Les
institucions nord-catalanes prenen partit en defensa dels drets civils a
Catalunya Sud. Mentre
el moviment associatiu a les comarques septentrionals continua en una
dinàmica constant de mobilitzacions en defensa dels drets civils a
Catalunya Sud, les institucions locals van perdent la por de prendre
partit i es comencen a posicionar.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/04/2018
Una banda espanyolista actua a les fosques al centre de l’Escala.
Inauguren a Olot el
Jardí Groc en solidaritat amb presos i exiliats.
 |
| La façana del Consell Departamental llueix, des de fa una setmana, dos
llaços grocs i una pancarta en defensa de la llibertat i els drets
fonamentals. |
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-
Llegim a
DIRECTA que el teixit associatiu vinculat al moviment catalanista
a Catalunya Nord fa temps que segueix de ben a prop els esdeveniments
al sud de l’Albera. La participació a les manifestacions de l’11 de
setembre ha
anat in crescendo any rere any a mesura que l’interès mediàtic
també augmentava. La convocatòria del referèndum i la pujada de la
tensió va augmentar les mobilitzacions de Catalunya Nord estant:
concentracions davant
el consolat espanyol a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), la seu
de la Prefectura dels Pirineus Orientals o la Casa de la Generalitat es
van succeir durant setmanes per mostrar el suport a les institucions
catalanes i el seu dret a decidir. Les setmanes
prèvies a l’1-O municipis com Illa del Riberal o Pesillà de la
Ribera (Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló) i sindicats de
municipis com el
Sindicat Intercomunal per la llengua occitana i catalana ja van expressar posicionaments institucionals al respecte.
D’aquesta
manera, si del costat associatiu, polític o sindical la mobilització ha
anat incloent cada
cop més diversitat d’organitzacions, del costat institucional es pot
afirmar que l’empresonament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül
Romeva, Jordi Turull i Josep Rull el passat 23 de març sumat als exilis
d’Anna Gabriel o Marta Rovira ha provocat una reacció
en cadena que ha dut, en pocs dies, a un seguit de posicionaments
públics del tot inèdits de les institucions nord-catalanes.
Cinc dies després dels empresonaments, el
SIOCCAT, que agrupa 129 alcaldes de Catalunya Nord i la
Fenolleda, aprova una moció on qualifica la situació al sud “d’un atac a
la llibertat d’expressió i a la llibertat política” i denuncia que la
justícia espanyola
“ja no és independent”. Però què empeny un sindicat per a la promoció
de la llengua catalana i occitana a posicionar-s’hi en aquests termes?
Francis Manent, alcalde de Sant Andreu de Sureda (Albera, Rosselló,
comtat de Rosselló) i president del
Sindicat Intercomunal, declara que “defensar la llengua no és
només defensar el fet de parlar-la o no, sinó també defensar la gent que
la parla” i deixa clar que el posicionament “és en relació al dèficit
democràtic
existent, no ens posicionem pas pel que fa a la qüestió de la
independència”.
Els municipis prenen la iniciativa
En
paral·lel, l’Ajuntament de Pesillà de la Ribera endegava una iniciativa
amb 28 altres municipis
com Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, comtat de Vallespir) o
Alenyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) i el 4 d’abril
feia públic un manifest pel respecte dels drets a Catalunya. Com en el
cas del
SIOCCAT, aquesta iniciativa del poder municipal tampoc es pretén
posicionar en relació a la independència sinó en defensa de la
democràcia. Joan-Pau Billes, alcalde de Pesillà, explica que “amb
l’augment de la repressió
a Catalunya Sud hem pensat que ja n’hi havia prou i que calia prendre
posició i exigir el respecte de les llibertats fonamentals” en una
deriva que qualifica “d’un altre temps”.
En
aquest cas, els ajuntaments pretenen anar molt més enllà i volen donar
continuïtat a la iniciativa
obrint-la, d’entrada, al conjunt d’alcaldes nord catalans per anar més
tard a la recerca de suports arreu de l’Estat francès. Un cop hagin
recollit un nombre considerable d’adhesions, pretenen “interpel·lar el
Govern com a representants del poder local i comunal
per a forçar un posicionament en defensa de la democràcia”. Billes
insisteix en la manca d’informació que hi ha a la resta de l’Estat
francès a diferència de Catalunya Nord, on la relació de veïnatge fa que
la gent sigui molt més reactiva a tot el que hi passa.
En
poc menys d’una setmana ja reunien vora una seixantena d’adhesions i en
mancomunitats com l’Alt
Vallespir o l’Albera-Costa Vermella vora el 100% dels municipis s’hi
han sumat, una iniciativa que segurament incomoda uns aparells de
l’Estat que fins el moment s’han limitat a afirmar que es tracta d’un
afer intern. Els alcaldes deixen clar que fins el moment
no han rebut cap mena de pressió ni per part de la Prefectura ni per
part del cònsol espanyol a Perpinyà.
El Consell General i la Regió entren en escena
Una setmana més tard, l’11 d’abril el
Consell General dels Pirineus Orientals, la principal institució
de Catalunya Nord, demanava als polítics que es mobilitzessin contra la
repressió a Catalunya Sud. La seua presidenta, Hermeline Malherbe (Partit
Socialista) va reclamar “una solució política al conflicte, la fi
de la violència policial, l’alliberament dels presos polítics, el retorn
dels exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i Barcelona”. Per la
seua banda, el seu vicepresident, Nicolas
Garcia (Partit Comunista Francès), va manifestar que “si els
valors republicans i la democràcia estan en perill és un error polític
afirmar que el que està passant és tan sols un assumpte intern”. En la
mateixa línia,
pocs dies després el Consell General penjava a la seua façana (a
escassos metres de la seu de la Prefectura) un parell de llaços grocs i
una pancarta reclamant “el respecte de les llibertats i dels drets
fonamentals”.
Poc després del posicionament del
Consell General, Carole Delga (Partit Socialista),
presidenta de la Regió Occitània (que engloba les antigues regions del
Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus), declarava
que “no és tolerable l’existència de presos polítics a Catalunya”. Amb
tot, i en paral·lel a l’onada de posicionaments institucionals, el
moviment associatiu de base continua amb les seues accions a peu de
carrer mirant de sensibilitzar la població i de forçar
les institucions locals i estatals a posicionar-s’hi. En aquest sentit,
fa pocs mesos que al Vallespir s’ha constituït un
CDR Vallespir/Alberes, i a finals de març, de manera coordinada amb altres
CDR de l’Empordà, van dur a terme una acció comuna a les platges
del Port de la Selva (Cap de Creus/Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat
de Peralada), Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) i
Argelers
de la Marenda (Costa Vermella, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló),
plantant-hi centenars de creus a mode de cementiri. A la platja de la
Marenda, al mateix indret on hi havia el camp de concentració a partir
de la Retirada republicana de febrer de 1939,
“es tractava simbòlicament de denunciar la fi de la democràcia fent el
lligam amb els camins de l’exili” explica un participant en l’acció que
prefereix mantenir-se en l'anonimat.
I al Rosselló, el
Comitè de Solidaritat Catalana convocà una acció consistent a
omplir els carrers de Perpinyà de llaços grocs. Al matí següent,
operaris de l’Ajuntament els retiraren ràpidament de la via pública, un
fet que va esperonar
el Comitè de Solidaritat per convocar uns dies després el que van anomenar
Enllacem Perpinyà per Sant Jordi. Així, el dissabte 21 d’abril
unes 300 persones es donaven cita a la plaça Aragó de Perpinyà per
omplir la ciutat de llaços grocs en solidaritat amb les preses
polítiques i els presos
polítics. Un destacat nombre de càrrecs electes municipals i
departamentals van ser presents a l’acció. Cal remarcar que malgrat la
presència d’algun conseller municipal del govern de l’Ajuntament de
Perpinyà, l’alcalde ha declarat darrerament que nega el
caràcter polític de les preses, els presos, les exiliades i els
exiliats tot defensa que l’Estat espanyol és un estat de dret. Cal
destacar que les direccions locals del
Partit Socialista i del
Partit Comunista Francès convocaren la seva militància a participar
en aquesta acció, un fet que certifica que a Catalunya Nord, sense
pressa però sense pausa, la taca d’oli de la solidaritat amb Catalunya
Sud cada cop es fa més gran, tal com demostra la
pregunta al Govern francès adreçada la setmana passada per la diputada
nord catalana de
La République en Marche Laurence Gayte que reclama “una mediació
de l’Estat entre Espanya i Catalunya” i que denuncia que “el silenci de
França en aquesta qüestió és eixordador”.
