Durant el seu exili formà part de la xarxa de resistència antinazi d’evasió organitzada per Francisco Ponzán Vidal, participant en l'evacuació cap al Principat de Catalunya de pilots aliats, de jueus i de persones buscades per les autoritats alemanyes d’ocupació, alhora que evacuava des de l’Interior cap a l’Exili militants anarcosindicalistes evadits dels camps i de les presons franquistes.
Amadeo Casares Colomer:
L'1 d'octubre de 1915 neix a Almansa (Albacete, la Manxa) el resistent antifeixista anarquista Amadeo Casares Colomer, també conegut amb diversos àlies, com ara El Tete, El Peque, Armando Cortés.
Abans de la Guerra Civil va militar en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries de València (FIJL). En acabar la guerra va formar part del primer comitè nacional clandestí de la CNT (Junta Nacional del Moviment Llibertari) d'Esteve Pallarols Xirgu. Les seves dots de dibuixant van permetre que falsifiqués documents que facilitaren la llibertat de molts companys.
Durant el seu exili a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), formà part de la xarxa de resistència antinazi organitzada per Francisco Ponzán Vidal, en substitució de Joan Català Balaña quan fou detingut, participant en l'evacuació cap al Principat de Catalunya de pilots aliats, de jueus i de persones buscades per les autoritats alemanyes d’ocupació, alhora que evacuava des de l’Interior cap a l’Exili militants anarcosindicalistes evadits dels camps i de les presons franquistes.
El 14 d'octubre de 1942 fou detingut a Tolosa de Llenguadoc amb Ponzan, Vicente Moriones i altres membres de la xarxa i tots foren empresonats al camp de Vernet d’Arièja (Occitània). El 22 de desembre d'aquell any, gràcies a una falsa ordre d'alliberament realitzada pels serveis secrets francesos lligats a la Resistència, foren alliberats del camp Francisco Ponzán Vidal, Miguel Chueca, Vicente Moriones, Juan Zafón, els germans Pascual, Eusebio López Laguarta i Amadeo Casares.
Amb la residència assignada a Tarbes (Alt Pirineu, