Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 6 de desembre de 1911 neix a Sant Jaume de Llierca l'anarcosindicalista Josep Vila

dimecres, 6 de desembre del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 6 de desembre de 1911 neix a Sant Jaume de Llierca l'anarcosindicalista Josep Vila

Necrològica de Josep Vila apareguda en el periòdic tolosà Espoir

Pagès de professió, quan era adolescent s'afilià al Sindicat de la Terra de la CNT-AIT del seu poble natal i participà activament en els conflictes sindicals de la Garrotxa.

En 1939 s’exilià i milità en la CNT-AIT en l’Exili.

Josep Vila:

El 6 de desembre de 1911 neix a Sant Jaume de Llierca (la Garrotxa) l'anarcosindicalista Josep Vila.

Pagès de professió, quan era adolescent s'afilià al Sindicat de la Terra de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal i participà activament en els conflictes sindicals de la comarca durant els anys republicans.

Mobilitzat durant la Guerra Civil, en el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat a diversos camps francesos de concentració. Va ser enviat a treballar a la presa de Gnioure (construcció iniciada en 1939 i acabada en 1950), a la vall de Siguer (Gestiès, Lercoul i Siguer), al Pirineu de l’Alta Arièja (Occitània), enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).

Instal·lat a Arnhac (Arièja, Occitània), s'integrà en la Resistència i en el maquis de la zona.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou membre de la Federació Local de Tarascon (Arièja, Occitània) de la CNT-AIT en l’Exili.

Josep Vila va morir el 17 de juny de 1978 a Arnhac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...