En el cas dels quatre guerrillers assassinats al mas Clarà, a la Mota, i Quico Sabaté a Sant Celoni, hi ha homenatges el 4 i el 5 de gener al migdia cada any.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/01/2018
La Molta/Palol de Revardit (Pla de l’Estany, comtat de Girona).-
Un ressorgiment de la guerrilla llibertària i l’activitat clandestina anarquista a nivell insurgent a Catalunya va tenir la seva inspiració en l’entrada a l’Havana la matinada de l’1 de gener de 1959 de la guerrilla del Segon Front de l’Escambay, comandada pel socialdemòcrata Eloy Gutiérrez Menoyo i l’arribada a la ciutat el 2 de gener de la del Movimento 26 de Julio, comandada pel company llibertari Camilo Cienfuegos i pel marxista-leninista Enresto Guevara, mentre la del Directorio Revolucionario, comandada per Faure Chamon, ocupà el Palau Presidencial. Paral·lelament, Fidel Castro entrà a Santiago de Cuba el mateix 1 de gener, ciutat declarada capital provisional de Cuba, essent el magistrat Manuel Urrutia president de la República. Tot plegat un èxit de l’estratègia de focus guerriller adaptat a Cuba que durant la Segona Guerra Mundial interimperialista havia practicat el Maquis i els grup partisans a Europa, igualment com grups anarquistes venien aplicant des de 1936 contra el franquisme.
El 3 de gener de 1960 al mas Clara de la Mota
L’experiència guerrillera foquista cubana impactà en sectors llibertaris, des de grups anarquistes --com ara els Grups Anarcosindicalistes de Combat (GAC)-- i el Partit Sindicalista (PS, pestanyista), que creà el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), fins a col·lectius socialistes revolucionaris, amb cert suport d’antics guerrillers de la Federació de Iugoslàvia vers la resistència antifranquista a la península Ibèrica. En aquest marc Quico Sabaté Llopart, Joaquim Delgado Martínez i altres destacats militants anarquistes forment el MURLE durant l’any 1959. Simbòlicament, des del Vallespir un escamot de cinc guerrillers del MURLE passa la frontera del Pirineu en direcció al Barcelonès entre el 31 de desembre i l’1 de gener de 1960, en el primer aniversari de l’entrada de la guerrilla cubana a l’Havana i a Santiago de Cuba, format per Quico Sabaté, Francisco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Anton Miracle Guitart i Rogelio Madrigal Torres. El grup guerriller llibertari de resistència i alliberament va ser detectat per la Guàrdia Civil el 3 de gener al mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estany, comtat de Girona) i atacat per un escamot d’aquest cos armat, comandat pel capità de la Brigada d’Informació José Blázquez Pedraza. Mentre Sabaté va fugir, ferit, la nit del 3 al 4 de gener, el matí del dia 4 agents de la Guàrdia Civil van assassinar els company Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal. El matí del 5 de gener el sometent falangista Abel Rocha assassinà a traïció i sense advertència prèvia en un carrer de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) al company Quico Sabaté. Les cinc morts es tracten de crims de guerra, ja que els guerrillers anaven uniformats de combatents del Maquis llibertari.
De Defensa Interior al MIL
Després de diverses experiències armades, com ara el DRIL, finalment el Moviment Llibertari (CNT, FAI i FIJL) organitzen Defensa Interior, amb el Consell Ibèric d’Alliberament (CIL). L’agost de 1963 agents de la Guàrdia Civil van assassinar el veterà guerriller anarquista Ramon Vila Capdevila i la dictadura franquista al garrot els companys anarquistes, també de Defensa Interior, Joaquim Delgado i Francisco Granado Gata.
Ja en el franquisme tardà hi ha diverses experiències de guerrilla urbana llibertària, essent el MIL --influenciat per la guerrilla de Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias i defensor dels consells obrers vers el Comunisme llibertari -- qui va perdre dos companys: Salvador Puig Antich, garrotat, i --ja en temps del regnat de Joan Carles de Borbó i la monarquia que encara patim com a poble i com a persones-- assassinat per un agent de la Guàrdia Civil. També hi ha l’experiència armada dels grups llibertaris catalans que la policia franquista va anomenar OLLA.
Els actes de Marxa Homenatge Maquis
A partir dels diversos actes de Marxa Homenatge Maquis es celebren efemèrides i activitats de memòria i reconeixement de la guerrilla llibertària des de 1936 a 1977, cosa que fa que en el cas del mas Clarà el 4 de gener de cada any, al migdia, hi hagi un sentit homenatge anarquista a la fossa del cementiri vell de Girona als companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal, així com un acte llibertari davant la tomba de Quico Sabaté al cementiri de Sant Celoni, el migdia del 5 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada