divendres, 23 de març del 2018

Es compleixin 5 anys de la primera ocupació a Salt

Imatge relacionada
Marta Afuera i Pons, portaveu de la PAH Girona Salt, valora que aleshores “una gran lluita, que va obrir un camí enmig d'una selva contra el dret a l'habitatge” 










 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/03/2018  
Salt (Gironès, comtat de Girona).-  

La portaveu de la Plataforma Afectats/des Hipoteques Salt Girona, Marta Afuera i Pons, analitza que: “Després d’aquests cinc anys, la PAH GIRONA SALT fem una valoració altament positiva del que s’ha aconseguit amb la lluita del BLOC-SALT i volem fer també una valoració de la situació general del Dret a l'Habitatge:
-. La intervenció en el procés judicial per l’ocupació del Bloc-Salt del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va marcar un abans i un després en el camí de lluita pel Dret a l’Habitatge. A partir d’aquella intervenció les administracions competents, tant de l’executiu com del poder judicial, saben que són les responsables d’assegurar alternatives habitacionals a les persones i famílies que pateixen vulnerabilitat. Si no ho fan, com passa en molts casos, és perquè incompleixen la llei i les seves obligacions.
-. Tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat espanyol van haver de començar a donar respostes al drama dels desnonaments i la manca greu de Dret a l’Habitatge que ha estat patint una part de la societat sobretot després de l’esclat de la crisi-estafa (2008). Les diverses lluites pel Dret a l’Habitatge han aconseguit que sobretot la Generalitat i el Parlament de Catalunya reaccionessin de forma positiva amb l’aprovació de la Llei 24/2016. Una llei que permetia que les administracions catalanes obliguessin als bancs i grans tenidors d’habitatges a fer lloguers socials. En canvi, hem arribat a la conclusió que les actuacions del govern del PP a l’Estat espanyol només han volgut cobrir l’expedient i en realitat han estat encarades a salvaguardar els interessos de la banca. Una banca que recordem és directament responsable de la crisi que patim des de fa més d’una dècada. El govern del PP amb connivència amb els alts estaments judicials, en una clara situació de no divisió de poders, mantenen segrestada la Llei d’Habitatge 24/2016 que es va demostrar molt efectiva en els seus primers mesos de funcionament, abans que fos recorreguda pel PP al Constitucional, on encara hi està adormida.
-. El Bloc-Salt ha estat una autèntica revolució social a la població de Salt: va ser un dels factors claus perquè l’extrema dreta perdés l’alcaldia i que aquesta estigui ara en mans de partits d’esquerres, que van començar a treballar de forma ferma en la defensa del Dret a l’Habitatge i per aconseguir una convivència real i positiva per a totes les persones que viuen a Salt. I després de dues terceres parts d’aquesta legislatura, podem dir que des de l’Ajuntament de Salt s’ha treballat molt, que s’ha fet un gir a les dinàmiques nefastes de l’antic alcalde Torramadé i que s’ha abordat de forma seriosa, responsable i decidida les greus problemàtiques que afecten el Dret a l’Habitatge a Salt. El camí és difícil i queden moltes coses a fer i a millorar, però certament la PAH GIRONA SALT valorem de forma positiva la trajectòria de l’actual equip de govern local de Salt. Un govern que al nostre entendre ha sabut treballar per a resoldre situacions molt complexes al voltant de l’habitatge.
Aprofitant aquesta efemèride del Bloc-Salt, el nostre col·lectiu creu necessari remarcar que la manca de Dret a l’Habitatge i els desnonaments segueixen essent un dels problemes més greus, possiblement el més greu als quals s’enfronta la nostra societat:
-. Fa pocs dies hem conegut les xifres de desnonaments fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Segons aquestes dades, durant el 2017 a Catalunya hi ha hagut 36 desnonaments cada dia, o sigui, 1.080 cada mes. I a Comarques Gironines, segons el CGPJ, s’han dut a terme 2.041 desnonaments judicials el 2017. I aquestes dades no recullen els casos de persones o famílies que entreguen els seus habitatges perquè no veuen una altra solució.
-. Després de 10 anys de desnonaments massius, els pobles i ciutats tenen una part cada vegada més gran de la societat abocada a la misèria i a l’exclusió social. Les ocupacions d’habitatges segueixen augmentant. Les persones que s’han vist empeses a aquestes situacions cada vegada tenen més problemàtiques associades a la manca de Dret a l’Habitatge i de Dret a una Vida Digna com problemes de salut, de cura de la infància, de manca de recursos per a poder viure amb dignitat, etc.
-. Moltes administracions locals han començat a reaccionar. Algunes millor que d’altres. La majoria d’ajuntaments, després de més de 10 anys de retrocés enorme del Dret a l’Habitatge, tenen encara una mancança molt greu de voluntat política per a fer front a la situació. A comarques gironines trobem a faltar especialment un lideratge de la ciutat de Girona que vagi en direcció a evitar l’especulació amb el sòl i amb l’habitatge. Lamentem profundament que les polítiques de l’actual alcaldessa Madrenas vagin en direcció contrària i promoguin la gentrificació, la pujada dels lloguers i la manca d’habitatge per a les persones que viuen a la ciutat. Des de l’Ajuntament de Girona s’està treballant per aconseguir que les persones entreguin a la banca els habitatges. I fins i tot es pressiona a persones afectades per a què entreguin els pisos a la banca i signin lloguers sense que el seu deute hipotecari quedi cancel·lat. I això ens sembla impropi d’una administració. D’altra banda, fa molts anys que ens hem adonat que la dació en pagament en lloc de resoldre agreuja el problema. I demanem a totes les administracions que no promoguin la dació. Sabem que en alguns casos concrets pot ser un mal menor, però entregar els habitatges a la banca o als fons voltors en cap cas és una solució social.
-. En l’àmbit de la Generalitat, les actuacions contra el Parlament de Catalunya del poder judicial espanyol i del bloc format pel PP, Ciutadans i PSOE mantenen segrestades les institucions catalanes. I això ens deixa a mans de les institucions estatals dirigides per persones i partits, com el rei Felip de Borbó o el president Rajoy, el PP, Ciutadans, el PSOE, que han demostrat una manca d’empatia amb les persones pobres i gens de voluntat política de resoldre la situació del Dret a l’Habitatge.
-. Un exemple del que estem explicant és el “Pla d’ajudes per a llogar o comprar habitatges 2018-2021” que acaba de fer públic el govern del PP. Un pla que té aparença "d’ajudes” al lloguer, però la PAH GIRONA SALT pensem que només és aparença i que en realitat es tracta de polítiques que afavoreixen sobretot els interessos de la banca, dels fons voltors que s’han abocat a la compra de blocs per a destinar-los a lloguer i els grans tenidors d’habitatge en general. Pensem que invertir diners públics en subvencionar pagaments de lloguers va directament a les arques d’aquestes grans empreses i pot provocar de retruc un augment encara més gran per a la inversió especulativa amb l’habitatge i un augment dels preus dels lloguers.
-. Estem convençudes que el que sí caldria és augmentar el parc d’habitatge públic fins a més d’un 15% del total. De manera que no només les persones sense ingressos o amb ingressos baixos tinguessin la possibilitat d’accedir a un habitatge públic, sinó que hi haguessin habitatges públics disponibles també per a rendes mitjanes i que les persones o famílies que els habitessin paguessin una renda de lloguer en funció dels seus ingressos i situació.
-. Hi ha una sèrie de mesures que al nostre entendre evitarien que l’habitatge no s’utilitzi per a especular i que compleixi la seva funció social: que l’habitatge fos un dret reclamable; que l’habitatge habitual en règim de propietat no es pogués embargar; una derogació de la LAU, la Llei estatal d’Arrendaments Urbans, per a fer-ne una de nova on es promoguessin els contractes de lloguer indefinits; la prohibició de la venda i titulització d’hipoteques sobre vivenda habitual; i sobretot és imprescindible la democratització i control de l’emissió de moneda i del preu dels diners per a poder garantir el Dret a l’Habitatge i la resta de Drets Social i Drets Humans.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada