EL TSJC tomba la patent de l'estelada que el líder de PxC a Roses va registrar el 2013

El rosinc José Antonio Blázquez creà la delegació de PxC  a Roses 

La sentència conclou que no pot apropiar-se del disseny perquè és "un signe comú".  

José Antonio Blázquez Jiménez va crear la delegació de PxC a Roses i declara “indentitari”  enemic del top manta.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/12/2017  

Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada).-  

PxC  de Roses en una acció reivindicativa contra el top manta 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la patent de l'estelada que un veí de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), amb domicili al carrer Puig Rom num. 22, va registrar el 2013. L'home, José Antonio Blázquez Jiménez, va inscriure no només el disseny característic de la bandera independentista, sinó també diverses variants (en blanc i negre, amb alternança de colors i, fins i tot, amb la bandera de Cuba). Tot i que l'Oficina Espanyola de Patents i Marques li va donar per bo, ara l'alt tribunal català ha tombat el registre. La sentència subratlla que Blázquez no pot apropiar-se de l'estelada perquè és "un signe comú" del moviment independentista i que, a més, no té res de "singular ni novedós" (perquè la bandera s'utilitza d'ençà del 1906). A més, el TSJC imposa les costes del procés --fins a un màxim de 1.000 euros-- a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, que va ser qui va avalar el registre.

En el domicili de José Antonio Blázquez Jiménez del carrer Puig Rom hi consta una senyora anomenada Blázquez Puente, sòcia única i administradora única de l’empresa Blázquez-Empordá, SL, amb idèntic domicilio i amb l’objectiu social: “EL TRAFICO INMOBILIARIO EN TODAS SUS MODALIDADES”, i “SEGUIMIENTO, GESTION Y COBRO DE IMPAGADOS POR CUENTAS DE ENTIDADES FINANCIERAS, NACIONALES Y/O EXTRANJERAS, TANTO COMO PYMES Y EMPRESAS, PUBLICAS Y PRIVADAS, NACIONALES Y EXTRANJERAS, Y POR CUENTA Y CARGO DE TERCERAS PERSONAS, FISICAS O JURIDICAS, Y TRAMITES DESDE EL INICIO HASTA EL FINAL”. Com apoderat l’empresa hi consta José Antonio Jiménez Blázquez. També hi ha notícia de José Antonio Blázquez Jiménez en una acta de l’Ajuntament de Roses pel que Blázquez fou desestimat como a jutge de pau, titular o suplent.

El cas que ara el TSJC ha sentenciat es remunta a l'estiu del 2013. Va ser llavors quan José Antonio Blázquez va registrar el disseny de l'estelada davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, que li va donar per bo. De fet, així consta al certificat que li van emetre, amb data 25 de juliol d’aquell any. La patent es va tramitar pel seu  representant Marcos Vicario Trinidad, advocat de Madrid.

Al document, s'hi feia constar que la patent de l'estelada tenia el número de registre 517.411 i que, dins d'aquest, s'hi incloïen fins a deu variants. A més de la bandera genèrica, Blázquez va patentar diferents dissenys (en blanc i negre, amb alternança de colors, la que duien els catalans voluntaris a la Primera Guerra Mundial o, fins i tot, la bandera de Cuba). 

Blázquez també va crear la delegació de PxC a Roses 

Aquell 2013, el veí de Roses va assegurar davant dels mitjans que l'únic objectiu que perseguia era fer diners. Explicava que no s'oposaria a què es continués fent servir l'estelada, però que tot aquell qui volgués onejar-la, literalment, abans hauria "de passar per caixa". El cas Blázquez també va crear la delegació de Plataforma x Catalunyaa Roses el març de 2016 segons Vila de Roses.Cat.

"Signe comú de l'independentisme" des de 1906

Una veïna de Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà, comtat de Girona) va decidir oposar-se a la patent. De motu propi, aqueta dona, Elisenda Romeu, va recórrer la decisió davant l'Oficina de Patents i Marques. L'organisme espanyol, però, no es va fer enrere i va ser aleshores quan Romeu va portar l'afer davant del contenciós.

Ara, el TSJC li ha donat la raó. La sentència de l'alt tribunal català anul·la tant la patent de l'estelada com les diferents variants del disseny que havia registrat Blázquez. ElTSJC conclou que la bandera és "el signe comú de l'anomenat moviment independentista català", un símbol "àmpliament divulgat". I que, per tant, ningú se'l pot apropiar ni molt menys patentar-lo, perquè no té res de "singular" ni de "novedós" (cosa que s'exigeix a l'hora de registrar un disseny industrial).

A més, la sentència també fa referència explícita al fet que Blázquez, entre les variants, hi inclogués la bandera de Cuba. Aquí, el TSJC resol que l'Oficina Espanyola no hauria d'haver admès aquest disseny, perquè com recull el conveni internacional de París --signat el 1883-- els estats es van comprometre a tombar tots aquells registres que fessin servir "banderes o altres emblemes" dels països.

L'Oficina paga les costes 

El TSJC, per últim, obliga l'Oficina Espanyola de Patents i Marques a pagar les costes del procés (que fixa en un màxim de 1.000 euros). La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació en el termini d'un mes.

L'advocat que ha portat el cas, Josep Cruanyes, diu que al seu parer l'Oficina Espanyola va fer "una veritable bestiesa" a l'hora d'admetre la patent. "Aquí s'entén que el criteri que es va aplicar amb el registre va ser més polític que no pas tècnic, amb voluntat de fer la guitza", considera. I hi afegeix: "Potser per això, la sentència li imposa les costes".

José Antonio Blázquez, doncs, es queda ara sense la patent de l'estelada. De fet, però, no la tenia tota en propietat. I és que, un cop la va haver registrat, va dividir-la en participacions d'1 euro, que va anar repartint.

En 2016 va crear a Roses la delegació de Plataforma per Catalunya 

Roses compta, des del mes de març de 2016 amb una delegació de Plataforma per Catalunya (PxC) de la qual José Antonio Blázquez, conegut a Roses perquè era un dels socis de la desapareguda discoteca Picasso, i que es va donar a conèixer mediàticament per haver registrat al 2013 el disseny de l’estelada, és el seu coordinador. Blázquez va manifestar que “el projecte de la federació identitària d’àmbit nacional m’ha fet donar el pas per afiliar-me i crear la delegació de PxC al meu poble”, per remarcar que “feia temps que esperava una alternativa identitària real, que estigués representada a tota Espanya, i el suport que està rebent PxC dels identitaris d’arreu d’Europa mostra que aquesta federació serà el referent al país”.

A la presentació que es va fer a l’antic restaurant La Volta, ubicat al carrer Puig Rom de Roses, de la delegació de PxC van assistir diferents representants del partit a la demarcació de Girona. Sergi Fabri com a regidor de Salt (Gironès, comtat de Girona), i Marcos Sánchez com a edil de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà, comtat d’Empúries). El delegat a la demarcació de Girona, Ignasi Mulleras, va excusar la seva absència per motius d’agenda. Una presentació de Plataforma per Catalunya que va servir a la vegada per assentar les bases del partit i definir el seus objectius que són entre d’altres “de començar a treballar per defensar els drets morals i materials dels veïns humils i treballadors”. I en aquest sentit es va acordar a iniciar una etapa per sumar esforços de cares a poder tenir representació a l’Ajuntament de Roses en les eleccions municipals del 2019.

Enemic del top manta  

José Antonio Blázquez també va encetar una campanya per Change.org per a que Roses tingui una platja per a gossos, va aprofitar la presentació per demanar a l’equip de govern municipal de Roses la creació, precisament, d’espais pels animals domèstics, així com “una acció ferma i contundent contra la competència deslleial del top manta, la qual perjudica greument el petit comerç autòcton del municipi”.

El 2 de maig de 2016 va penjar una petició a Change.org que demanava 100 signatures per aconseguir la retirada de la fotografia de Jordi Pujol Soley de l’ajuntament de Roses, aconseguint 92 signatures.

Cobrar a ajuntaments i empreses  

José Antonio Blázquez, que es defineix com a "espanyol abans que res", oficialment  propietari de la patent de l'estelada des de 2013. Quan la va adquirir, Blázquez va explicar que en comprovar que el disseny no estava registrat a l'oficina de patents es va posar a treballar, ja que hi veia una oportunitat de negoci per poder explotar-la econòmicament.

Un cop registrada la patent, advertia que la bandera "té propietari" i que qui comercialitzés productes amb el seu disseny hauria de "passar per caixa". Assegurava que no s'oposaria al fet que es continués utilitzant públicament, però que sí que es reservava el dret d'actuar legalment contra les empreses que la distribuïssin. Passaria el mateix amb els ajuntaments que l'exhibissin, "amb els quals s'haurà d'arribar a un acord econòmic", assegurava llavors.