 |
| El centre municipal d´ocupació de Sant Narcís, a Girona, després d´una càrrega l´1-O. |
ERC demana a l'Estat que identifiqui els responsables policials de l'1-O a les comarques gironines. La petició, registrada al Senat, inclou tots els municipis on es van produir càrregues com Girona, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis o Garrigàs. També es demana si es donarà algun tipus de disculpes o si «es demanarà perdó a les víctimes».
L’Estat porta l’Ajuntament de Vilademuls als jutjats per les quotes de l’AMI. El cas del pagament de 75,5 euros corresponents a l’anualitat del 2017 va quedar ahir vist per a sentència al contenciós administratiu de Girona.
Clam a Arbúcies per la dignitat dels presos i els exiliats. L’Associació Catalana pels Drets Civils agraeix l’escalf de la gent i oposa fermesa a la repressió judicial i polítiques.
Inscripcions obertes per a la Cursa/Caminada Solidària a Vic per la Llibertat d’Expressió i els Drets Humans.
El procés català també esquerda Amnistia Internacional. El grup local 62 d’AI a l’Alt Empordà decideix plegar per discrepàncies sobre la valoració de l’entitat amb la situació que es viu a Catalunya i els presos polítics.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/02/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’agència Europa Press l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), va afirmar ahir que la legitimitat de Felip VI ha quedat «bastant tocada» a causa de la seva reacció després de l'1-O. En una entrevista d'Alcaldes.eu, va criticar que el seu discurs del 3 d'octubre va obviar les càrregues policials i els ferits durant el referèndum català de l'1-O, per la qual cosa «no ha estat al costat de la ciutadania, sinó de les institucions». Madrenas va advertir que l'obligació constitucional del rei és «aglutinar tots els pobles i nacions que existeixen dins del conjunt d'Espanya i fer que els seus ciutadans se sentin lliures i protegits, i ho va infringir» després de l'1-O. Va assegurar que part de la ciutadania, especialment la de Girona, va tenir una gran decepció amb ell pel que va passar el dia del referèndum d’autodeterminació.
ERC demana a l'Estat que identifiqui els responsables policials de l'1-O a les comarques gironines
Llegim en la premsa convencional gironina que el grup d'ERC al Senat ha demanat per escrit al Govern espanyol que identifiqui els responsables policials dels dispositius policials que es van dur a terme durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, inclosos tots els municipis gironins on es van ordenar càrregues. ERC, a banda de demanar a l'executiu qui comandava aquests dispositius, ha reclamat també que s'expliqui «quin protocol es va seguir i quantes denúncies s'han registrat des d'aleshores». L'acció d'ERC inclou tots els municipis de les comarques gironines on es van ordenar càrregues com Girona, Aiguaviva o Sant Julià de Ramis, al Gironès; Garrigàs o Sant Miquel de Fluvià, a l’Alt Empordà; la Tallada d'Empordà, al Baix Empordà; o Esponellà, al Pla de l’Estany.
En concret, segons va informar ahir ERC, des de Girona, la bateria de preguntes inclou fins a 75 escrits, un per a cada col·legi on es va registrar algun tipus de càrregues. Als documents presentats, ERC qualifica les accions de «desproporcionades» i que es van dirigir contra població «indefensa».
D'altra banda, també es demana si es donarà algun tipus de disculpes als afectats o si «es demanarà perdó a les víctimes».
En aquest sentit, el senador gironí d'ERC, Quim Ayats, va recordar ahir que «els observadors internacionals van afirmar que la violència policial va ser excessiva i que aquests fets no podien tenir lloc en democràcies consolidades». En aquesta línia, Ayats va insistir que «aquesta denúncia es reforça a escala internacional i, per exemple, ho ha fet recentment l'organització no governamental Human Rights Watch o, fa pocs dies, ho va recollir l'informe anual del The Economist». «Insistirem, no ens aturarem. Seguirem preguntant qui va donar les ordres de cadascun dels operatius i, encara més important, quan es repararà el dany que van patir les víctimes. Han passat 4 mesos i el que no podem, ni farem, és oblidar els fets de l'1 d'octubre», va sentenciar el senador. La petició va en paral·lel a la querella gironina d'afectats per l'1-O i a les investigacions del jutjat. Els advocats que representen els més de 200 afectats per les càrregues de l'1-O en col·legis gironins ja van aconseguir identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que van sol·licitar al jutjat d'instrucció que s'ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d'alguns agents concrets com el qui portava la càmera GO PRO abans de l'operatiu al Col·legi Verd, a la ciutat de Girona.
El mes passat, els lletrats ja es van mostrar satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa per, tot i això, van lamentar l'actitud «reticent» del Ministeri d'Interior a l'hora d'identificar els agents antidisturbis i de policia judicial que van actuar aquell dia a les ordres dels responsables operatius.
L’Estat porta l’Ajuntament de Vilademuls als jutjats per les quotes de l’AMI
Llegim en la premsa convencional comarcal que l’Ajuntament de Vilademuls (Pla de l’Estany) s’ha afegit a la llista de prop de cent ajuntaments de Catalunya que han estat demandats per la delegació del govern de l’Estat pel fet de pagar una quota a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En el cas d’aquest ajuntament del Pla de l’Estany, la demanda es refereix a l’anualitat de l’any passat, que, com la resta, era de 75,5 euros. La vista, en la qual va haver de declarar l’alcalde, va tenir lloc ahir al jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona. El cas va quedar vist per a sentència.
Des del 2012
L’Ajuntament de Vilademuls va decidir adherir-se a l’AMI el març del 2012, en un ple en què es va aprovar la proposta per unanimitat. Igual que en l’actualitat, en l’anterior mandat hi governava CiU (PDeCAT) i a l’oposició hi havia ERC. “En aquell acord d’adhesió s’acceptaven, com és lògic, els estatuts de l’associació, en què figura l’obligatorietat de pagar una quota”, explica l’alcalde actual, Àlex Terés, que aleshores era regidor. L’Ajuntament ha anat complint amb els pagaments anuals des d’aquella data. L’últim lliurament es va ordenar després que ho aprovés la junta de govern. És aquest i no els anteriors, el que ha estat motiu de la demanda de l’Estat, que va arribar al consistori a finals d’any. “Per què la quota del 2017 i no les altres? Ves a saber!”, reflexionava ahir Terés, que aparentment s’ha agafat el tema amb filosofia.
Precedents
A tot el país hi ha 96 ajuntaments que han estat demandats pel fet de pertànyer a l’AMI o de pagar-ne la quota, segons la mateixa associació. Vilademuls no és un cas aïllat a les comarques gironines. De precedents hi ha Cistella, Sant Climent Sescebes, el Far d’Empordà, Garriguella, l’Armentera, Masarac, Navata, Palau-saverdera, Pedret i Marzà, Peralada, Vilajuïga, Mont-ras, Das, Canet d’Adri, Girona, Llambilles, Madremanya, les Planes, Olot, Brunyola i Massanes. Una part de les demandes han estat desestimades pels jutjats, com és el cas de Girona i Olot, per esmentar els municipis més grans de la llista.
Clam a Arbúcies per la dignitat dels presos i els exiliats
Llegim en la premsa convencional comarcal que l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), creada al novembre, va demostrar ahir que té les idees clares a l’hora de combatre la repressió dels estaments judicials i polítics espanyols. En un acte a Arbúcies (les Guilleries, Baix Montseny, la Selva) organitzat per l’Ajuntament, representants de l’ACDC, que són familiars dels presos polítics i dels exiliats, van agrair l’escalf rebut pels ciutadans, però també van dir que la seva lluita és una qüestió de dignitat.
Betona Comín, germana del conseller de Salut, exiliat a Brussel·les, forma part de l’ACDC. Va explicar que, fins a les festes de Nadal, tenia un sentiment “de trasbals, d’incredulitat”. Des de començaments d’any, ha intentat deixar enrere les lamentacions, tenir una actitud positiva i “encomanar energia”. “El que volen els feixistes és humiliar, i, després d’una humiliació, en volen fer una altra. Però la dignitat no ens la trauran mai”, hi va afegir. Comín es va referir a la resolució de divendres del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que manté el conseller d’Interior, Joaquim Forn, a la presó. “La interlocutòria de Llarena és una mostra clara que hi ha presos polítics. No es pot pensar diferent del règim [del 1978]. Si ho fas, vas a la presó. Però cada dia que passa ens sentim amb més força.”
L’Ajuntament, soci
L’Ajuntament d’Arbúcies va voler donar suport a l’ACDC i s’hi adherirà com a soci. En un espai massa reduït atesa l’expectació generada --més de 150 persones van seguir l’acte a la llar de jubilats Cal Xic-- i amb una urna de l’1 d’octubre sobre l’escenari, el regidor d’Atenció a les Persones, Jaume Salmeron, va conduir l’acte i va destacar que “Arbúcies és un poble compromès amb el país i les llibertats nacionals”. A darrera hora no hi va poder ser Laura Masvidal, la dona del conseller Forn.
Després del concert solidari del mes passat a Amer, l’acte d’ahir serveix de presentació de l’ACDC, que aplega una quinzena de famílies. “Una de les coses que primer vam fer va ser recollir diners per als desplaçaments per veure els familiars, que són feixucs i costosos”, va explicar Esther Cuixart, germana del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Cuixart va agrair l’escalf de la ciutadania i va lamentar que el seu germà, empresonat, “rep la informació tard i la televisió que veu, més que animar-lo, l’intoxica”.
L’ACDC va aprofitar l’acte per recollir fons. Segons va explicar Anna Puigdemont, germana del president del govern, “un dels objectius és la promoció de les accions civils i el respecte pels drets individuals i col·lectius, com ara el dret a l’autodeterminació”. Puigdemont, que regenta la pastisseria familiar a Amer, va revelar que sovint se sent assetjada per representants d’alguns mitjans.
Un centenar de dies
Justament avui fa 101 dies que Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i l’esmentat Comín són a l’exili. Tot i que Forn ha renunciat a l’acta de diputat, el Tribunal Suprem el manté a la presó d’Estremera (Madrid), on va arribar fa tres mesos i cinc dies. Els presidents Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Jordi Sànchez (Assemblea Nacional Catalana) estan privats de llibertat des de fa 114 dies.
Inscripcions obertes per a la Cursa/Caminada Solidària a Vic per la Llibertat d’Expressió i els Drets Humans
El dissabte 17 de febrer es farà a Vic (Osona, comtat d’Osona) la Cursa/Caminada Solidària per la Llibertat d’Expressió i els Drets Humans, sota l’organització deDiedre, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic, la Plataforma ProSeleccions Catalanes, l’ANC i Òmnium Cultural d'Osona.
Tindrà un recorregut de 5 quilòmetres per la Via Verda de Vic amb sortida i arribada a l'emblemàtic edifici de L’Atlàntida. És una ruta pràcticament sense desnivell, accessible per a tothom, adaptada per a cotxets i cadira de rodes que tant es podrà fer corrent com caminant. L'objectiu serà reivindicar la llibertat d’expressió.
La sortida serà a les 11 del matí. La inscripció val 10 euros. I 5 euros per als menors de 10 anys. Els beneficis es destinaran a la caixa de la solidaritat.
Les inscripcions es poden fer al [web www.xipgroc.cat].
Els participants que ho desitgin podran cronometrarà la seva cursa per entrar a la Lliga del ChampionChip.
El grup local 62 d’AI a l’Alt Empordà decideix plegar per discrepàncies sobre la valoració de l’entitat amb la situació que es viu a Catalunya i els presos polítics
Llegim en la premsa convencional comarcal que Amnistia Internacional (AI) ja no té representació oficial a l’Alt Empordà. El grup local 62 d’AI, que des de fa prop de 30 anys representava l’entitat a Figueres i voltants, ha anunciat en un comunicat que plega. En el rerefons d’aquesta decisió hi ha la discrepància dels activistes empordanesos amb la posició --o l’absència de posició-- d’AI a l’àmbit estatal espanyol en relació amb el procés a Catalunya i els presos polítics. Tot i que en el comunicat no apareix el mot Catalunya ni cap referència als presos, el missatge és clar. Insistint en la idea que al llarg dels últims 30 anys el grup ha treballat amb el convenciment que AI és el referent i la garantia en matèria de defensa dels Drets Humans, els alt-empordanesos consideren que avui ja no és així: “Malauradament, algunes posicions d’Amnistia Internacional ens han fet dubtar d’aquesta garantia, especialment perquè són casos que coneixem de molt a prop i dels quals tenim informacions diverses i contrastades.” La referència a la situació que es viu a Catalunya també és evident quan el grup admet que no pretén ser objectiu: “Som conscients que som part implicada en el conflicte i que, per tant, és molt difícil analitzar-lo amb total objectivitat.”
Tot i que el grup d’AI a l’Alt Empordà no vol fer declaracions més enllà del comunicat, fonts consultades per aquest diari confirmen que la discrepància s’ha debatut en reunions amb les instàncies d’AI a Catalunya. Les mateixes fonts expliquen que, si bé la situació a Catalunya no és l’únic motiu de la decisió i que hi ha aspectes de funcionament que han creat malestar, sí que la qüestió dels presos és decisiva.
Una de les funcions dels grups locals és difondre l’activitat d’AI al territori i captar les inquietuds de la ciutadania. “Nosaltres, els activistes de base, som els que parlem directament amb la gent propera; els que contestem a les preguntes i les interpel·lacions, i ara, com a grup, no podem continuar fent questa tasca: continuem creient en la defensa dels Drets Humans, però dubtem de la imparcialitat i la independència d’Amnistia Internacional i no podem, d’ara endavant, defensar algunes decisions preses perAI que ni entenem ni compartim” conclou el comunicat.
El comunicat
Segons EMPORDA.INFO el grup local 62 de l'Alt Empordà d'Amnistia Internacional (AI) naixia a Figueres, ara fa prop de 30 anys. Durant tot aquest temps el grup ha procurat ser fidels als principis d'AI, sense deixar de banda les conviccions de les persones que integren aquest grup. Així doncs, s'ha treballat tant en les accions proposades per l'organització mare, com en molts aspectes de conscienciació i divulgació de l' àmbit local. El desacord amb algunes decisions preses per AI respecte l'actualitat, fa que el grup alt-empordanès decideixi plegar.
"Com a grup, no podem continuar fent aquesta tasca: continuem creient fermament en la defensa dels drets humans, però dubtem de la imparcialitat i la independència d’AIen alguns casos; i no podem, d’ara endavant, defensar algunes decisions preses per AI que ni entenem ni compartim", diuen des de Figueres. El grup plega però continuarà implicant-se en la defensa dels Drets Humans, des d'altres plataformes o a títol individual.
"Tenim la convicció que la prepotència s'ha de combatre, sobretot amb la informació; que els abusos no poden restar en la invisibilitat i el silenci; que la impunitat ha de ser eradicada de tal manera que qualsevol persona, grup, col·lectiu o comunitat pugui viure lliure i en pau", diuen. Des de l'ara dissolta Amnistia Internacional de l'Alt Empordà diuen que alguns posicionaments de l'organització envers casos que coneixen de prop --en una referència a la situació viscuda a Catalunya des de l'1 d'octubre-- els fa dubtar que els posicionaments en altres casos més llunyans dels quals no tenen tanta informació, tampoc siguin ni imparcials ni independents.
AI demana “la llibertat immediata” de Sànchez i Cuixart
La prolongació de la presó provisional a Jordi Sánchez i Cuixart és “excessiva i desproporcionada”. Així es va tornar a definir ahir Amnistia Internacional (AI) després de la decisió d’un jutge del Tribunal Suprem de mantenir a la presó l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez. “La prolongació de la presó provisional de Jordi Sánchez constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del seu dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica”, va indicar la directora de l’organització en defensa dels Drets Humans a Europa, Gauri van Gulik. “Sánchez ha de ser posat en llibertat immediatament”, va indicar Gulik a través d’un comunicat procedent de la seu a Londres, en el qual també diu: “S’ha agreujat una injustícia.”
En opinió d’Amnistia Internacional, la resolució d’ahir no aporta elements nous que justifiquin la prolongació de la presó provisional. A més, els càrrecs de sedició i rebel·lió que pesen contra ell i Cuixart es consideren “injustificats” i reclamen que es retirin. “No hi ha proves noves i considerem que amb la decisió d’avui [ahir] es perpetua una injustícia”, va insistir la coordinadora d’AI a Catalunya, Adriana Ribas. Pel que fa als també empresonats Oriol Junqueras i Quim Forn, va indicar que es continua seguint de prop el procediment judicial perquè tinguin un judici just, tal com ja s’havia pronunciat l’organització internacional.
El 3 de novembre, Amnistia Internacional ja va qualificar de “pas en la direcció equivocada” el manteniment de Sánchez i Cuixart a la presó. I abans ho havien fet el 18 d’octubre. La posició, però, és considerat tou per algunes persones, que ahir es van tornar a mostrar molt crítiques amb AI a les xarxes socials.
L’unionisme contra estàtues carnavalesques a Ribes de Freser
S’ha demostrat una vegada i una altra que no perdem el sentit de l'humor malgrat les adversitats, la repressió de l'Estat, la violència de les seves forces i cossos de seguretat, la judicialització de la política catalana, l'empresonament i l'exili. Així ho ha demostrat el Carnaval de Ribes de Freser (Ripollès, comtat d’Osona) amb dues estàtues de cartró que representen Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya, i Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del Govern espanyol. Les dues, molt caricaturitzades, es troben una al costat de l'altra seminues, només tapades amb un davantal i amb unes escombres entre les cames i un barret punxegut, com si fóssin dues bruixes. L'unionisme ha esclatat a les xarxes amb aquestes estàtues carnavales i no ha tardat a pixar fora de test.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada