S’han organitzat sortides des de la majoria de pobles del Gironès i també d’altres comarques, com l’Alt Empordà, en la que vol ser una concentració multitudinària.
El cap de la Policia Municipal de Girona critica la violència de l'1-O.
"Que Puigdemont no entri ni en el maleter d'un cotxe".
El ministre de l'Interior ha confessat que han reforçat les fronteres per evitar que el president s'hi escoli.
El PSOE impedeix que Zoido s’hagi d’explicar sobre la relació del CNI i l’imam de Ripoll.
Tampoc no haurà de donar explicacions sobre les càrregues policíaques de l'1-O.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/01/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa convencional gironina que diferents entitats independentistes del Gironès han convocat per diumenge, 28 de gener, al migdia una marxa groga al centre de Girona amb el lema Per la llibertat dels presos polítics i per la República Catalanaen la que es preveu que sigui una nova jornada multitudinària de la ciutadania.
La marxa groga l’havia organitzada inicialment el Comitè en Defensa de la República (CDR) de Celrà i Celrà per la Independència però, arran de l’èxit de la convocatòria, s’hi han anat afegint altres CDR, partits o assemblees de l’ANC de la comarca del Gironès. Cada localitat ha organitza una marxa groga, a peu o en cotxe, des del seu municipi fins a Girona.
També des de CDR de l’Alt Empordà
A l’Alt Empordà també hi ha CDR que convoquen a la marxa a Girona, com ara el Comitè de Defensa de la República de Viladamat (Baix Ter, Terraprim empordanès, Alt Empordà, comtat d’Empúries): “Ens trobarem a les 11h del matí davant l'ajuntament de Viladamat per anar fins a Girona, a on a les 12h hi ha convocada una concentració davant la Delegació del Govern Espanyol (carrer Jaume I).”
A les 12 del migdia
A les 12 el migdia, es trobaran les diferents marxes davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, al carrer Jaume I, on es llegirà un manifest en què s’exigirà la llibertat dels presos polítics i la necessitat de començar a construir la República Catalana. Hi ha marxes confirmades a Celrà, Montjuïc (Girona), Viladasens, Cervià de Ter, Vilablareix, Aiguaviva, Salt, Bordils, Sant Julià de Ramis, Bescanó i Viladamat.
A Celrà, hi ha dues opcions. La marxa a peu sortirà a les deu del matí de la plaça de l’Església per pujar al castell de Sant Miquel i anar fins a Girona. Els que optin per la marxa amb el cotxe, l’hora de sortida és a dos quarts de dotze del migdia a l’aparcament de l’estació de Celrà.
A Viladasens, la marxa groga es farà en cotxe i el punt de trobada és a les 11:00h del matí al Centre Cívic.
Els veïns de Montjuïc a Girona també pujaran al castell de Sant Miquel i el punt de trobada és a les nou del matí al local social. Hi ha una segona convocatòria, a partir de dos quarts de dotze al monestir de Sant Daniel, per anar caminant fins a la concentració al davant de la seu de la Subdelegació espanyola.
El cap de la Policia Municipal de Girona critica la violència de l'1-O
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies les conseqüències de l'1-O han planat damunt la celebració de la Diada de la Policia Municipal de Girona, molt criticada aquest dies pel fet que agents d’aquest cos, amb la pobre gossa Lola, empaiten pel carrer i a l’estació de Renfe qualsevol persona que faci olor haver fumat un porret i denuncien si algún escorcollat porta maria o xocolata per consum propi a sobre.
Ja d'entrada, perquè a les fileres d'assistents no hi havia cap representant de la resta de forces i cossos de seguretat. La Policia Municipal, que s'ha encarregat d'organitzar l'acte, ha decidit no convidar-ne cap --ni espanyol ni català-- després que l'Ajuntament vetés la presència de l'Estat als seus actes.
El referèndum i tot el que ha generat, però, també s'ha fet molt present durant els discursos. De fet, ha estat aquí quan el cap de la Policia Municipal, l'inspector Joan Jou, n'ha parlat obertament. Ho ha fet per criticar la violència que es va viure aquell dia, amb independència de quins cossos l'exercissin.
"Fets com l'1 d'octubre, que no haurien d'haver passat mai, han fet que la relació entre la societat i la policia passi per moments complicats", ha dit Jou. I tan sols per posar un exemple de com l'1-O s'ha traslladat després al carrer, ha afegit: "Hem hagut de fer front a 174 concentracions o manifestacions, entre les quals hi ha hagut les més multitudinàries de la història de Girona".
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, sí que ha anat un pas més enllà durant el seu parlament. Madrenas ha admès que durant el 2017 les forces i cossos de seguretat de l’Estat s'han vist "al centre del debat polític", però que l'1-O va marcar un punt d'inflexió. "És evident que la violència desproporcionada exercida pels cossos de seguretat espanyols cap a la nostra ciutadania pacífica ha canviat la manera com els ciutadans perceben la policia", ha dit l'alcaldessa. I ha precisat: "Si els atemptats de Barcelona van crear una unió molt potent entre cossos de seguretat i ciutadania, el que va passar el dia del referèndum va fer el contrari". Marta Madrenas, però, també ha volgut deixar clar que el paper de la Policia Municipal durant la jornada de votació va ser el que tocava. "Aquell dia, va actuar sense infringir els drets més fonamentals de les persones o atacar les llibertats col·lectives; ho va fer amb proporcionalitat", ha dit l'alcaldessa. "A diferència dels cossos de seguretat espanyols vau ser exemple de professionalitat i de servei modern del segle XXI", ha subratllat Madrenas. I ha afirmat, en referència a la Policia Municipal: "La prova és que vosaltres no heu perdut davant la ciutadania la legitimitat que us heu guanyat durant tots aquests anys, com sí que ho han fet altres cossos policials".
El ministre de l'Interior ha confessat que han reforçat les fronteres per evitar que el president s'hi escoli
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha garantit que el Govern espanyol tractarà d'impedir de totes les maneres que el president exiliat Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya d'incògnit per assistir al ple d'investidura. "Evitarem que pugui entrar fins i tot dins del maleter del cotxe", ha manifestat aquest dimarts el ministre en declaracions a Antena 3.
El ministre reconeix que hi ha moltes possibilitats per entrar d'incògnit, però que hi estan treballant: "Hi ha molts camins rurals, s'hi pot entrar a través d'helicòpter, s'hi pot entrar amb un ultralleuger, s'hi pot entrar en vaixell... Malgrat tot això, nosaltres estem dissenyant un dispositiu perquè això no pugui passar i que la legalitat sigui la que imperi a Espanya".
Zoido ha considerat que el president cataqlà està "instal·lat en una conducta d'irresponsabilitat", i ha destacat que l'única opció que té per poder ser investit és tornar i entregar-se.
Interior treballa amb la possibilitat que Puigdemont torni a Catalunya per forçar la seva designació parlamentària, i per això ha activat mecanismes de vigilància i control a les carreteres i als aeroports.
El PSOE impedeix que Zoido s’hagi d’explicar sobre la relació del CNI i l’imam de Ripoll
El ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, no haurà de donar explicacions parlamentàries sobre la relació del CNI i l’imam de Ripoll ni sobre les càrregues policíaques de l’1-O. Els grups d’ERC i delPDeCAT al Congrés de Diputats havien demanat la compareixença urgent en comissió de Zoido per aclarir les vinculacions del qui va ser imam de Ripoll i presumpte cervell dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, Aldelbaki Es Satty, com a confident i col·laborador del CNI, el servei d’intel·ligència espanyol. Tanmateix, això no passarà perquè el PSOE ha denegat el seu suport a la petició d’ERC iPDeCAT.
L’1 d’octubre
El PSOE (amb una abstenció), així com el PP i Cs, també han impedit que Zodio comparegui al Congrés de Diputats per donar explicacions per les càrregues de l’1-O. La proposta, feta per ERC i PDeCAT, s’ha debatut a la Diputació Permanent del Congrés i ha sumat els suports de Podem i el PNB. Durant la sessió, el portaveu adjunt dels republicans, Gabriel Rufián, ha defensat que volien que comparegués per saber “qui va donar l’odre d’entrar als col·legis a sang i foc”. Els dos grups parlamentaris catalans han sol·licitat la presència de Zoido a la cambra baixa després que, la setmana passada, ja comparegués al Senat, on va desvetllar --entre d’altres-- que l’operatiu policial a Catalunya havia costat 87 milions d’euros i va defensar que la violència exercida per la policia va ser “mínima i proporcionada”.
Pel que fa a la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, el republicà Gabriel Rufián va dir que la compareixença hauria de servir per aclarir el perquè de la “gestió nefasta” que l’Estat va fer dels dos atacs que van costar la vida a setze persones, així com de “les ombres que l’envolten”. “Quina vinculació hi havia entre Es Satty i el CNI? Se li va pagar com a confident pels serveis prestats? Per què el dia 17 d’agost l’Estat no hi va ser per protegir els ciutadans tenint en compte la relació de col·laboració amb l’imam?”, es preguntava Rufián en el moment d’anunciar la petició de compareixença. Al seu torn, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat que el seu grup sol·licitarà de crear una comissió d’investigació a la cambra baixa espanyola. “Igual que es va fer amb l’11-M, l’11-S als Estats Units i amb els atemptats de Londres, hem d’investigar per millorar de cara al futur. No tant per buscar responsables polítics, que n’hi podria haver o no, sinó per buscar el què va fallar, què es va fer malament i què es va poder fer millor”.
Segons que va poder saber VilaWeb, pocs mesos abans dels atemptats de Barcelona i de Cambrils (Baix Camp), la policia espanyola va controlar els moviments d’Abdelbaki es-Satti, l’ex-imam de Ripoll considerat el cervell del grup que va cometre els atacs. Segons que va confirmar VilaWeb amb fonts de la comunitat islàmica de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), agents de la policia espanyols van anar-hi tres vegades, dues de les quals per a demanar sobre possibles canvis a la junta de la comunitat on Es-Satti exercia d’imam i una altra, pocs mesos abans del 17-A, preguntant qui hi havia d’imam.
Quan just es complien tres mesos dels atemptats, el CNI va filtrar a diversos mitjans espanyols que l’imam de Ripoll era un confident seu, i que s’hi va posar en contacte durant el temps en què Es-Satti va ser a la presó de Castelló de la Plana (Pla Alta, País Valencià), entre el 2010 i el 2014, condemnat per tràfic de drogues. I va ser durant aquests anys que, segons el diari El País, va establir contacte amb un dels condemnats per l’atemptat de l’11-M a Madrid, Rachid Agllif. L’imam tenia pendent una ordre d’expulsió al Marroc per la condemna de tràfic de droga, però un jutge de Castelló la va revocar al·legant que no constituïa “cap amenaça real” i perquè “va demostrar esforços d’integració amb la societat espanyola”. L’advocacia de l’Estat espanyol no va recórrer la revocació de l’ordre d’expulsió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada