Manifestació no anunciada, dilluns, contra el projecte de gasoducte transfronterer.
El col·lectiu contra aquest projecte va arreplegar molta diversitat davant el Palau de Congressos de Perpinyà.
La mobilització contra el gasoducte MidCat-STEP arriba a Catalunya Nord i s'articula la protesta contra la construcció de l'STEP, un tram del gasoducte que es pretén bastir per transportar gas entre Algèria i el centre d'Europa, esventrant 120 quilòmetres de Catalunya Nord i l'Aude entre el Portús i el poble occità de Barbairan.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/01/2018
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-
Un centenar de persones es van manifestar, dilluns, davant el Palau de Congressos de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), per protestar contra la construcció del gasoducte transfronterer, conegut com a projecte STPE/ MIDCAT dut a terme per l’empresa TIGF.
Molts dels manifestant, eren antics opositors a la MAT/THT, però també hi havia representants de partits polítics, com per exemple el PCF66, la France Insoumise, i els verds d’EELV. També hi havia membres de la Plataforma Resposta al Midcat.
Cal recordar que aquest projecte, que s’havia anunciat per primera vegada l’any 2015, es va rellançar l’any passat, i preveu la realització d’un gasoducte transfronterer de 224 km del qual 120 km a l’Estat francès, travessant els departaments de Catalunya Nord i l’Aude.
El gasoducte, de 90 cm de diàmetre, hauria de ser enterrat a un metre de profunditat. Travessarà 51 municipis nord-catalans, a través de l’Albera.
Després de les concentracions públiques de dilluns a Perpinyà i ahir dimarts a Narbona (Aude, Occitània), s’emprendrà una informació pública.
L’empresa TIGF, preveu invertir-hi 290 milions d’euros, i pensa que el gasoducte haurà de ser rendible durant més de 50 anys.
Un tram del gasoducte que es pretén bastir per transportar gas entre Algèria i el centre d'Europa, esventrant 120 quilòmetres de Catalunya Nord i l'Aude entre el Portús i el poble occità de Barbairan
Llegim a DIRECTA que a mitjans de 2017 es reprenia la construcció del gasoducte MidCat en el seu tram entre les poblacions de Martorell (Baix Llobregat) i Hostalric (la Selva, comtat de Girona). La infraestructura, que pretén transportar gas des d'Algèria fins al cor d'Europa, està dividida per trams que connectaran el gasoducte ja existent que travessa el sud de Catalunya i les comarques del País Valencià amb el de la vall del Roine. A hores d'ara, falten per construir els trams d'Hostalric a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) i de la Jonquera a Barbairan, a l'Aude (Occitània). Aquest segon tram, que transita per l'Estat francès, ha estat rebatejat amb el nom de STEP (South Transit East Pyrenées) després d'uns anys aparcat a causa de la controvèrsia que va generar en un primer moment, quan s'anomenava MidCat.
La construcció del STEP ha estat encarregada a l'empresa TIGF (Transports Infrastructures Gaz France), que gestiona 5.000 quilòmetres (un 16%) de la xarxa de gasoductes de l'Estat francès i dos magatzems subterranis de gas natural (un 24% de la capacitat total) entre altres. A diferència del procediment seguit a Catalunya Sud, en què el primer tram es va fer amb un procés quasi inexistent de consulta amb les poblacions afectades, l'empresa ha obert un període de consulta pública durant dos mesos emparada en la Comissió Nacional del Debat Públic (CNDP), un organisme públic però independent que té com a missió vetllar pel respecte de la participació del públic als processos d'elaboració dels projectes d'ordenació territorial o d'equipaments amb un impacte significatiu.
Tot i això, el Col·lectiu contra el gasoducte transfronterer denuncia que la consulta de la CNDP no pretén parlar dels efectes reals de la infraestructura, sinó del traçat i poca cosa més, emparant-se en el fet que sent un Projecte d'Interès Comú de la Unió Europea no cal abordar el debat amb profunditat.
En relació al traçat, l'empresa ha definit una àrea d'estudi de 2.800 km² --entre el Portús (Vallespir, comtat de Vallespir) i la població de Barbairan (Aude)-- per on definitivament pot passar, un recorregut que implicarà l'obertura d'una rasa de 10 metres d'ample (30 metres durant les obres) amb un gasoducte de 90 centímetres de diàmetre enterrat a un metre de profunditat, que travessarà una trentena llarga de municipis.
Abans d'arribar al seu final, però, la consulta ha passat per pobles com Sant Joan Pla de Corts, Tuïr, Ribesaltes o Estagell.
Eric le Balier, militant del Col·lectiu opositor, denuncia que en alguns d'aquests pobles l'empresa ha convocat regidors, algunes associacions i empreses abans de la consulta pública oficial i els ha reunit a banda en reunions privades, un fet que ha provocat que en algunes consultes públiques no hi hagi hagut cap elegit excepte els que s'oposaven al projecte. També s'ha denunciat el fet que persones que intervenien a les reunions en contra del projecte eren fotografiades.
Així, el Palau de Congressos de Perpinyà va acollir dilluns el darrer acte d'aquesta consulta pública sobre el projecte STEP. Quaranta-cinc minuts abans de l'inici de l'acte, el Col·lectiu contra el gasoducte transfronterer convocava una concentració de protesta amb una cinquantena de persones i amb presència de militants de la Plataforma Resposta al MidCat.
Le Balier afirma que "volem remarcar que des de l'inici de la consulta pública hi ha hagut una presa de consciència forta per oposar-se a aquest projecte". Una presa de consciència que es plasma, per exemple, en la decisió de l'Ajuntament de Santa Coloma, al Rosselló, que és el primer municipi que s'ha posicionat contra el projecte. Des del Col·lectiu opositor s'han fet arribar cartes als municipis afectats i als pobles de zones rurals per a propiciar una onada de posicionaments contraris des del món municipal.
També és destacable el posicionament del Consell Departamental el passat 18 de desembre, quan va aprovar de manera unànime una moció que manifestava "fortes reserves respecte al projecte".
Després de la fi de la consulta pública, el Col·lectiu opositor anuncia la voluntat de continuar la tasca informativa sobre el projecte i les seves conseqüències pel territori. Entre aquestes, la fractura de les terres agrícoles i zones naturals com el bosc d'alzina surera de l'Albera provocada per la rasa, o pel fet que aquesta suposarà un impediment per a la filtració de l'aigua de les capes superficials en zones afectades per la sequera. Pel que fa a les demandes concretes, entre d'altres, destaca la petició d'un debat públic sobre la conveniència del projecte amb el suport d'assessors independents, la publicació d'un estudi encarregat per la Comissió Europea amb una anàlisi independent del cost i el benefici del projecte, i que s'aturi el finançament públic per a les energies fòssils.
Kevin, membre de No més gas i Gastivists afirma que "cada euro que es posa per finançar les energies fòssils és un euro que no va a les energies renovables".
La lluita contra el gasoducte a Catalunya Nord és i serà, sens dubte, transfronterera, amb les importants mobilitzacions contra la MAT/THT encara a la memòria. Kevin, rebla: "Ells han dividit el projecte per trams, separant els territoris. Nosaltres unim els pobles amb la lluita contra aquest projecte".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada