MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 6 de desembre de 1901 neix a Morés l'anarcosindicalista Serafín Bueno Marí

Necrològica de Serafín Bueno Marín apareguda en el periòdic tolosà Cenit 

En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració del Govern francès a Argelers de la Marenda.  

Després de l’Alliberament s'establí a Tolosa de Llenguadoc i més endavant a Perpinyà, on va ser nomenat administrador de la seva Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili i encarregat del Servei de Premsa, i a Sant Esteve del Monestir, on el febrer de 1976 va ser nomenat president i tresorer del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals de la Federació Espanyola de Deportats i d'Internats Polítics. També milità en Solidaritat Internacional Antifeixista. En els seus últims anys fou administrador del Sindicat d'Oficis Diversos de Sant Esteve del Monestir de la CNT-AIT en l’Exili.  

Serafín Bueno Marín:  

El 6 de desembre de 1901 neix a Morés (Comunitat de Calatayud, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Serafín Bueno Marí.

Fou un dels fundadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Saragossa (Aragó). Militant del Sindicat del Ram de la Fusta de la CNT-AIT de Saragossa, el març de 1931 formà part, amb Marcelino Esteban i Nicolás Grasa, de la Comissió Pro Cultura d'aquest sindicat cenetista, i l'agost d'aquell any del seu Comitè Pro Presos. El novembre de 1931 pertanyia al Sindicat d'Indústries del Cotxe i de l'Automòbil de la CNT-AIT de Saragossa, del qual va ser nomenat delegat per al Comitè Pro Presos.

Quan el cop militar de juliol de 1936 i la caiguda de la ciutat a mans feixistes, aconseguí amagar-se durant un any i posteriorment passar a zona republicana.

En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració del Govern francès a Argelers de la Marenda (Rosselló).

Durant l'Ocupació, sembla que per actuacions lligades a la Resistència, el 24 de maig de 1944 va ser deportat pels alemanys al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg, Alemanya) i posteriorment enviat als camps de Fallersleben i de Wöbbelin, d'on va ser alliberat el 2 de maig de 1945 per les tropes aliades.

Repatriat a l’Estat francès, es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on continuà militant en la CNT-AIT en l'Exili. Durant una temporada administrà el setmanari CNT.

Més tard s'establí a Perpinyà (Rosselló), on va ser nomenat administrador de la seva Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili i encarregat del Servei de Premsa, i a Sant Esteve del Monestir (Rosselló), on el febrer de 1976 va ser nomenat president i tresorer del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals de la Federació Espanyola de Deportats i d'Internats Polítics (FEDIP), al costat de Leandro Pey (vicepresident), Juan Legaz (secretari), José Ruano (secretari adjunt), Antonio Sánchez i Antonio Velasco (vocals). També milità en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). En els seus últims anys fou administrador del Sindicat d'Oficis Diversos de Sant Esteve del Monestir de la CNT-AIT en l’Exili.

Serafín Bueno Marín va morir el 18 de desembre de 1990 al seu domicili de Sant Esteve del Monestir, a conseqüència d'una desgraciada caiguda, i fou incinerat dos dies després al crematorium de Canet de Rosselló (Rosselló).