Nord-est Llibertari: Les Bernardes de Salt presentarà una obra inèdita de Remedios Varo

divendres, 15 de desembre del 2017

Les Bernardes de Salt presentarà una obra inèdita de Remedios Varo

Un dibuix original i inèdit que Remedios Varo va fer per a l´edició d´un calendari formarà part de l´exposició de Les Bernardes de Salt

La Casa de Cultura del Gironès Les Bernardes fa públic un dens programa d'exposicions i activitats per al 2018

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/12/2017

Salt (Gironès, comtat de Girona).-

Llegim en la premsa convencional gironina que la Casa de Cultura del Gironès Les Bernardes de Salt (Gironès, comtat de Girona) va presentar dimecres un dens programa d'exposicions i activitats per al 2018, que inclou l'exhibició d'una obra inèdita de la gran artista d'Anglès (la Selva, comtat de Girona) Remedios Varo, una de les dones més rellevants en l'àmbit internacional del món surrealista, morta a Mèxic l'any 1963.

La sala petita de Les Bernardes acollirà a l'abril-maig de 2018 la presentació d'aquest dibuix, que fa referència a la temàtica dels terrats i les xemeneies que tant va interessar Varo. L'obra ha estat comprada recentment pel col·leccionista privat Xavier Pifarré, que la cedirà perquè s'exposi al costat de la projecció d'un documental produït per Les Bernardes sobre la vida i obra d'aquesta talentosa artista, que en les seves pintures va reproduir el món urbà industrial que de petita va conèixer al seu Anglès natal.

https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Remedios+Varo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...