 |
| Foto policíaca de Lanciotto Corsi. |
Obrer a Marsella, el 20 d'agost de 1936 informà a la seva companya Ada que marxava a Catalunya per a combatre el feixisme. A Barcelona s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» i prengué part en diverses batalles al front d'Aragó (Monte Pelado, Tardienta, Almudébar i Carrascal).
El juliol de 1938 retornà a l’hexàgon francès i el 15 de novembre de 1938 residia a Alairàs (Alvèrnia), amb un salconduit del prefecte dels Pirineus Orientals, expedit a Perpinyà. El 26 de maig de 1939 va ser obligat a viure al cantó de Caires (Alvèrnia), alhora que la Prefectura suggerí el seu internament per les seves idees polítiques d'«extremista comunista». El 16 de novembre de 1939 va ser detingut com a «refugiat polític antifeixista» a l'Alta Savoia i reclòs al camp de concentració de Vernet d’Arièja. El 17 de juliol de 1940 va ser extradit a Itàlia i, detingut a la frontera, va ser portat a Ligorna i tancat a les presons de San Gimignano i de Civitavecchia, per purgar la condemna imposada el 24 de setembre de 1931. El 13 de gener de 1943 va ser alliberat, però el 2 de març se li va assignar cinc anys de confinament i va ser deportat a l'illa de Ventotene.
Lanciotto Corsi:
El 6 de febrer de 1883 neix a Ligorna (Lorna, Toscana, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Lanciotto Corsi. Els seus pares es deien Giuseppe Corsi i Elettra Fantozzi.
En 1923 emigrà clandestinament a Marsella (Boquers del Roine, Provença, Occitània), on va el maig de 1924 va ser detingut. Jutjat, va ser condemnat per delictes comuns i lliurat a les autoritats italianes.
Treballava de portamaletes al port de Ligorna i l'abril de 1926 organitzà, amb Corrado Faiani, una protesta dels obrers portuaris arran de la mort a la feina de l'anarquista Oreste Lunardi.
El 26 de novembre de 1926 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Liorna com a anarquista i on es va fer notar que freqüentava els «anarquistes més perillosos» de la ciutat i que assistia a totes les convocatòries llibertàries que s'hi celebraven.
Va ser detingut en diverses ocasions pels seus enfrontaments amb feixistes i el 21 de maig de 1927, per «activitat anarquista en contacte amb comunistes», es va ordenar el seu confinament per quatre anys i deportat el 25 de juny d'aquell any a l'illa d'Ustica (illes Eòlies, Palerm, Sicília). L'11 d'octubre de 1927 va ser detingut amb altres 56 confinats per «delictes contra el poder de l'Estat» i enviat al Tribunal Especial per a la Defensa de l'Estat per «reconstitució de partits dissolts, incitació a la insurrecció i propaganda subversiva». L'1 d'agost de 1928 va ser absolt per jutge d'instrucció. Excarcerat, va ser traslladat a l'illa de Ponça (Illes Poncianes, Laci, Latina), on arribà el 17 d'agost.
El 16 de novembre de 1928 va ser posat en llibertat condicional i retornà a Ligorna, on se li lliurà documentació on s'especificava el seu antifeixisme. Reprengué la seva feina de portamaletes al port i continuà amb la seva militància llibertària.
El 29 de juliol de 1929, tres dies abans de la Diada Internacional contra la Guerra, convocada pel Komintern, va ser tancat fins al 3 d'agost.
El 29 de desembre va ser detingut el dia abans de les noces del príncep hereu i empresonat fins a l'11 de gener de 1930.
El 9 de maig del mateix any va ser tancat arran de la imminent visita de Benito Mussolini a la Toscana i algunes setmanes després va ser inscrit en el registre de persones a detenir en determinades circumstàncies.
A finals d'octubre de 1930, abans del 12 aniversari de la Revolució russa, va ser empresonat fins al 9 de novembre, i posteriorment, entre el 30 de desembre de 1930 i el 15 de gener de 1931, per violència contra un funcionari públic.
Amonestat formalment el 29 d'abril de 1931, emigrà il·legalment pel maig i s'establí a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà de manobre en una cooperativa gestionada per un italià naturalitzat francès. A la ciutat de Marsella vivia al número 138 del bulevard Garibaldi.
Inscrit en el registre de la policia de fronteres i en el butlletí de busca i cerca amb l'ordre de detenció, el 24 de setembre de 1931 va ser condemnat a dos anys i quatre mesos de reclusió, més dos anys de llibertat vigilada i a una multa de 20.000 lires per «expatriació clandestina a França» i «violació de l'amonestació».
Per les seves activitats antifeixistes, en 1933 va ser inclòs en els llistat de Liorna de subversius residents a l'estranger classificat com a terrorista capaç de cometre atemptats.
Milità activament en el moviment anarquista italià a França, especialment amb Luigi Anselmi.
Obrer en una fàbrica de productes químics marsellesa, el 20 d'agost de 1936 informà a la seva companya Ada, amb qui tenia cinc infants, que estava a punt de marxar cap a Catalunya per a combatre el feixisme al front d’Aragó. A Barcelona s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» i prengué part en diverses batalles al front d'Aragó (Monte Pelado, Tardienta, Almudébar i Carrascal).
El juliol de 1938 retornà a l’hexàgon francès i el 15 de novembre de 1938 residia a Alairàs (Alvèrnia, Occitània), amb un salconduit del prefecte dels Pirineus Orientals, expedit a Perpinyà (Rosselló). El 26 de maig de 1939 va ser obligat a viure al cantó de Caires (Alvèrnia, Occitània), alhora que la Prefectura suggerí el seu internament per les seves idees polítiques d'«extremista comunista». El 16 de novembre de 1939 va ser detingut com a «refugiat polític antifeixista» al departament de l'Alta Savoia, on es va definir com a «llibertari i anticomunista», i reclòs al camp de concentració --Barri B, Barraca 9-- de Vernet d’Arièja (Occitània). El 17 de juliol de 1940 va ser extradit a Itàlia i, detingut a la frontera, va ser portat a Ligorna i tancat a les presons de San Gimignano (Siena, Toscana) i de Civitavecchia (Roma, Laci), per purgar la condemna imposada el 24 de setembre de 1931.
El 13 de gener de 1943 va ser alliberat, però el 2 de març se li va assignar cinc anys de confinament i va ser deportat a l'illa de Ventotene (Latina, Lacio). El 25 de juliol de 1943 va ser traslladat al camp de concentració Campo di internamento fascista e badogliano núm. 97 a Renicci (Motina, Anghiari, Arezzo, Toscana), d'on es va evadir el 8 de setembre de 1943 amb l'armistici --segons altres fonts, va ser alliberat l'agost de 1943 de Ventotene--.
Lanciotto Corsi va morir el 29 de novembre de 1957 a Ligorna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada