Ocupació militar franquista de Girona:
El 4 de febrer del 1939 les tropes franquistes d’ocupació van entrar a la ciutat de Girona. Des de feia setmanes, la ciutat era lloc de pas per a milers de persones que fugien direcció a la frontera francesa del Pirineu, camí cap a l’exili. Tement la venjança dels guanyadors, molts gironins i força gironines s’afegien a aquest camí.
L’1 d’abril es va declarar la fi de la guerra per part del general Franco. La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una societat callada i atemorida. Ser sospitós de tenir idees desafectes o ser familiar d’algú que ho fos podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial. Per això, en molts àmbits, s’autoimposa el silenci, que també es percep en la premsa local, inexistent. L’última edició de L’Autonomista, el diari d’esquerres dels germans Carles i Dàrius Rahola, és del 25 de gener del 1939. Són dues pàgines dedicades a l’estat de la guerra. Aquells dies de finals de gener, l’aviació italogermana --aliada dels franquistes-- bombardejava la ciutat i preparava així l’entrada dels feixistes per començar la repressió, el consells de guerra sumaríssims i els afusellaments al mur del cementiri de Girona.
Els expedients franquistes recullen les providències i les diligències efectuades pel jutge, la declaració jurada o interrogatori de l’afectat, la seva ratificació, les declaracions dels testimonis, les denúncies i els informes de la Guàrdia Civil, de la Comissaria de Vigilància i Investigació i de la delegació de la FET y de las JONS. En alguns casos, els tràmits en les depuracions es van allargar fins al 1953 mentre continuava la repressió física. El darrer consell de guerra sumaríssim es celebra a les casernes de Girona el 21 d’octubre de 1969 (“En Gerona a veintiuno de Octubre del mil novecientos sesenta y nueve. Consejo de Guerra Ordinario para ver y fallar la Causa Sumarísima número 146-IV-69 instruida por el Juzgado Militar de la Plaza por supuesto delito de 'Terrorismo' contra los paisanos procesados FRANCISCO TUBAU SUBIRÀ, JUAN GASULL BATLLE y MIGUEL DIEGO PIÑERO COSTA ...", segons la sentència, on es condemnà el primer a 18 anys de presó i l’absolució pels altres dos joves, que havien estat acusats arbitràriament com “encubridores”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada