La sentència del Tribunal d’Estrasburg per cremar fotos del Joan Carles I es creu que suposa una estocada molt profunda al delicte d’injúries contra la Corona

A Girona s’afirma que no es pot sobreprotegir la monarquia per damunt de la llibertat d’expressió.  

“Estem molt satisfets de no haver abaixat mai el cap”.  

Enric Stern, un dels nois condemnats per la crema de fotos del rei, tenia el convenciment que Estrasburg els donaria la raó.  

Un dels 16 joves absolts pels fets considera que van obrir el debat sobiranista.  

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/03/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim al diari El Punt Avui que “Jo també sóc antimonàrquic” és la clara expressió que es podia llegir en la pancarta que es va exhibir el dimarts a la plaça del Vi de Girona, on desenes de persones es van concentrar per celebrar el contingut de la sentència del Tribunal d’Estrasburg. L’acte, en el qual se sentien crits espontanis de “victòria!” i d’“hem guanyat!”, es va fer exactament al mateix escenari on el 2007 un grup de joves va calar foc a fotografies on apareixia l’aleshores rei, Joan Carles I. Per aquella acció, l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya va condemnar Jaume Roura i Enric Stern per injúries a la Corona. Però els dos nois i el seu advocat, Benet Salellas, no van romandre impassibles i van recórrer fa tres anys a Estrasburg, que ara els ha donat la raó. A peu de plaça, Salellas va considerar que s’ha de llegir la sentència “com una victòria col·lectiva del moviment i un homenatge a la insistència i a la persistència a l’hora de defensar que aquella posada en escena a Girona ha de ser un acte normal en una societat democràtica”.

“Estrasburg ha deixat clar que aquella perfomance queda totalment enquadrada dins la llibertat d’expressió i de manifestació. La sentència diu coses importantíssimes, que en la Catalunya del 2018 tenen molta rellevància per la situació de retallada de drets per part de l’Estat espanyol”, va afegir-hi Salellas, que va destacar principalment tres idees. La primera, que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) posa en relleu que tot acte de crítica política ha de tenir especial protecció perquè és un pilar fonamental en una societat democràtica. El segon element és que la resolució d’Estrasburg és “una esmena a la totalitat” a la sentència del 2015 del Constitucional, que va dictaminar que la resolució de l’Audiència Nacional era justificada perquè l’acció a la plaça del Vi havia estat un acte d’incitació a la violència. “Estrasburg, en canvi, el que fa és reafirmar el caràcter no violent del moviment independentista. En un context com l’actual, per tant, Europa desmunta el fals discurs de molts tribunals espanyols”, ressalta el lletrat. Per a Salellas, però, la qüestió central és que la sentència d’Estrasburg hauria de servir per construir un dic de contenció contra les imputacions que hi ha en cascada després de l’1 d’octubre.

“El Constitucional també va avalar la condemna afirmant que la cremada podia emmarcar-s’hi en el discurs d’odi i que s’estava fora dels murs i dels límits de la llibertat d’expressió. Estrasburg rebat que l’independentisme i la crítica política a les institucions de l’Estat mai no podrà ser discurs d’odi. I s’explica, amb una pedagogia lloable, que sí que ho seria, per exemple, el fet d’atribuir a tota la comunitat musulmana la comissió d’un atemptat terrorista, la negació de l’Holocaust i el discurs xenòfob.” Paral·lelament, l’advocat també veu el pronunciament d’Estrasburg com una “estocada molt profunda” al delicte d’injúries contra la corona. “Els representants polítics i el rei han de tenir una tolerància més alta a la crítica”, creu Salellas, que defensa que els partits polítics espanyols haurien de prendre nota i fer els passos necessaris per suprimir aquest delicte del Codi Penal.

Martí Majoral, portaveu de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, també va mostrar a la plaça del Vi la seva satisfacció per la sentència, “que dona la raó a tots els punts del recurs”: “Es tracta d’un primer retret públic i notori claríssim provinent d’un tribunal que és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i les llibertats fonamentals. No es pot sobreprotegir la monarquia per damunt de la llibertat d’expressió. Europa ha fet un toc d’atenció a l’Estat espanyol per tots els abusos als quals ens té acostumats”.   

Majoral va dedicar aquesta victòria no només a les persones represaliades per la protesta a Girona --16 van ser absoltes--, sinó també “als presos, als exiliats i als rapers Pablo Hasél, Josep Valtonyc i l’Elgio, que estan encausats per les seves cançons”. Pensa que s’ha posat a l’Estat espanyol al seu lloc i va instar a no abandonar la lluita en tots els fronts, sobretot la mobilització al carrer. Espera que sorgeixin més idees com la del 2007 i va avançar que faran crides continuades cada cop que “la família real gosi trepitjar els Països Catalans” per tal que “el poble treballador els respongui amb pires monàrquiques, convertint-ho en una bonica tradició”. 

Solidaritat  

Nuri Brugada, que va ser una de les 16 persones encausades que van ser absoltes, va recordar el corrent de suport rebut quan van ser represaliats per l’acció del 2007. 

“Estem molt satisfets de no haver abaixat mai el cap”

A Cambridge, però amb el pensament més que mai a Girona. El físic i investigador Enric Stern, de 29 anys, va ser un dels dos nois condemnats per l’Audiència Nacional, a una multa de 2.700 euros cadascun, per un delicte d’injúries per la crema d’imatges on apareixia el rei emèrit Joan Carles I i també la reina Sofia. A Anglaterra, on Stern està fent una recerca postdoctoral, es va despertar amb la “gran notícia” que el Tribunal d’Estrasburg els havia donat la raó en resposta al recurs que hi va presentar l’advocat Benet Salellas. El jove gironí reconeixia que li hauria agradat ser el dimarts a la plaça del Vi de Girona, on es van reunir un grup de companys seus que també van resultar encausats per aquella acció --van protagonitzar la crema en una protesta per la visita que el monarca va fer a la ciutat el 13 de setembre del 2007 per inaugurar el Parc Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG)--.

Stern creu que tant ell com els altres encausats ja s’esperaven, en certa manera, que el Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciés en contra de les sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Constitucional. “L’Estat espanyol ha quedat més qüestionat que mai per una alta instància, que el que dictamina va a missa. Penso que no hi havia cap altra via que l’evidència que se’ns havien vulnerat drets, i és simptomàtic que la cort europea hagi acordat el text de la sentència de manera unànime”, hi afegeix Stern. Celebra, alhora, que no hagin optat mai per abaixar el cap, sinó per aixecar-lo. I espera que hagin aportat el seu gra de sorra, que prevalgui la coherència i que no es trepitgin discursos injustament. D’altra banda, relata que es van sentir “criminalitzats” en el procés judicial, per la policia i per certs mitjans de comunicació. Ara té l’esperança que això serveixi per reforçar la llibertat d’expressió i que s’ajudi, entre d’altres, “els rapers que estan en perill i en el punt de mira judicial per les seves cançons”. De tot plegat, en treu la conclusió que “si les lluites són coherents i persistents, les victòries han d’arribar”.

Les sentències del Tribunal d’Estrasburg serveixen per donar pautes d’interpretació a tots els tribunals, especialment a aquells que tenen com a objectiu la tutela de drets fonamentals --com seria el Tribunal Constitucional--. El Tribunal d’Estrasburg ha revocat la doctrina que va intentar establir el 2015 el Constitucional i que ha estat aplicada a l’Audiència Nacional i en tants altres tribunals per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i els delictes d’odi que s’estan atribuint a l’independentisme. 

“La caixa de Pandora”

Per l’acció de Girona també van ser processats setze joves més, que al final van ser absolts, el mes d’octubre del 2008. Van seure al banc dels acusats Mustafá Shaimi, Jordi Tomàs Munsó, Núria Brugada Arnau, Biel de Montserrat Vallas, Miquel Pòrtulas Oliveras, Sònia Carbó Molvé, Jordi i Xavier Rabasseda Bosch, Pau Costa Cunill, Lluís Sales Favà, Miquel Serrats Sau, Joan Pujolàs Vilar, Xavier Navarro Morera, Pere Cortada Hortela, Lluc Salellas Vilar i Jordi Casas Mas.

El titular del Jutjat Central de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia es va veure forçat a absoldre’ls després que el fiscal Luis Barroso modifiqués la qualificació dels fets i la petició de pena, en rebaixar a una falta lleu de desordres públics el delicte d’injúries greus contra la corona pel qual havien estat acusats. Va demanar-los una multa de 500 euros a cadascun en lloc dels 3.600 euros inicials. El jutge va qualificar “d’incomprensible” la decisió del fiscal, ja que “l’Audiència Nacional no és competent per condemnar faltes, només delictes”. La sentència va ser rebuda amb aplaudiments pels acusats presents a la sala, que van marxar entre abraçades, salts i crits de “Jo també cremo la corona espanyola!”.

Lluís Sales, que va residir catorze anys a Girona i que va coprotagonitzar l’acte a la plaça del Vi com a militant de la CUP, recordava ahir que fins que no va arribar l’absolució els van castigar de valent. “Ens van fer anar a Madrid fins a nou vegades”, exposa Sales, que se sent orgullós d’aquell acte reivindicatiu. “Vam obrir la caixa de Pandora sobre la inviolabilitat de la corona, un tema prohibit des de la Transició. I penso que vam crear un precedent a l’onada sobiranista i independentista, ja que se’n va obrir el debat públic”.