 |
| Tall de carretera en vaga general del passat 8 de novembre a Capellades . |
El document, elaborat per la Guàrdia
Civil i entregat al jutge Pablo Llarena, detalla els noms dels
"responsables" dels
Comitès i dedica un ampli apartat a la xarxa
En Peu de Pau, creada per garantir el caràcter pacífic de les mobilitzacions.
Per descriure l’organització dels
Comitès, simplement es reprodueixen tot un seguit de comunicacions públiques:
tuits, comunicats dels mateixos
CDR o entrevistes publicades a mitjans de comunicació. És en base a
això que la Guàrdia Civil conclou que "es parteix de les assemblees
locals, deriven en un
CDR de coordinació territorial, com per exemple el
CDR Nord Oriental (...) i arribant finalment a un
CDR central, sent aquest el
CDR Catalunya (...) i des del que es centralitza la informació,
dirigida a crides a la població per exercir tant la resistència activa i
passiva, com la desobediència civil". Una informació cent per cent
pública.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/03/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim a
Directa que L’informe s’estava gestant feia mesos, encara que no ho sembli. La Guàrdia Civil ha estat "investigant" els
Comitès de Defensa de la República (CDR) i el jutge Pablo Llarena
ja té el resultat sobre la taula. El document està signat per la
Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, sota les ordres del
tinent coronel
Daniel Baena, que s’oculta a les xarxes socials sota el pseudònim de
Tácito per increpar persones que investiga, segons va publicar el diari
Público. Una vegada més, abans que la investigació arribés a les parts, ja era a la redacció d’un mitjà, en aquest cas d’El Confidencial, que va avançar la llista de les persones assenyalades com a responsables
dels CDR. La
Directa ha pogut accedir al contingut de l’informe que clou amb una llista de noms, alguns vinculats directament als
Comitès i la resta, totes les persones que van participar a la roda de premsa, el 18 d’octubre, de presentació d’En Peu de Pau, una xarxa creada per garantir el caràcter
pacífic de les mobilitzacions en defensa de drets i llibertats fonamentals.
Tot l’informe, de 140 pàgines, és un viatge a través del temps de
Twitter. S’hi recullen desenes de piulades i alhora, diversos
articles publicats als mitjans de comunicació. Pràcticament, res més. De
fet, Antonio Baños que és assenyalat, entre moltes altres persones, com
a responsables
dels CDR, només se cita una única vegada en tot l’informe
policial i amb un simple tuit on anima la gent a participar-hi. La
Guàrdia Civil llista per a Llarena una vintena de noms i dos
representants, sense identificar,
del col·lectiu de l’estiba i de la Intersindical.
Les persones assenyalades com a "fundadores" d’En Peu de
Pau són representants del moviment per la pau, d’entitats i
moviments socials, com Pepe Beunza, el primer objector de consciència al
servei militar per raons polítiques, la filòsofa Marina Garcés,
l’actual diputat i ex portaveu de
Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, el periodista i
activista David Fernández, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, el
president de la UNESCO de Catalunya Eduard Vallory o l’activista Helena
Vázquez. La primera
organització que ha reaccionat a l'informe policial mitjançant un
comunicat ha estat el
Centre Delàs, que denuncia el que considera una "arbitrarietat i
un abús absolut" i assegura que si es persegueix l’activisme no violent
"ens autoinculpem com a culpables de contribuir a educar la societat
catalana
en la desobediència civil no violenta per a la transformació dels
conflictes".
A les conclusions, el document policial relaciona les formacions d’En
Peu de Pau amb l’impediment de l’exercici de les funcions per part
de les Forces i Cossos de Seguretat. També atribueix l’organització de
tallers a l’ANC, únicament en base a una captura de
Twitter, on des d’una assemblea local en van informar. Però
l’informe intenta anar més enllà, i a partir d’una entrevista a una
membre d’un
CDR, que el descriu com un espai ideològic molt divers i parla de
diferents perfils, la Guàrdia Civil anota que "no nega que pugui
donar-se el cas de què algun
CDR estigui vinculat a un partit polític, com seria el cas de la
CUP".
La Guàrdia Civil descriu la suposada organització dels
CDR i destaca tres reunions "supramunicipals", especialment la
trobada que es va celebrar a Sabadell, perquè reprodueix el contingut
d’un article escrit per Alfredo Pascual, periodista d'El
Confidencial, que va assistir-hi fent-se passar per un activista. Per descriure l’organització dels
Comitès, simplement es reprodueixen tot un seguit de comunicacions públiques: tuits, comunicats dels mateixos
CDR o entrevistes publicades a mitjans de comunicació. És en base
a això que la Guàrdia Civil conclou que "es parteix de les assemblees
locals, deriven en un
CDR de coordinació territorial, com per exemple el
CDR Nord Oriental (...) i arribant finalment a un
CDR
central, sent aquest el CDR Catalunya (...) i des del que es
centralitza la informació, dirigida a crides a la població per exercir
tant la resistència activa i passiva, com la desobediència civil". Una
informació
cent per cent pública.
L’institut armat atribueix als
CDR la coordinació de "l’estratègia que van denominar Escoles
Obertes" el cap de setmana de la celebració del referèndum, perquè no
s’arribessin a tancar els centres, i també crides a la resistència
passiva l’1-O,
així com a la resistència activa en les posteriors vagues del 3
d’octubre i el 8 de novembre. El text especifica que es van produir
"talls de carreteres, carrers, vies del tren, impedint així la
circulació dels vehicles i provocant una greu alteració de la
seguretat ciutadana", alhora que, en base a una fotografia d’El Español, destaca que es van "utilitzar menors d’edat".
A les conclusions, l’informe també relaciona els
CDR amb la
Llei de Desconnexió i la necessitat de crear estructures d’Estat en base a dues entrevistes a membres dels
Comitès que expressen la importància de desenvolupar el procés constituent i les estructures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada