 |
| Avions destruïts a Garriguella el 6 de febrer de 1939. |
Durant aquell episodi, es va produir l’enfrontament entre un aviador de la Legió Còndor, Friedrich Windemuth, i el català Josep Falcó, que va recollir un carnet de paracaigudisme a nom de Hans Nirminger entre les restes d’un Me-109, el segon avió nazi alemany que confessà haver abatut.
L’aeròdrom republicà de Vilajuïga-Garriguella es va convertir en l’escenari del darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya:
El 6 de febrer del 1939, l’aeròdrom republicà de Vilajuïga-Garriguella (Serra de Rodes, Alt Empordà) es va convertir en l’escenari del darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya. Durant aquell episodi bèl·lic, es va produir l’enfrontament entre un aviador de la Legió Còndor, Friedrich Windemuth, i el català Josep Falcó.
A la C-252, a peu de carretera, molt a prop de l’antic camp d’aviació republicà de Vilajuïga-Garriguella, hi ha la tomba d’un soldat alemany. En la inscripció de la làpida, escrita en llengua germànica, s’hi pot llegir: ‘Aquí va caure el 6 de febrer del 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut el 27 de maig del 1915 a Leipzig’. No en sabem gaires coses, d’aquest soldat, més enllà de la seva pertinença a la Legió Còndor, la temible aviació que va enviar Adolf Hitler per tal d’ajudar Franco. Però resulta fàcil situar la seva mort en la darrera batalla aèria de la Guerra Civil a Catalunya.
Ens trobem a les acaballes del conflicte. Fa dos dies que Girona (Gironès) ha estat ocupada i, poques hores després, Figueres (Alt Empordà) tindrà el mateix destí. Els soldats republicans es retiren de manera precipitada mentre els militars franquistes els assetgen sense misericòrdia. El 6 de febrer, sis aparells Messerschmitt Bf 109 ataquen la base aèria de Vilajuïga amb l’objectiu de destruir les restes de l’aviació republicana. Segons el relat d’un dels pilots que acompanyen Windemuth, cap a primera hora del matí, l’esquadró arriba a l’altura de l’aeròdrom i comencen a distingir les ombres d’alguns Curtis (que és com els alemanys coneixen els Polikarpov I-15). La majoria dels aparells no tenen temps d’enlairar-se i són destruïts a plaer, però el pilot alemany en distingeix un que se’ls llança a sobre “com un gos rabiós”. Serà precisament aquest avió el que aconseguirà abatre el seu company d’esquadró ferint-lo mortalment al cor amb una bala de metralladora. Josep Falcó fou aviador republicà que amb el seu avió Polikarpov I-15 posa fi a la vida de Windemuth. Els familiars de Friedrich Windemuth col·locaran la làpida a pocs metres del lloc on ha estat abatut.
Les trajectòries dels dos soldats es van encreuar fatalment aquell 6 de febrer del 1939 al cel de Garriguella. L’alemany no va tornar a la seva base, mentre que el català es va veure obligat a fer un aterratge d’emergència. Quan va tornar a l’aeròdrom, només va trobar les restes fumejants d’alguns avions. Falcó va recollir un carnet de paracaigudisme a nom de Hans Nirminger entre les restes d’un Me-109, el segon avió que confessava haver abatut, però la Legió Còndor sempre ho va negar.
A partir d’aquell dia de febrer, Falcó es va veure obligat a emprendre un tortuós periple que el duria als camps d’internament d’Argelers de la Marenda (Rosselló) i Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània). Va passar a Algèria i, a partir del 1964, es va establir a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). A partir d’aleshores, va començar a recuperar el contacte amb el nostre país. I, en una de les visites, es va localitzar la tomba del pilot alemany abatut gràcies a les indicacions d’un pagès. Aviat va deduir que es tractava del pilot que havia abatut en el seu darrer combat: “Ens vam trobar front a front i va morir ell, però hauria pogut ser jo”, confessava fa alguns anys.
Com s’hi arriba des de Figueres. Cal agafar la sortida de l’N-260 en direcció a la Jonquera i Garriguella. La làpida, amb un xiprer just al darrere, és a cinc cents metres de la C-252, a la banda dreta en direcció a Garriguella, just al davant d’unes vinyes.
A les comarques gironines hi havia en 1938 els aeròdroms republicans de Celrà (Gironès), Vidreres (la Selva), Banyoles (Pla de l’Estany), Puigcerdà (Baixa Cerdanya), Cassà de la Selva-Llagostera (la Selva/Gironès), Verges (Baix Ter, Baix Empordà), Tortellà (la Garrotxa) i Olot les Preses (la Garrotxa).
Vuitanta anys dels bombardejos sobre l'Empordà. Els avions de l'Exèrcit Popular de la República espanyola que van intervenir a la Guerra Civil espanyola des dels aeròdroms de les comarques gironines van tenir la doble funció de protegir el territori del Nord-est de Catalunya, fins a la frontera del Pirineu i la Costa Brava, i participar en la campanya bèl·lica per complementar la campanya antifeixista. A les seves pistes aterraven i s'enlairaven avions de procedència russa com els populars Xato (Polikarpov 1-15) o Mosca (Polikarpov 1-16) a més dels Katiuska, els Natacha o el Tupolev SB-2, entre altres.
La Guerra Civil (juliol 1936-abril 1939) també va ser un camp d'experimentació per a la ràpida evolució de la tecnologia militar aèria com a preludi de la imminent Segona Guerra Mundial interimperialista. Els militars sublevats del general Franco van comptar amb la potent indústria bèl·lica alemanya, en plena expansió, amb la complicitat de l'Exèrcit italià. Fruit d'aquesta col·laboració, l'Alt Empordà va ser víctima d'alguns dels bombardejos més ferotges de la Guerra Civil. Per mar, els pobles de la Costa Brava nord encara recorden les terribles conseqüències i el temor generat pel creuer Canarias, però és des de l'aire on l'horror va presentar la seva cara més mortífera.
Figueres va ser una de les ciutats catalanes que va patir més aquests atacs aeris. El 20 de gener de 1938 va ser l'escenari d'un primer bombardeig que va anar seguit de molts altres fins al febrer del 1939. Els municipis de la costa empordanesa, des de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) fins a Colera i Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), també van patir els efectes de les bombes nazis i feixistes i el seu efecte criminal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada