 |
| El primer tinent d'alcalde de Celrà, Pitu Bartis. |
La plaça Cívica de Ripoll es rebatejarà amb el nom d'«1 d'Octubre».
El Ministeri de Defensa estudia denunciar Fira de Girona per prohibir l'Exèrcit a l'Expojove.
El ministeri assenyala que la llei obliga els militars a portar l'uniforme quan estan de servei.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/03/2018
Celrà (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el primer tinent d'alcalde de Celrà (Gironès, comtat de Girona), Pitu Bartis, s'ha negat a anar a la seu de la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona a recollir una citació perquè creu que és per "motius polítics". Segons ha explicat, dimecres a la tarda es va trobar a la bústia de casa una notificació, que duia el segell de la Guàrdia Civil, que l'instava a trucar a la unitat de policia judicial. L'endemà al matí hi va trucar per esbrinar per què el buscaven. "Em van dir que passés per allà a buscar una citació però no em van voler concretar per a què és", ha explicat Bartis. Per això, va decidir negar-se a desplaçar-se fins a la seu de la Comandància. "No penso anar a buscar res, si volen que vinguin a buscar-me", ha afegit. Bartis ressalta que no és l'únic de la contrada que ha rebut una notificació semblant perquè una persona d'una població veïna, vinculada a l'ANC, també n'ha rebut. "Té tota la pinta de ser un tema polític", ha afirmat.
Quan Pitu Bartis va arribar a casa seva dimecres, va trobar la notificació a la bústia. Es tracta d'un full amb el segell de la Guàrdia Civil i amb l'encapçalament Comandància de Girona. Unitat orgànica de Policia Judicial. A la nota, on hi ha escrit el seu nom i cognoms a mà, els agents li demanen que "si us plau, es posi en contacte" amb la unitat per telèfon. L'endemà hi va trucar per intentar saber per què el busquen. Per telèfon li van comunicar que tenien una notificació per a ell i que la passés a recollir per la comandància. Llavors, Bartis va preguntar per què era la citació però no li van donar més informació per telèfon. Per aquest motiu, va decidir negar-se a anar-hi a buscar-la.
"Té tota la pinta de ser un tema polític", ha afirmat Bartis. Aquesta hipòtesi ve reforçada perquè també sap que una persona d'un municipi veí, vinculada a l'ANC, també ha rebut una notificació semblant. "N o tinc ni idea de què deu ser, ni si em volen citar com a investigat o com a testimoni", ha concretat.
El tinent d'alcalde creu que es tracta d'un assumpte desvinculat del seu càrrec polític perquè la notificació l'ha rebut al seu domicili particular i no a l'Ajuntament i perquè l'alcalde de la població, Dani Cornellà (CUP), no ha rebut res més.
Bartis durant les vagues generals no va participar en cap tall de carretera ni de vies del tren
Pitu Bartis creu que pot estar relacionat amb el referèndum de l'1 d'octubre perquè afirma que, durant les vagues generals, no va participar en cap tall de carretera ni de vies del tren.
La plaça Cívica de Ripoll es rebatejarà amb el nom d'«1 d'Octubre»
Llegim en la premsa convencional comarcal que la plaça Cívica de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) adoptarà en el futur el nom de plaça «1 d'Octubre», en memòria dels fets que van succeir durant el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, amb la intervenció violenta de cossos de seguretat de l'Estat.
El regidor de l'equip de govern de l’Ajuntament Josep Maria Creixans va anunciar l'acord de la Junta de Govern Local per tal de fer aquest canvi de denominació, que va sol·licitar la Assemblea Nacional Catalana. A més van aprofitar per retreure a la CUP que ho presentés com a moció, que va acabar retirada, per «treure'n rèdit polític», tal com va afirmar l'alcalde Jordi Munell.
Ara la proposta es traslladarà a la Comissió del Nomenclàtor que es va crear a mitjans de l'any passat, i posteriorment haurà de tornar a passar pel ple municipal. El regidor de la CUP Santi Llagostera va afirmar que l'important és que s'acabi instaurant la nova denominació, i no va tenir cap inconvenient que es retirés la moció. Anteriorment, però, Llagostera havia retret les disfuncions de la Comissió del Nomenclàtor, com ara un reglament on no se'n regulen les funcions, en nom d'un dels membres que en formen part, i a qui no va citar.
En una altra moció presentada per la CUP en nom d'Arran Ripollès, el ple del Consistori va desestimar concedir un espai públic en memòria de Guillem Agulló, el jove del País Valencià assassinat el 1993 en mans de militants de l'extrema dreta. La regidora d’ERC Carme Serrano va demanar que Ripoll es converteixi en «bressol de l'antifeixisme» i va mostrar-se a favor d'un acte públic però no del canvi de nom de la plaça Gran, tal i com fa unes setmanes van escenificar joves d'Arran. L'acte va ser qualificat «d'acte incívic» pel regidor de cultura Ramon Santanach, que alhora es va adherir a les paraules de Serrano.
Retreuen la dispersió de presos
La situació de Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (candidat a presidir la Generalitat), empresonats a Soto del Real i Estremera, va motivar una moció de CiU a Ripoll per demanar el seu trasllat a centres penitenciaris catalans. El text considera que la decisió del jutge el Tribunal Constitucional de mantenir-los empresonats contradiu el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que va aprovar l'ONU, que demana que l'empresonament s'haurà de fer sempre en el centre més proper a la seva llar.
Un altre aspecte debatut en l'últim ple municipal de Ripoll va ser la moció que la CUP va presentar perquè l'equip de govern es comprometés a fer un seguiment i control efectiu del compliment dels acords de les mocions aprovades en els plens. Aquesta va ser tombada amb el vot en contra de CiU.
La resta de l'oposició va donar suport a una moció que lamentava «manca de transparència» i dilatació en el temps del compliment de mocions que han estat aprovades. La CUP té la sensació que algunes d'«incòmodes» queden aparcades i sense data d'execució. El regidor de serveis econòmics va afirmar que s'incorporarà un espai a la web municipal per fer el seguiment que exigia la CUP, però va expressar el desacord amb el to de la moció. L'alcalde va excusar el retard a executar algunes mocions pel fet que hi ha tràmits «complexos» i va afirmar que si la voluntat fos de no aplicar-les «hi votaríem en contra».
El Ministeri de Defensa estudia denunciar Fira de Girona per prohibir l'Exèrcit a l'Expojove
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'Exèrcit estudia emprendre accions per no quedar-se fora de l'Expojove. Fonts del Ministeri de Defensa han detallat que estan "analitzant" la decisió i no descarten emprendre les "accions legals pertinents". L'alcaldessa, Marta Madrenas, afirmava ahir que la sanció estava molt ben "fonamentada" perquè considera que l'Exèrcit es va saltar el codi ètic de la fira.
Des del Govern espanyol recorden que és la Llei de Drets i Deures dels membres de les Forces Armades la que obliga els militars a vestir d'uniforme quan estan de servei. A més, recorden que les normes generals, a més de les limitacions i autoritzacions sobre el seu ús, han de venir establertes a través d'una ordre ministerial.
D'aquesta manera, el Govern espanyol respon a la decisió del Comitè del Patronat de Fira de Girona que ha imposat una sanció de tres anys a l'Exèrcit espanyol per participar a l'Expojove. La sanció s'aplica perquè consideren, tot i que els van prohibir exhibir elements bèl·lics, hi anaven uniformats.
El PP hi veu "una madrenada"
El PP de Girona ha criticat el veto a l'Exèrcit. La seva portaveu al consistori, Concepció Veray, ha considerat que la decisió és "una madrenada". La regidora creu que el codi ètic a través del qual s'ha acordat l'expulsió està fet "a mida" per justificar l'exclusió de l'Exèrcit a l'Expojove.
Veray acusa Madrenas de "desconeixement total" de l'Exèrcit perquè considera "l'uniforme dels militars com un signe bèl·lic". Des del PP creuen que l'alcaldessa de Girona actua amb "actitud sectària" pensant només "amb una part dels gironins que comparteixen la seva ideologia separatista". Per tot plegat, li demanen que "rectifiqui".
Des del PP asseguren que en les passades edicions, l'estand militar va ser "un dels més visitats" de l'Expojove. L'expulsió, assegura Veray, implica "coartar la llibertat dels joves per conèixer una sortida laboral, de desenvolupament acadèmic i de formació professional d'un gran nivell".
La regidora ha lligat la decisió amb la formació de govern a Catalunya. En aquest sentit, Veray creu que l'expulsió de l'Exèrcit és "l'avantsala del que volen fer els companys de partit de Madrenas iERC" per "esborrar l'Exèrcit de Catalunya en un termini de sis mesos".
El PP considera que l'Exèrcit és "el garant" de la llibertat. "Si podem viure lliures i segurs a la nostra ciutat també és gràcies a tots els homes i dones que dediquen la seva vida a la carrera militar", ha reblat Veray.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada