Carles Vidal Passanau:
El 4 de novembre de 1917 neix al bari de Sarrià de Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari Carles Vidal Passanau --citat gairebé sempre com Pasanau--. Fill d'un carboner anarcosindicalista, de ben jovent freqüentà la família llibertària dels Sabaté Llopart, els ambients anarquistes i estudià a l'Escola Ferrer Guàrdia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) regentada per Josep Xena Torrent.
En el decurs de la Retirada de 1939 s'exilià a l’hexàgon francès. En 1947 va ser nomenat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) responsable de la coordinació de la Comissió de Relacions del Baix Llobregat de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en l'Exili i en 1948 membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT en l’Exili.
Amb José López Penedo i altres, s'integrà en el grup «Los Novatos» del maquis llibertari encapçalat per Francesc Sabaté Llopart (El Quico). Xofer mecànic de professió i lligat als grups d'acció, un automòbil Citroën del qual era propietari va ser identificat durant la nit del 6 al 7 de maig de 1948 en l'atracament a la fàbrica de productes químics «Rhône Poulenc» de Le Péage-de-Roussillon, (Isèra, Arpitània, Alvèrnia-Roine-Alps, Occitània), fet que el va obligar a passar a Catalunya.
El 15 de maig de 1948 Quico Sabaté fugí d’un control de la Gendarmeria en la carretera Nacional-115, prop del veïnat de la Cabanassa, a Ceret (Vallespir), a 8 quilòmetres de la frontera. Poc després, hi va haver un registre al mas Casanova Llobeta, amb presència de la companya d’en Quico, Leonor. Aleshores, Sabaté s’amagà a casa del seu amic Jacques Pignol, a Arboçols (Conflent), a pocs quilòmetres. D’allà sortí l’expedició guerrillera d’en Quico Sabaté amb el seu germà Josep, Francisco Martínez Márquez, Ramon Vila Capdevila, Josep Dot, Alejandro Tibucio, Carles Vidal Pasanau i Benítez.
El 2 de març de 1949 participà a Barcelona, amb Francesc i Josep Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, José López Penedo i Wenceslao Jiménez Orive, en un atac guerriller contra el cap de la Brigada Políticosocial Regional Eduardo Quintela Bóveda; aquest últim no es trobà al cotxe atacat i en aquest cop resultaren morts el secretari del feixistaFront de Joventuts del districte universitari Manuel Piñol Ballester i el seu xofer Antonio Norte Juárez; José Tella Badoy, cap d'Esports del Front de Joventuts resultà ferit.
El 4 de juny de 1949 va ser detingut a Barcelona i jutjat el 16 de novembre d'aquell any en consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort per l'atemptat contra Quintela i les morts, el gener i el febrer de 1949, de dos agents del Cos General de Policia.
Carles Vidal Pasanau va ser afusellat el 4 de febrer de 1950 al camp de la bota, a Barcelona, juntament amb José López Penedo, i enterrat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada