MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 24 de febrer de 1950 és afusellat a Barcelona l'activista anarquista Saturnino Culebras Saiz, conegut com Primo.

Saturnino Culebras Saiz. 

El 4 de setembre de 1949, a fi d’arribar a Barcelona i actuar-hi, passà la frontera del Pirineu des de la base guerrillera del mas Tartàs (Oceja) amb un grup guerriller llibertari, dit Los Primos i format per ell mateix, el seu germà Gregorio, Manuel Aced Ortell, José Conejos García, Manuel Sabaté Llopart, Joan Busquets Vergés, El Senzill  i l'italià de la Llombardia Helios Ziglioli, guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada). El grup seguí el camí tradicional cerdà per la banda de la Molina, de Berga i Manresa. Així, el grup superà la guarnició militar de la Monina i la collada de Toses --entre els pobles de Toses, al Ripollès, i el poble d’Alp, a la Baixa Cerdanya--, i s’internà cap el curs alt del riu Llobregat, per tal d’arribar a una altra de les bases de l’Interior, la masia de Santaeugínia, on habitava Joan Viella Peralba, conegut com El Moreno, i on s’hi allotjaren uns dies.  

Saturnino Culebras Saiz:  

   El guerriller anarquista Joan Busquets a la base del mas Tartàs.
La fletxa senyala el
  lloc per on el grup passà la frontera. 

El 24 de febrer de 1950 és afusellat a Barcelona l'activista anarquista Saturnino Culebras Saiz, conegut com Primo. Havia nascut cap al 1921 a Salmerón (La Alcarria, Guadalajara, Castella la Nova).

Durant la Guerra Civil, malgrat la seva curta edat, va combatre el feixisme com a milicià en la Columna Durruti i en el V Cos de l'Exèrcit Popular de la República als fronts d'Aragó i de l'Ebre. També va fer d'impressor a Bujaraloz (Monegres, Saragossa, Aragó) i al Perelló (Baix Ebre).

Després de la guerra s'allistà en la «Divisió Azul» a fi de poder passar legalment la frontera i arribar a l’Estat francès, la qual abandonà a Angolema (Charente, Nova Aquitània) durant el viatge cap al front rus.

El 4 de setembre de 1949, com a membre dels grups anarquistes catalans de muntanya, a fi d’arribar a Barcelona i actuar-hi, passà la frontera del Pirineu des de la base guerrillera del mas Tartàs (Oceja) amb un grup guerriller llibertari, dit Los Primos i format per ell mateix (que aleshores tenia 29 anys), el seu germà Gregorio (de 39 anys), Manuel Aced Ortell (de Tolosa de Llenguadoc i veí de Barcelona, de 35 anys), José Conejos García (barceloní, de 38 anys), Manuel Sabaté Llopart (de l’Hospitalet de Llobregat i de 24 anys), Joan Busquets Vergés, El Senzill (barceloní, de 21 anys) i l'italià de la Llombardia Helios Ziglioli (de 22 anys), guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada). El grup seguí el camí tradicional cerdà per la banda de la Molina (Alp, Baixa Cerdanya), de Berga (Berguedà) i Manresa (Bages). Així, el grup superà la guarnició militar de la Monina i la collada de Toses --entre els pobles de Toses, al Ripollès, i el poble d’Alp, a la Baixa Cerdanya--, i s’internà cap el curs alt del riu Llobregat, per tal d’arribar a una altra de les bases de l’Interior, la masia de Santaeugínia, on habitava Joan Viella Peralba, conegut com El Moreno, des de la qual es dominava la població de Berga, i on s’estaren allotjats uns dies. Caminant per la muntanya i seguin el curs del Llobregat arribaren a Rocafort (Bages), prop de Manresa, on amagaren explosius i dormiren en una casa abandonada. Pel camí, s’havien parat a Sallent (Bages), on Capdevila havia comprat menjar.

El 24 de setembre, a la carretera de Rocafort al Pont de Vilomara (Bages) tres components del grup, cansats de caminar i anar per camins de muntanya, pels quals no estaven acostumats, intentaren detenir el cotxe, amb matrícula B-70.609, de Josep Pujol Viñas, industrial manresà que anava amb la seva servent Emília Cuadrado Martínez i el xofer Benet Abet, però aquest no s'aturà i envestí els guerrillers llibertaris, que obriren foc i feriren a l'esquena la serventa. L'automòbil quedà immobilitzat a la cuneta amb les rodes posteriors rebentades i el grup s’emportà 300 pessetes. Una vegada arreglades les dues rodes amb el vehicle es va portar la noia ferida a l'hospital, però això havia desvetllat la presència del grup guerriller a la Guàrdia Civil. El grup caminà tota la nit i van amagar pel camí dipòsits d'armes per anar més lleugers. Joan Busquets i Saturnino Culebras l'endemà marxaren cap a Terrassa (Vallès Occidental) per agafar el tren en direcció a Barcelona i poder contactar amb el grup de Josep Sabaté Llopart, que també havia entrat al Principat de Catalunya per aquelles dates. Després d'un tiroteig amb la Guàrdia Civil, l'endemà pogueren agafar el tren cap a Barcelona. Mentrestant Ziglioli anà a Matadepera (Vallès Occidental) per buscar queviures, però va ser detingut per la Guàrdia Civil sota la documentació falsa de Fernando García Bernón. Després de ser apallissat, el van dur amb camió a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) a la recerca d'un dipòsit d'armes. Helios Ziglioli va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 3 d'octubre --altres fonts citen el 29 de setembre-- de 1949 a Castellar del Vallès, i l'endemà va ser enterrat a la secció dels protestants del cementiri d'aquesta localitat.

Mentre una part del grup restà a prop de Terrassa, Culebras i Busquets marxaren cap a Barcelona per a establir contacte amb Josep Sabaté Llopart i advertir-lo de l'arribada del grup i buscar allotjament. Delatats, a prop de Matapedrera van topar amb un escamot del Sometent i de la Guàrdia Civil, però aconseguiren trencar el cercle i, després d'amagar-se al bosc, arribar a Barcelona amb tren.

L'octubre de 1949 va ser detingut amb gairebé tot el grup i amb Miguel Acevedo Arias, contacte a Barcelona, i tancat a la presó Model barcelonina.

El 7 de desembre de 1949 va ser jutjat davant un consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort acusat de ser el delegat del grup guerriller Los Primos, juntament amb Joan Busquets i Manuel Sabaté. El seu germà Gregori, Manuel Aced i José Conejos van ser condemnats a 30 anys de presó; i Miguel Acevedo a 20 anys --pena que fou posteriorment allargada a 30--. Només Joan Busquets aconseguí la commutació de la pena de mort per un llarg empresonament.

Saturnino Culebras Saiz va ser afusellat el 24 de febrer de 1950 al Camp de la Bota de Barcelona juntament amb el seu company de guerrilla Manuel Sabaté Llopart.