 |
| Foto policíaca de Rodolfo Gunscher. |
Malgrat patir seriosos problemes de salut, va partir a finals de juliol de 1936 a Barcelona, passant, com molts altres voluntaris llibertaris, per Perpinyà i Portbou.
Rodolfo Gunscher:
El 29 de desembre de 1902 neix a Triest (Friül) l'anarquista Rodolfo Gunscher, conegut com Rudi i que va fer servir els pseudònims Rodolfo Gunsar, Bixio Sorbi i Jean Herlay. Els seus pares es deien Giovanni Gunscher i Lucia Zupancich.
Obrer mecànic de professió, entre 1919 i 1920 buscà inútilment feina a Viena (Bundesland Wien, Àustria). D'antuvi milità en el Partit Comunista d'Itàlia (PCI), però en 1921 va ser exclòs per «indisciplina». Aleshores passà al moviment llibertari i fou un dels distribuïdors dels periòdics Fede! i Libero Accordo. Formà part del grup anarquista (Ludovico Blokar, Aliprando Giovannetti, Nicola Modugno, Umberto Tommasini, etc.) que es reunia la Caffè Union de Triest. Durant un temps treballà com a mariner i, amb Nicola Modugno i Alibrando Giovannetti, organitzà una secció local dels treballadors del mar de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). Gràcies a la seva propaganda, aconseguí que molts grups de joves del PCI es passessin a les files llibertàries.
En 1925, després d'una breu estada en l'USI de Milà (Llombardia), retornà a Triest on, animat per Ludovico Blokar --que més tard es descobrirà que era un confident de la policia feixista-- intentà formar el grup d'acció revolucionari «Fiamme Libere» de Triest.
El novembre de 1925 fou un dels primers militants de Triest que van ser condemnats a confinament, purgant cinc anys i cinc dies de desterrament a l’illa Favignana (Ìsuli Ègadi, Favignana, Trapani, Sicília), a l’illa Ustica (Isole Eolie, Favignana, en la provincia de Trapani, Sicília) i a l’Illa Lipari (Isole Eolie, Missina, Sicília).
El 26 de novembre de 1931 va ser alliberat i, després d'un mes a Triest, passà per diversos estats europeus (Iugoslàvia, Àustria, Bèlgica, etc.) dels quals va ser expulsat. El maig de 1932 emigrà clandestinament al cantó de Tessin (Suïssa). A Lugano (Tessin), gràcies al republicà Randolfo Pacciardi, treballà com a ajudant de cuina a l'Helios i freqüentà els anarquistes Assunto Zamboni, sobre el qual les autoritats sospitaven que era un dels organitzadors d'atemptats contra Benito Mussolini, Claudio Vanza i Luigi Bertoni. Al cantó de Tessin també treballà com a traductor per a una agència de turisme. L'octubre de 1932 desemmascarà un agent de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) i organitzà manifestacions contra el periòdic italià Giornale del Popolo, que es publicava al cantó de Tessin, favorable al règim feixista italià.
El 16 de gener de 1933, amb Randolfo Pacciardi, va ser expulsat de Suïssa acusat de preparar un atemptat contra el ministre de Gràcia i Justícia de la Itàlia feixista Alfredo Rocco. Aquesta expulsió provocà el 4 de febrer d'aquell any la «indignació» i denúncia del Comitè Central del Partit Socialista Suís (PSS).
A mitjans de febrer de 1933 s'establí a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània) i més tard a París (Illa de França), on va fer feina en una vidrieria i participà, amb Umberto Tommasini i els germans Gilioli, als quals estava força lligat, en les activitats conspiradores de l'exili italià, mostrant-se partidari de col·laborar amb les altres forces antifeixistes, com ara Giustizia e Libertà (GL).
El 14 de març de 1935 va ser expulsat de l’hexàgon francès sota la sospita de preparar un atemptat contra el cònsol italià de París.
El 6 d'abril de 1935, sota el nom de Bixio Sorbi, es va embarcar a bord del Duc d'Aumale, juntament amb la seva companya Ida Caroni, cap a Tunísia. Detingut sota l'acusació de voler cometre un atemptat contra Mussolini a Stresa (Verbano Cusio Ossola, Piamont) i contra Dino Grandi a Genèva (Arpitània, Romande, Suïssa), fou enviat a Marsella d'on fou expulsat. Amb el nom de Jean Herlay, s'establí a París on participà en diverses reunions organitzades pels anarquistes Camillo Berneri i Umberto Marzocchi. Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 assistí al congrés anarquista italià («Congrés d'Entesa dels Anarquistes Emigrants Europeus») que se celebrà a Sartrouville (Yvelines, Illa de França) promogut per Camillo Berneri, reuní una cinquantena de militants d'arreu de l’hexàgon francès, de Suïssa i de Bèlgica (Giulio Bacconi, Angelo Bruschi, Antonio Cieri, Enzo Fantozzi, Carlo Frigerio, Gusmano Mariani, etc.) i donà lloc al Comitato Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària), els responsables del qual van ser Camillo Berneri, Bernardo Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani. Amb Angiolo Bruschi, Renato Castagnoli i Tintino Rasi, entre d'altres, formà part del Comitè Provisional per al Dret d'Asil.
Malgrat la seva tuberculosi, a finals de juliol de 1936 marxà com a voluntari a la Guerra Civil, arribant a Barcelona després de passar, com molts llibertaris voluntaris, per Perpinyà (Rosselló) i per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), i s'enrolà com a milicià metrallador en la Secció Italiana de la Columna Ascaso (CNT-FAI), participant de diferents combats al front d'Aragó, inclosa la batalla de Monte Pelado, entre Osca i Almudébar (Foia d’Osca), el 19 d'agost de 1936. Després de la dissolució de laSecció Italiana, s'integrà en el Batalló Garibaldi, comandat pel seu amic Randolfo Pacciardi, on fou nomenat capità de tres centúries que actuaren al Vallès Oriental.
La seva malaltia respiratòria es va agreujar i Rodolfo Gunscher va morir de pneumònia l'1 de març de 1938 a casa seva, a Barcelona.
Bibliografia:
Umberto Tommasini. L’anarchico triestino, a cura di C. Venza, Milano 1984, ad indicem; La Spagna nel nostro cuore. 1936-1939, Tre anni di storia da non dimenticare, Roma 1996, ad nomen; Anarcoefemèrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada