Aquest dissabte s’ha presentat a l’Escala la biografia de l’antic milicià de la costa i combatent al front Jaume Pellicer i Lleonart, en Quicus, víctima del «tren de la mort» nazi el juliol de 1944.

Jaume Pellicer fent de barber durant l'exili.

L’autor, Rafel Bruguera i Batalla, s’ha basat en el centenar de cartes que va rebre la família a partir del 1939, any de l’exili del jove escalenc.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/02/2018  

l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-   

Aquest dissabte, amb la sala d’actes de l’Alfolí de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) plena de gom a gom, s’ha fet un sentit homenatge als 9 treballadors escalencs víctimes del nazisme durant la Segona Guerra Mundial interimperialista a través del record del jove Jaume Pellicer i Lleonart, dit en Quicus, durant la presentació del llibre Jaume Pellicer Lleonart «Quicus». El tràgic destí d’un republicà, que és el cinquè número de la col·lecció La Maleta de l’exili, de Pagès editors, on l’autor, Rafel Bruguera i Batalla s’ha submergit en les cartes de l’exili (1939-1944) d’en Quicus per publicar-lo.

La presentació s’ha fet en un acte on Bruguera ha estat acompanyat amb els professors Àngel Quintana, marit de la néta d’en Quicus, i Salomó Marquès, fill d’una mestre de l’Escala. La família d’en Jaume Pellicer també ha estat homenatjada al final de l’acte amb rams de roses vermelles.  

Rafael Bruguera i Batalla, membre del Centre de Documentació i Recerca Històrica de l’Escala (CEDRHE), s’ha submergit en la biografia d’un fill de la població que va tenir un tràgic final: Jaume Pellicer va morir als trenta anys d’edat asfixiat els primers dies de juliol de 1944 dintre d’un vagó de l’últim «tren de la mort», com s’anomenava els combois que feien el trajecte des de l’ocupat territori francès fins els camps d’extermini dels nazis a Alemanya. Els aliats ja havien desembarcat el juny a Normandia. Però la vida del jove exiliat que havia nascut a l’Escala el 20 de gener de 1914 estava ja sentenciada. Va morir per asfíxia, com tants altres que viatjaven sense condicions, comprimits dins vagons hermèticament tancats en un dia molt calorós. Al camp de Dachau (Baviera) el 5 de juliol de 1944 de 2.500 deportats en el comboi van arribar-hi morts més cinc-cents.

Jaume Pellicer va haver d’abandonar el país, passant la frontera de l’Albera durant la Retirada de febrer de 1939 per evitar la repressió de les tropes franquistes, que ja envaïen l’Empordà. La seva trajectòria a l’exili va ser breu i farcida d’avatars. Va patir els camps de refugiats, els camps de treball i va estar militaritzat, fins que la Gestapo el va detenir el 5 de setembre de 1944, sembla que acusat de falsificar documentació per ajudar a resistents antifeixistes, i el va empresonar a Roazhon, al sud de Sant Maloù (Ille i Vilaine, Bretanya).

Rafel Bruguera reconstrueix la seva etapa a l’exili a partir de les cartes que Jaume Pellicer enviava a la família. Es tracta d’un centenar de cartes, fins ara inèdites, una selecció de les quals es reprodueix al llibre.

Pellicer va morir al comboi 7909 en ple estiu, amb la Bíblia a les mans. Havia estat ateu, per a Tolosa de Llenguadoc en 1940 va rebre l’ajuda dels protestants i es van convertir aquesta confessió. En els Evangelis s’hi veia reflectit com a perseguit.

Abans de la guerra publicava en la revista El Papitu, milità a Estat Català i la tardor de 1936 s’inscriu en les Joventuts Llibertàries i fa de milicià de la Costa, amb anarquistes de l’Escala, a Colera (Mar d’Amunt, Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) fins l’estiu de 1937, quan es incorporat a l’Exèrcit Popular de la República, i el novembre de 1937, a la Sierra de Terol (Aragó), sembla que s’acostà al PCE. Cal recordar que arran de la repressió posterior a les jornades de maig de 1937 per raons de seguretat personal alguns antistalinistes s’acosten a les files del PSUC/PCE, com ara quatre militants del POUM de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), que per escrit reneguen del seu partit (marxista revolucionari), perseguit per republicanisme burgès, el PSOE i el PSUC/PCE.