dimarts, 20 de març del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 20 de març de 1896 neix a Pina (Alt Palància) --algunes fonts citen Muniesa (Conques Mineres)-- l'anarquista i anarcosindicalista José Alcodori Villalba --el segon llinatge citat a vegades Villalta--, conegut sota els pseudònims Cap Gros i Ros

L'abril de 1932 fou delegat de Gavà, el Prat de Llobregat i de la Federació Comarcal de CNT-AIT del Baix Llobregat al Ple de Sindicats cenetistes de Catalunya celebrat a Sabadell i en aquest mateix mes va fer mítings a Gavà i la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. El 29 de maig de 1932 va fer un míting a Figueres emmarcat en la campanya de protesta contra les persecucions a la CNT-AIT 
Notícia sobre la detenció de José Alcodori Villalba apareguda en el periòdic madrileny "Tierra" del 25 de juny de 1932
Notícia sobre la detenció de José Alcodori Villalba apareguda en el periòdic madrileny Tierra del 25 de juny de 1932.

 
José Alcodori Villalba:  
El 20 de març de 1896 neix a Pina (Alt Palància, País Valencià) --algunes fonts citen Muniesa (Conques Mineres,Terol, Aragó)-- l'anarquista i anarcosindicalista José Alcodori Villalba --el segon llinatge citat a vegades Villalta--, conegut sota els pseudònims Cap Gros i Ros.
Es guanyava la vida fent d'obrer fariner i presidí el Sindicat de l'Alimentació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. També fou membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT i formà part dels Grups de Defensa Confederal.
En 1922, amb Joaquín Blanco Martínez i José Claramonte Gómez, participà en un intent d'atemptat contra Severiano Martínez Anido.
El gener de 1924 va ser detingut per possessió d'armes. La policia li va atribuir nombroses accions de caràcter social i va ser empresonat en diferents ocasions, fugint de la presó de Barcelona en dues ocasions, una el 9 de desembre de 1928, en la qual va resultat ferit un sentinella.
En 1928 va ser detingut i processat l'any següent amb Francisco Martínez González (Lletuga), per la mort el 17 de febrer d'aquell any del confident Juan Gurría Vallet, demanant-li una pena de 28 anys de presó. A la presó de Barcelona va col·laborar en La Revista Blanca i en Tierra y Libertad.
En 1931, arran de la proclamació de la República del 14 d’Abril, va ser alliberat. El maig de 1931 participà en un míting celebrat a Molins de Rei (Baix Llobregat) i l'11 de desembre d'aquell any en un míting pro presos a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Entre 1931 i 1932 visqué a l'Hospitalet de Llobregat i col·laborà en Solidaridad Obrera.
L'abril de 1932 fou delegat de Gavà, el Prat de Llobregat i de la Federació Comarcal de CNT-AIT del Baix Llobregat al Ple de Sindicats cenetistes de Catalunya celebrat a Sabadell (Vallès Occidental) i en aquest mateix mes va fer mítings a Gavà (Baix Llobregat) i la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. El 29 de maig de 1932 va fer un míting a Figueres (Alt Empordà) emmarcat en la campanya de protesta contra les persecucions a la CNT-AIT.
El 13 de juny de 1932 va ser detingut a la fàbrica de farines «Anita» del barri de la Barceloneta de Barcelona on treballava de moliner sota l'acusació d'haver participat en un atemptat contra el director de la presó barcelonesa i el seu ajudant.
Entre el 5 i el 13 de març de 1933 fou delegat al Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT-AIT en representació del ram de l'Alimentació.
El 3 de maig de 1933 va ser detingut governativament i el juliol d'aquell encara romania empresonat.
El gener de 1936 assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC i aquest mateix any s'integrà en el Comitè Regional de Defensa, juntament amb Ricard Sanz García i Pedro Herrera Camarero. També en 1936 formà part, amb J. Valero, del grup anarquista «Justícia» i fou un dels animadors del Sindicat de Porters, Porteres, Conserges i Similars de la CNT-AIT.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en l'assalt de les Drassanes de Barcelona --algunes fonts citen erròniament la seva mort en aquest episodi a la Rambla dels Estudis de Barcelona--.
José Alcodori Villalba va passar a lluitar al front d'Aragó i a principis d'agost de 1936 va caure abatut al setge de Muniesa. La seva companya fou Maria Riu, amb qui tingué infants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada