Neix a Perpinyà el Comitè de Solidaritat Catalana

La territorial nord-catalana de l’ANC n'impulsa la creació, que organitzarà accions en clau local per donar suport a la mobilització pel dret a decidir a Catalunya Sud. 

La presentació va comptar amb molta presència de públic i de premsa local i estatal francesa.  

La presentació de l'acte, amb més d'un centenar de participants, serví per a fixar els eixos d'acció i per a deixar clar el suport incondicional a la mobilització en defensa del dret a decidir al sud de l'Albera.  

Els ecos del referèndum ressonen a Catalunya Nord.  

En la societat nord-catalana es barregen les pors a un atac a la sobirania francesa i l'interès per allò que passa més enllà del Pertús. En els darrers dies, tot un seguit de comunicats i declaracions de suport han anat fent-se públics.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/10/2017  

Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-  

Llegim a DIRECTA que els darrers esdeveniments a Catalunya Sud, i de cara a la declaració de la República Catalana, amb una possible escalada repressiva anunciada per l'Estat espanyol a través de l'aplicació de l'article 155 i els seus efectes totalitaris, han empès part de la societat civil nord-catalana a organitzar-se de nou.

Així és com Catalunya Nord per la Independència, la sectorial local de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va presentar ahir en societat al Casal de Perpinyà el Comitè de Solidaritat Catalana, "un comitè que neix amb la voluntat de ser inútil. Malauradament, davant un Estat espanyol embogit, ens sembla que serà necessari actuar" afirmaren a la presentació de l'acte, amb més d'un centenar de participants, que serví per a fixar els eixos d'acció del Comitè i per a deixar clar el suport incondicional a la mobilització en defensa del dret a decidir al sud de l'Albera.

"El més important és que el poble català sàpiga que no està sol en la seva escomesa", afirmava Joan Ridaura, un dels presentadors de l'acte. També aprofitaren per a deixar clar que aquest comitè ha estat impulsat per l'ANC però que és "obert a tots els demòcrates en defensa d'un poble que ha decidit decidir què vol per ell mateix". 

Una participació encara no prou àmplia 

Entre els participants a la reunió hi havia membres de diverses associacions, militants d'organitzacions polítiques (no només catalanistes), càrrecs electes diversos i alcaldes com el de Sant Andreu de l'Albera o el de Morellàs i les Illes. Aquest darrer, Andreu Bordanell, afirmà públicament la seva decepció amb Europa: "Era un europeu convençut, fins avui. Avui no sé a què juga Europa, el que estem veient és indigne per a un demòcrata".

Tanmateix, alguna intervenció va deixar clar que calia eixamplar molt més la solidaritat. "Aquí ens coneixem pràcticament tots. El que anem a fer només serà eficaç si aconseguim arreplegar tota la gent de fora el catalanisme que ha vingut a les manifestacions. La gent no independentista pot (i ha) de venir amb nosaltres. És important la transversalitat!" explicava Pere Manzanares, membre d'Òmnium Cultural. També és important destacar una important presència de premsa local i estatal francesa, mostra del creixent interès que desperta el conflicte al Sud.

Una organització basada en cinc eixos diferents  

Durant la reunió es dibuixaren cinc eixos de treball responent a les mancances detectades a partir d'una anàlisi de la situació. El primer, relatiu als aspectes jurídics, per a donar forma legal a aquest Comitè. El segon, la qüestió econòmica, pretén gestionar des de ja les aportacions realitzades per les membres del Comitè, que aniran a una caixa de resistència que servirà per a afrontar les imprevisibles eventualitats d'un escenari com aquest i, si cal, "posant-los a disposició de la gent del sud". El tercer, referent a les accions de visibilització, pretén dinamitzar un grup que faci visible el conflicte al carrer deixant clar que cal arribar a mobilitzar més del que s'ha fet fins ara a les diferents manifestacions. El quart, sobre la necessària incidència en la mediatització del conflicte a la premsa local i estatal francesa i el cinquè, sobre la pressió als càrrecs electes, siguin locals, diputats o senadors. Es va fer especial esment als tres diputats nord-catalans de la majoria parlamentària de La République en Marche, una majoria que fins al moment ha tancat files amb l'Estat monàrquic espanyol.  

Ciutadans d'honor dels seus municipis Jordi Cuixart i Jordi Sànchez 

De cara a buscar accions mediàtiques que puguin ajudar a influir en l'opinió pública, l'exalcalde d'Elna i secretari departamental del Partit Comunista Francès (PCF), Nicolàs Garcia, destacà la importància que els ajuntaments es posicionin públicament i proposà, com a acció concreta, que els alcaldes dels pobles facin ciutadans d'honor dels seus municipis Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els presidents d'Òmnium i l'ANC empresonats des de fa 10 dies.

Solidaritat des de més enllà de Catalunya Nord  

En una de les protestes solidàries, vora 400 persones (entre les quals una nodrida presència de gent no habitual a les mobilitzacions estrictament catalanistes) es concentraven picant cassoles al carrer Franklin de Perpinyà.  

Laurent Martin, sindicalista ferroviari vingut des de Montpeller, també va voler manifestar la seva solidaritat. De tota manera, va alertar que "els catalans no estan sols però estan poc acompanyats" i que "la qüestió nacional és un fet extremadament sensible a França, motiu pel qual calen personalitats per atreure la premsa i les organitzacions populars per a fer passar el missatge a través, sobretot, dels avenços en clau social". Tanmateix, va mostrar-se convençut que "les classes populars seran sensibles a la causa, ja que esdeveniments com la Retirada encara són presents en la memòria col·lectiva".

D'aquesta manera, les cinc comissions corresponents a cada un dels eixos d'acció es van emplaçar a una nova trobada la setmana vinent, per a concretar més accions i mirar de seguir el ritme frenètic de l'actualitat al sud lluny de titulars mediàtics.

Els ecos del referèndum ressonen a Catalunya Nord 

Segons publica DIRECTA els històrics esdeveniments d’emancipació nacional que s'estan vivint a la Catalunya Sud durant els darrers dies estan precipitant un seguit de reaccions i posicionaments a Catalunya Nord, un territori amb una idiosincràsia molt particular de terra de fronteres.

Fa uns anys es feia difícil trobar notícies a la premsa local, dominada pel diari L'Indépendant, que parlessin d'allò que passava al sud de l'Albera. Els darrers anys la dinàmica s'ha capgirat i actualment podem afirmar que diàriament se segueix l'actualitat sud-catalana.

És en el marc d'un dossier especial sobre el referèndum que el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Perpinyà, Olivier Amiel, declarava a la premsa a mitjans de setembre que "la voluntat d'unir-se a Catalunya al Departament dels Pirineus Orientals és inexistent". Ho feia recordant un article publicat per ell mateix al diari Le Figaro fa tot just dos anys que es titulava "Non, la Catalogne indépendante n'irait pas jusqu'à Perpignan" (No, la Catalunya independent no anirà fins a Perpinyà). Abans-d’hir mateix, el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Perpinyà i vicepresident del Front National, Louis Aliot, reclamava que "els grupuscles locals no aprofitin per a posar en qüestió la sobirania francesa sobre aquest territori". Cal dir que, avui en dia, cap organització independentista a Catalunya Nord parla clarament en aquests termes, fent-ho en clau de reivindicació d'una Col·lectivitat Territorial pròpia, per exemple.

La solidaritat s'estén, també, per llocs inèdits 

Lluny d'aquestes afirmacions, el cert és que algunes organitzacions (de dins i de fora el catalanisme) havien manifestat el suport al referèndum de l’1-O durant les darreres setmanes, però la deriva autoritària de l'Estat monàrquic espanyol dels darrers dies ha empès algunes institucions, organitzacions polítiques, socials i sindicals a posicionar-se més clarament.

Dimecres 20 de setembre tot i que la premsa estatal no feia gaire cas de l'entrada de la Guàrdia Civil a diverses conselleries de la Generalitat ni de les detencions de càrrecs públics, les xarxes socials i la missatgeria instantània local bullien. A migdia es llençava una convocatòria de l'ANC Catalunya Nord per aquella mateixa tarda davant el Consolat espanyol a Perpinyà. Cinc hores després, vora 400 persones (entre les quals una nodrida presència de gent no habitual a les mobilitzacions estrictament catalanistes) es concentraven picant cassoles al carrer Franklin de Perpinyà davant un Consolat tancat. Al cap d'una estona, la concentració es transformà en una manifestació en direcció l'ajuntament de Perpinyà, que en aquells moments celebrava un consell municipal. Interpel·lat per una moció presentada pel regidor d'Unitat Catalana Brice Lafontaine, l’alcalde Jean-Marc Pujol rebutjava posicionar-se al respecte.

L'Ajuntament d'Illa ha estat el primer municipi nord-català que aprovava una moció "de suport a Catalunya" i "en defensa de les llibertats d'opinió, pensament i expressió" 

Prèviament, l'ADECR'66 (Associació d'Elegits Comunistes i Republicans dels Pirineus Orientals) vinculada al Partit Comunista Francès, se solidaritzava amb els 712 alcaldes "perseguits per la justícia espanyola per haver-se compromès a organitzar el referèndum de l'1-O a Catalunya". Uns quants dies més tard, i en el mateix sentit, l'Ajuntament d'Illa (Rosselló, comtat de Rosselló) era el primer municipi nord-català que aprovava una moció "de suport a Catalunya" i "en defensa de les llibertats d'opinió, pensament i expressió". Jeroni Parrilla, tinent d'alcalde i militant del Partit Socialista, afirma que va impulsar aquesta moció al consell municipal "perquè no podem callar veient el que passa a només 30 quilòmetres de casa nostra". Destaca, a més, que "era important expressar la nostra solidaritat amb la batllessa de Calella", població amb la qual estan agermanats. I va més enllà: "A més de compartir llengua i cultura, cal dir que jo també sóc republicà i no m'agraden les monarquies. No és una solidaritat només cultural". Altres ajuntaments preveuen en els pròxims dies aprovar noves mocions. En paral·lel, el SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana), que representa 129 municipis de Catalunya Nord i la Fenolleda, protestava pel tracte infligit als més de 700 alcaldes sud-catalans per la seva col·laboració amb el referèndum. "La llibertat no es negocia, és!", afirmaven. En el mateix sentit, l'ANC i Òmnium Catalunya Nord van aconseguir, diumenge passat, que la majoria d’alcales nord-catalans signessin una declaració de suport als batlles perseguits.

La mateixa ANC organitzava aquell divendres un acte al Casal de Perpinyà, que es va quedar molt petit, amb parlaments d'artistes, d’alcaldes, d'advocats i de representants d'associacions i organitzacions polítiques. Pocs dies abans, es feia públic un manifest del món de la cultura nord-catalana reclamant una solució democràtica per al conflicte obert a Catalunya Sud defensant el referèndum. Escriptores com Joan-Daniel Bezsonoff o músics com Pascal Comelade es troben entre les persones signatàries.

Es va fer pública la Declaració de Perpinyà, impulsada per l'NPA (Nouveau Parti Anticapitaliste) i la CUP de Perpinyà amb un acte que comptarà amb la presència del diputat de Catalunya Sí Que Es Pot i militant d'Anticapitalistes Joan Giner i amb Quim Arrufat, ex diputat i membre del Secretariat Nacional de la CUP. Aquesta declaració pretén "mobilitzar les organitzacions polítiques, socials i sindicals nord-catalanes pel que fa al que passa al sud", en paraules de Jean-Renaud Costa, militant de la CUP. "No hem volgut fer una declaració independentista, sinó una declaració en clau de defensa de la democràcia, fet que ha facilitat l'adhesió d'organitzacions d'àmbit estatal". Entre els signants cal destacar els sindicats CGT 66 (Confédération Generale du Travail), Solidaires 66 i CNT 66 o les organitzacions polítiques EELV (Europe Ecologie Les Verts) o el MJC (Jeunesse Communiste). Algunes organitzacions han rebutjat adherir-se a la declaració però han publicat comunicats propis.

En paraules de Costa, "sens dubte, la novetat en aquesta qüestió és la rapidesa i la contundència amb la qual, organitzacions i personalitats de fora del catalanisme s'han posicionat públicament sobre un afer relatiu al Sud".