Una banda espanyolista actua a les fosques al centre de l’Escala
Segons
fonts pròpies una banda espanyolista actua a les fosques al centre de
l’Escala (Baix Empordà,
Alt Empordà, comtat d’Empúries). En un principi tallaven els llaços
grocs i els llançaven a la roques de vora mar, com en el cas de la Punta
i el Passeig del Mar. Dissabte, a l’entorn de les onze de la nit, veïns
van observar quan tallaven els llaços grocs
penjat en la corda que envolta el monument a la Copla, al Passeig del
Mar a l’alçada de l’avinguda de l’Ave Maria. Solament va quedar-hi un
nus d’un llaç. Els veïns van foragitar a crits tres minyones de la
banda, que van fugir en una furgoneta que les esperava
aparcada en l’indret. Però, en el marc de l’acció de
Comitès de Defensa de la República (CDR) que a l’alba d’ahir
diumenge van plantar creus en les platges del municipi així com llaços
grocs al llarg del recorregut de la
Marató Empúries 2018, hi ha qui van lligar un llaç groc en el
coll de cada figura dels músics del monument escalenc a la Cobla, davant
el que molta gent es fotografia.
Inauguren a Olot el Jardí Groc en solidaritat amb presos
i exiliats
Els jardins del temple de Sant Esteve a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) es va tenyit de groc
i llibertat el dissabte 28 d'abril, a la tarda, amb la inauguració del
Jardí Groc.
La iniciativa, impulsada per l’ANC Garrotxa, té com a
elements centrals, per una banda, l’escultura
Llibertat!, de Duaita Prats. I de l’altra, la participació
ciutadana, encarregada de cobrir de groc les baranes dels jardins, segon
informa
Nació Digital de la Garrotxa.
A partir de dissabte, els jardins de Sant Esteve s'han transformat en un jardí groc per donar un
missatge de solidaritat i de llibertat. De fet, l'ANC vol que el groc cobreixi de dalt a baix les baranes dels jardins, que compten, com a figura central, amb l'escultura
Llibertat!, que segons la seva autora s’ha pensat en positiu i
com a resultat d'un fet que segur que passa a tots aquells que porten el
llaç groc a la solapa. Duaita Prats ha explicat que la idea d'esculpir
Llibertat! sorgeix "d'un gest persistent", del gir que fa el llaç groc diverses vegades. A
Llibertat! el llaç groc es gira, i mentre es gira es transforma i es desenvolupa, fins que es desenganxa i es converteix en una
V de victòria. Amb aquesta expressió, l'autora vol donar un missatge d'esperança i de força cap als polítics presos i exiliats.
L'acte va comptar amb la presència de la presidenta de l'ANC,
Elisenda Paluzie --que divendres havia participat a l’Escala en el
Sopar Groc Solidàri, amb 300 persones, al restaurant El Molí--, i de
familiars de presos polítics i exiliats: Montserrat Puigdemont, Oriol
Ponsatí i Esther Cuixart, que van presentat l'Associació
Catalana pels Drets Civils (ACDC) a la Garrotxa. En representació
dels familiars, va parlar Montserrat Puigdemont, germana del president
de la Generalitat Carles Puigdemont, que va manifestar el fet que "és un
plaer veure la gent aplegada", però que "és
trist haver de fer escultures per demanar la llibertat". Montse
Puigdemont, en relació amb l'escultura
Llibertat! va dir que també hi veu un llibre en blanc "on tothom
hi pot escriure el seu futur." També, va afirmar que els familiars de
presos polítics i exiliats intenten assistir a tots els actes de suport
que es
fan, però que "aquí hi haurien de ser ells, a rebre el suport i
l'escalf hi hauria d'haver les 18 persones encausades".
La presidenta de l'ANC,
Elisenda Paluzie, va lloar la
tradició artística de la ciutat d’Olot i va demanat que no es
normalitzi la repressió política "cal que mostrem tot el suport material
i moral als que en son víctimes. No ens podem paralitzar políticament i
tampoc podem abandonar els nostres objectius polítics."
Paluzie ha dit que "l'objectiu és la independència, no podem defallir
en aquesta lluita." També va demanar que l'esforç de les persones
encausades per defensar el dret d'autodeterminació no quedi en va i que
"la República Catalana sigui efectiva, aquesta és
l'única garantia que tenim per aconseguir la llibertat dels presos
polítics i exiliats".
L'acte va acabar amb un minut de silenci i amb l'inici de l'acció
Planta el teu llaç per a la llibertat, que ja ha aconseguit tenyir de groc gran part de les baranes dels jardins de Sant Esteve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada