindicalismo y la economía actual (1936),
España contra el fascismo. La guerra civil desde el punto de vista internacional (1936),
La sensibilidad en el mundo (1938),
Rebelión del hombre (1948), Presencia del hombre (1957),
La industrialización del espíritu: evolucion de las doctrinas sociales de vanguardia (1962) i
El sindicalismo. Origen y doctrina (1963).
Marí Civera Martínez va morir el 25 de maig de 1975 a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada