A canvi, el 70% de la finca, la part de l’estany de Poma i la plana inundable passarien a domini municipal.
La part d’alta de la finca, on hi havia l’antic recinte murallat per Roma, és un indret emblemàtic de la història catalana i peninsular, ja que en aquest jaciment arqueològic es va planejar i dirigí la conquesta militar definitiva de Roma de tota la península Ibèrica.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-
L'Ajuntament de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) disposarà com a mínim del 70 % de la finca ocupat durant anys pel càmping Maite, la zona inundable i l'estany de Poma, quan un promotor immobiliari edifiqui un hotel, embellit per l’estany de Poma, que servirà de reclam comercial. Són les condicions que marca el planejament urbanístic municipal, que tampoc permetria construir a tocar l'estany. L'únic que s'hauria d'expropiar seria el contorn de l'estany. L'espai natural ha estat ocupat durant anys per un càmping que tenia permís per fer un ús temporal dels terrenys. Es tracta d'un entorn natural situat a Riells, on hi ha un estany i on consta que s'hi troben restes arqueològiques del segle II abans de la nostra era i fins el segle III. Concretament, hi ha una cisterna roma que colgà una instal·lació del càmping durant el franquisme tardà, que en una excavació del Museu Arqueològic d’Empúries, l’agost de 1968, determinà com a part d’una factoria de salaó de peix d’època tardoromana, mentre que tot el puig --on l’Ajuntament vol deixar edificar (el 30 % edificable) està envoltat per restes d’una muralla ciclòpia del segle II abans de la nostra era, de quan Roma emprengué la conquista definitiva de la península Ibèrica, arran de la insurrecció ibèrica de l’any 197 abans de la nostra era, des d’aquest indret de Riells, quan utilitzava la Clota de port militar. Un tram, que fa angle, de la muralla encara es conserva en l’estat original, sense que cap picapedrer l’hagués destruït. Ara integrada en el jardí d’un xalet de segona residència, edificat durant el franquisme tardà.
La part d’alta de la finca, on hi havia l’antic recinte murallat per Roma, és un indret emblemàtic de la història catalana i peninsular, ja que en aquest jaciment arqueològic es va planejar i dirigí la conquesta militar definitiva de Roma de tota la península Ibèrica. L’Ajuntament de l’Escala vol deixar edificar un hotel sobre la fortificació del cònsol i militar romà Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234-149 abans de la nostra era) a la muntanyeta Llarguera, on hi havia el corral d’en Pi i fins fa poc el càmping Maite. L’agost, el Centre d’Estudis Escalencs (CdEE) alertà el Departament de Cultura de la Generalitat sobre el perill imminent de la destrucció d’aquest indret fortificat per Roma d’alt valor històric pels orígens de Catalunya com a NACIÓ, doncs des d’aquest oppidum el senador Cató dirigí la batalla d’Empúries --a finals d’estiu del 195 abans de la nostra era o, més probablement, a la primavera següent-- contra un conglomerat de tribus ibèriques confederades enfront dues legions romanes --uns deu mil soldats--, una batalla que correspon al primer intent nacional català de resistir l’ocupació militar d’un imperi, aleshores el de Roma.
Tit Livi situa en aquest indret de Riells l’estat major de Cató
La campanya de Cató està ben documentada per autors clàssics, essent els escrit de Tit Livi els que millor ens informen. Sembla que Tit Livi va prendre com a font els discursos perduts del mateix Cató. L’estat major legionari de Cató es trobava a 3.000 passes (romanes) de la neàpolis d’Empúries, quatre quilòmetres i mig, cosa que correspon a la fortificació romana de la muntanyeta Llarguera, a Riells, on es vol destruir aquest indret arqueològic i històric per l’especulació immobiliària d’una empresa privada i l’aprovació institucional (Ajuntament de l’Escala i la Generalitat de Catalunya, que aprovà el pla general d’urbanisme de l’Escala).
El regidor per ERC, Xavier Ballesta, va plantejar al darrer ple municipal dubtes sobre les figures de protecció de l’estany de Poma i el seu entorn, i va apuntar la conveniència d'estudiar a fons el tema per garantir la seva protecció.
L'alcalde independent pel PSC, Víctor Puga, va assegurar que estan convençuts que «no hem de patir gents pel que fa a la protecció i pel que fa al risc que s'hi pugui desenvolupar qualsevol activitat». Puga va remarcar que per al govern municipal és important protegir l’estany perquè és un indret estratègic. Però va posar de manifest que el pla general d’urbanisme ja ho regula i que en cas de voler-hi construir estableix l'obligació de desenvolupar un Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) que haurà d'incorporar «com a mínim un 70% de cessions».
Construir a la part alta, on hi ha el jaciment arqueològic
El 30% restant on es podria construir tampoc està previst que estigui a la part baixa, sinó que seria a la zona superior. Just on hi ha el jaciment arqueològic d’alt valor històric. L’Ajuntament vol aclarir a qui correspon el domini de la làmina d'aigua, i s'hauria d'expropiar la petita franja del perímetre. Per a Puga, no cal preocupar-se per a la protecció d'aquest entorn pla de l’Estany i va assegurar que «jo tinc totes les garanties que no hi ha cap mena de problema» i que l'espai serà públic. L'alcalde es va mostrar obert a debatre el tema en paral·lel a l'elaboració del POUM, la figura des d'on s'hauria d'interpretar.
L'estany de la Poma i la muntanyeta Llarguera va estar ocupat pel càmping Maite i en tancar van sorgir diverses veus que demanaven que es protegeixi el conjunt arqueològic i natural. L'espai natural de l'estany es trobava dins l'establiment turístic i això impossibilitava visitar-lo. Per això, aprofitant la nova situació i per defensar la seva protecció, Gent del Ter va organitzar, junt ambl’Escala Cívica, una visita el passat 19 de novembre, on hi participà gent del Fòrum l’Escala - Empúries i membres del Centre d’Estudis Escalencs.
L'entorn té 8,2 hectàrees i s'hi troba el darrer estany a peu del massís del Montgrí en un entorn natural amb vegetació. A més, s'hi troba el jaciment arqueològic de la muntanyeta. El Centre d’Estudis Escalencs, per una banda, i Gent del Ter, per altra, l’agost passat van demanar la inclusió del paratge en el Parc Natural del Montgrí i la seva protecció arqueològica.
Creació d’un moviment internacional de protecció de l’oppidum romà de la muntanya Llarguera
A nivell català ha sorgit des del passat estiu un moviment, que vol tenir un caire internacional, igual a nivell peninsular com també italià, a fi d’aconseguir, enfront del pla general d’urbanisme de l’Escala i els pactes entre l’Ajuntament escalenc i una empresa immobiliària privada especulativa per aconseguir la salvaguarda integral d’aquest indret d’alt valor històric i el seu jaciment arqueològic. Es considera que el republicanisme català, entre les seves múltiples i diverses tasques a fi de construir la República Democràtica i Social catalana, hi ha la salvaguarda i protecció del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada