La sentència els condemna per coaccions i desobediència greu
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/02/2018
Sant Hilari Sacalm (Les Guilleries, la Selva, comtat d’Osona).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies el jutjat gironí ha sentenciat el cas dels activistes ecologistes que van muntar un campament a la zona boscosa del municipi de Sant Hilari Sacalm, a les Guilleries (la Selva, comtat d’Osona), on s'havia d'aixecar una de les torres de la MAT. En concret, en un paratge anomenat Pla de les Mines.
Els activistes van viure setmanes en aquest lloc, en ple hivern, fins que agents dels Mossos d'Esquadra els van desallotjar el 24 de març del 2010. Ho van fer per ordre judicial arran de la denúncia interposada per Red Eléctrica de España, en un operatiu que va durar hores.
La sentència recull que, per arribar fins al lloc, la policia de la Generalitat va haver de "salvar rases excavades al mig del camí, amb barres introduïdes al terra que sobresortien i impedien el pas de vehicles". A més, quan van arribar al campament ecologista, els agents policials es van trobar amb activistes penjats als arbres, "en plataformes a una alçada de fins a 13 metres", i a un dels antiMAT que s'havia entaforat en un forat i estava "encadenat a un bidó ple de ciment".
El jutjat admet que el desallotjament es va fer sense violència, però també subratlla que els activistes van oposar "resistència passiva". Sense cap tipus de violència. Els agents dels Mossos dels Mossos també van pujar als arbres, amb l'ajuda d'un camió pluma, per fer baixar a tothom. Un cop identificada la gent, els agents policials van notificar-los l'ordre judicial i, com que els antiMAT es van negar a marxar, els agents dels Mossos d’Esquadra els van fer fora del bosc.
Protesta pacífica
Durant el judici, la majoria dels activistes només van respondre les preguntes de la defensa. I dos d'ells, no van ni declarar. Els que sí ho van fer, però, van explicar que la seva era una "protesta pacífica", que volia posar de relleu "els riscos" que la MAT suposava per als boscos i per a la salut de les persones.
La sentència, de la qual ha estat ponent el jutge José Luis Gómez, subratlla però que tots aquests arguments "no deixen sense efecte" que els activistes van acabar cometent dos delictes. La sentència recull que, amb la seva conducta, els antiMAT intentaven "evitar o retardar en tot allò possible" la construcció de l'estesa dels 400 kV, i volien "imposar el seu criteri" al de Red Eléctrica de España, que segons el tribunal penal provincial tenia "tant el dret com l'obligació" d'aixecar la línia.
A més, el jutjat recull que els activistes havien teixit una "estratègia" per "resistir el possible desallotjament de la finca". I que tot i que no hi va haver violència, tots ells van "incomplir" de manera "persistent" els requeriments dels Mossos d’Esquadra per abandonar el campament, cosa que va derivar "en una actuació policial de diverses hores".
Per això, la sentència els condemna per un delicte de coaccions i un altre de desobediència greu a l'autoritat. Per al primer, cada activista haurà de pagar una multa de 362 euros; i per al segon, un altra de 182. A l'hora d'imposar la pena, el jutge els hi estima --això sí-- una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes, perquè el cas ha trigat molt a arribar a judici i la instrucció ha patit retards.
Sense indemnització a Red Eléctrica
El jutjat penal condemna els activistes, però també els eximeix d'haver d'indemnitzar Red Eléctrica amb 41.073,74 euros. La companyia elèctrica espanyola assegurava que això era el que s’havia hagut de desembutxacar per retirar les estructures del campament ecologista i deixar la parcel·la del bosc a punt per poder començar les obres de la MAT. Arrancar el bosc.
"Queda oberta la civil perquè Red Eléctrica de España pugui reclamar pels danys i perjudicis que consideri oportuns"
La sentència, però, tomba les pretensions de Red Eléctrica de España perquè diu que enlloc hi ha cap document que acrediti aquestes despeses. I en conseqüència, absol els encausats d'abonar-li la indemnització. De totes maneres, el jutjat sí que subratlla que, apart de la via penal, "queda oberta la civil perquè Red Eléctrica de España pugui reclamar pels danys i perjudicis que consideri oportuns".
La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs de cassació a l'Audiència Provincial de Girona. L'advocat de la defensa, Benet Salellas, ja ha anunciat que recorrerà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada