Jornada 32 de la Primavera Catalana

Els Mossos d’Esquadra van intentar que l’Audiència Nacional jutgés per rebel·lió la vaga general del 8-N. Els Mossos van remetre diligències al Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional. El jutge Fernando Andreu va arxivar provisionalment la causa i va impedir que els fets que s’estan jutjant actualment en diferents partits judicials per delictes de desordres públics, desobediència a l’autoritat o coaccions fossin jutjats per rebel·lió.   

Pinten «Viva España» a la rotonda del Politur de Platja d’Aro.   

Concentració de suport a la Intersindical-CSC arran del judici per la vaga del 8-N. Comença la vista sobre la vaga general del 8-N, impugnada per Foment del Treball Nacional.   

Els militants de la CUP investigats pel tall de l'AP-7 parlen d'una mobilització legítima.  

Critiquen que els Mossos d'Esquadra rastregin els canals de Telegram dels CDR per denunciar-los.   

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/04/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

 

Llegim a ARIET.CAT que segons un informe de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra al qual ha tingut accés aquest portal digital gironí, el cos de Mossos d'Esquadra va considerar que les protestes de la vaga convocada el 8 de novembre de l'any passat constituïen un delicte de rebel·lió i va instar l’Audiència Nacional espanyola que obrís una causa penal contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Per tant, es confirma que l'operació recent de la Guàrdia Civil contra una veïna de Viladecans i un d’Esplugues, al Baix Llobregat, no seria el primer intent d’obrir una causa contra els CDR a l’Audiència Nacional.

En l'Informe 0241/18-CGINF, amb data de 2 de febrer del 2018, s’enumeren els sindicats que van convocar i secundar la vaga del 8 de novembre, així com els múltiples talls viaris i ferroviaris que es van practicar arreu del territori. En l’escrit, la Comissaria d’Informació detalla que es van portar a terme fins a 131 talls a carreteres i destaca el bloqueig de l’AP-7 a l’altura de Borrassà (Alt Empordà, comtat de Besalú), el tall de l’A-2 que uneix Barcelona i Saragossa i els de l’N-145 i N-154, que van interrompre el pas a Andorra i l’hexàgon francès. Així mateix ressalta el bloqueig de les vies del TAV a Girona i Barcelona, que van interrompre el servei ferroviari d’alta velocitat durant bona part del dia.

Veient el balanç de la jornada, la Prefectura dels Mossos d’Esquadra va encarregar el mateix 8 de novembre a la Comissaria General d’Informació que investigués els fets. Aquesta va considerar que les accions s'havien portat a terme sota un pla organitzat i coordinat, i concloïa que l’existència de 320 CDR atorgava “una més que notable capacitat d’acció" i assegurava "un gran impacte i potencial risc per a la convivència ciutadana”. La investigació se centrava en les “possibles persones que estiguessin liderant els CDR i que haguessin planificat les accions il·lícites”. Per aquests fets els mossos d’esquadra van considerar que es trobaven davant d’un delicte de rebel·lió i van remetre diligències policials al Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional. La causa va romandre oberta fins el 4 de gener, que el jutge Fernando Andreu Merelles la va arxivar provisionalment.  

Va ser en aquell moment que, arran de les investigacions practicades, els Mossos van elaborar fins a 65 atestats i els van remetre als jutjats d’instrucció dels partits judicials en què s’havien portat a terme les accions durant la jornada de vaga i que fa uns mesos que han començat a instruir les causes, com és el cas dels talls del TAV a Girona i Barcelona. Pel que fa a les accions en què els Mossos van considerar que no s’havia comès un il·lícit penal, es van remetre actes a la Direcció General d’Administració de la Seguretat perquè sancionés les conductes per incompliment de la Llei sobre protecció de la seguretat ciutadana. 

Una jornada de vaga sense incidents 

En la lectura de l’informe sobta la qualificació jurídica de rebel·lió que fan els Mossos d’Esquadra de les accions del 8 de novembre, ja que el mateix document afirma que “la jornada de vaga es va desenvolupar de manera pacífica però amb un marcat caràcter reivindicatiu”. Posteriorment remarca que “les úniques incidències remarcables es van produir entre participants dels talls i els conductors”. Aquestes incidències, afegeixen els Mossos, van constar de “discussions entre afectats i afectants i episodis d’atropellaments lleus sense majors conseqüències”. 

Filtracions confirmades  

Aquest informe confirma la tesi que sostenien diversos mitjans de comunicació que apuntaven que la intenció de les forces i cossos de seguretat de l’Estat era que les accions de la vaga del 8-N fossin jutjades a l’Audiència Nacional espanyola per frenar l’ascens i la capacitat de mobilització dels CDR. Així, en un article de Crónica Global del 14 de novembre, deien que fonts policials -sense especificar de quin cos- afirmaven que el desplegament dels CDR "no tenia res d'improvisat” i que “funcionaven amb tècnica de guerrilla". Les mateixes fonts apuntaven que els comitès podien ser qualificats de "banda organitzada" i que, per tant, les accions de la vaga podrien acabar a l'Audiència Nacional. Unes conclusions semblants treia el periodista Quico Sallés en un article al digital El Món, en el qual afirmava que les divisions d’informació de Mossos, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil estaven investigant les membres i el funcionament dels CDR que van actuar durant la vaga general. Sallés informava que els tres cossos estaven investigant per separat i que segons fonts policials -tampoc en aquest cas s'especificava el cos- no descartarien que poguessin ser investigades per rebel·lió i sedició. 

Recanvi a la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra 

La iniciativa de remetre les diligències policials a l’Audiència Nacional va correspondre a la Comissaria General d'Informació, que és l’organisme que s’encarrega de la investigació dels delictes amb finalitat ideològica. Aquest organisme dels Mossos d’Esquadra, ben conegut pels moviments socials, ha estat històricament l’encarregat d’investigar, entre altres, el moviment okupa, llibertari o Filtracions confirmadesl’esquerra independentista. Els seus atestats han obert causes judicials contra vaguistes, okupes i el moviment 15-M, però també han motivat processos penals a l’Audiència Nacional espanyola com el de Núria Pòrtulas o Pandora, que posteriorment han derivat en absolucions i arxivaments. L’última remodelació d’aquest controvertit organisme, que sovint ha estat assenyalat com una “policia política”, es va produir durant el període de Felip Puig com a conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya. Una etapa que es va caracteritzar per una forta tensió al carrer fruit de multitudinàries protestes com el 15-M i les successives vagues generals. Durant el seu mandat, el desembre del 2011, va convertir el que aleshores era la Divisió d’Informació en l’actual Comissaria General d’Informació, que depèn directament de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra. També va substituir el comissari que es trobava al capdavant, Adolf Broch, per Manel Castellví, que algunes fonts situaven dins del corrent de Mossos propers a CiU. Aquests moviments van permetre a Felip Puig exercir més control polític sobre un organisme clau dins l’organigrama dels mossos d’esquadra.

La decisió de remetre les diligències a l’Audiència Nacional s’ha produït enmig d’una segona tanda de canvis a la comissaria d’informació. La segona quinzena de novembre, Manel Castellví, que es trobava al front d’aquesta comissaria, va dimitir --alguns mitjans ho van interpretar com una mostra de lleialtat al major cessat i processat per sedició Josep Lluís Trapero-- i va ser substituït pel subcap d’aquesta mateixa comissaria, Miquel Justo Medrano. Aquest intendent prové del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya, on havia exercit com a inspector. De fet, l’informe que detalla els successos de la jornada de vaga està signada precisament per Justo Medrano. 

Els militants de la CUP investigats pel tall de l'AP-7 parlen d'una mobilització legítima  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies els dos militants de la CUP investigats pel tall de l'autopista AP-7 a Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona) durant la vaga general del 8-N han declarat aquest dimecres al Jutjat d'Instrucció 1 de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) per un suposat delicte de desordres públics. Lluc Salellas i Marçal Terrades han decidit comparèixer davant del jutge però només han respost a les preguntes de les seves defenses.

Tots dos han afirmat que van participar en una mobilització "legítima", en el marc d'una vaga general "legalment convocada" i perquè reivindiquen la lluita pels drets socials, per la República Catalana i per reclamar la llibertat dels "presos polítics".

Els dos investigats han rebut l'escalf d'una cinquantena de persones que s'han concentrat a les portes del jutjat a les nou del matí per donar-los suport. Ara, ha subratllat Salellas, la decisió està a mans del jutjat, que decidirà si tira endavant el procediment o bé l'arxiva. També ha criticat que els Mossos d'Esquadra rastregin el canals de Telegram dels CDR per identificar persones que fan crides a participar en mobilitzacions "sempre pacífiques".  

Pinten «Viva España» a la rotonda del Politur de Platja d’Aro 

Llegim en la premsa convencional comarcal que la Policia Local de Castell-Platja d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) va publicar ahir a través del seu compte a una xarxa social la imatge d'un individu que la matinada de dijous passat va pintar dues vegades «Viva España» a la rotonda del Politur, a Platja d'Aro. Ho va fer com a «exemple d'infracció a les Ordenances Municipals de Civisme i Convivència», la qual té com a conseqüència una multa de fins a 300 euros, si és identificat. El cos policial reclamava «seny i civisme» en les actuacions de la gent. El regidor de la Policia Local, Miquel Chamorro, va manifestar que encara no està identificat i que, quan se sàpiga qui és, a més de la multa haurà de pagar la neteja de les pintades.

La Policia Local va recórrer a les xarxes socials per advertir de les conseqüències de les pintades i reclamar civisme, com també va recórrer a les xarxes socials l'exregidor d'ERC al municipi, David Puig, per exigir a la Policia Local «una investigació exhaustiva per identificar els responsables». El regidor de Seguretat Ciutadana és del PSC, i el portaveu del partit a l'Ajuntament, Maurici Jiménez, ja va respondre a Puig que la policia ho investigaria com d'altres accions incíviques. La regidora de Governació, Dolors Guirado (CiU), va afegir-hi que les pintades es netejarien, com també les lletres pintades de groc a les rotondes. Una discussió virtual que va comptar amb la intervenció del regidor de Ciutadans, a l'oposició, José Luís Villa, que va exposar en el compte de la Policia Local que «també és incivisme posar llacets en tots els fanals i arbres del municipi [...] i ningú diu res». 

Concentració de suport a la Intersindical-CSC arran del judici per la vaga del 8-N  

Llegim a VilaWeb que avui hi ha una vista al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la vaga general del 8-N, convocada per la Intersindical-CSC. A les 10:30h, desenes de persones s’han concentrat a la porta del tribunal per a donar suport al sindicat, que diu que la demanda de la patronal Foment del Treball Nacional és un atac al dret de vaga. La patronal ja va intentar que el TSJC suspengués la convocatòria els dies previs.

La Intersindical-CSC ha publicat un manifest i demana suport perquè assegura que el dret de vaga perilla. Segons el sindicat, l’atac contra el dret de vaga s’afegeix als atacs contra el dret d’autodeterminació, contra els polítics elegits democràticament, contra la llibertat d’expressió, la immersió lingüística i les pensions dignes. Adverteix que si el TSJC declara il·legal la vaga del 8-N, convocada després de l’empresonament dels consellers del govern el dia 2, seria un ‘greu atemptat’ contra aquest dret.

Rercorda que la vaga va ser un èxit de participació i mobilització. “Necessitem aquest suport per a demostrar que la vaga va comptar amb una gran participació de la gent als centres de treball”, diu el sindicat.

Ahir JxCat, ERC i la CUP-CC van expressar el suport a la Intersindical-CSC i al dret de vaga. Diverses entitats i col·lectius han fet una crida a la participació en la concentració de suport davant el TSJC.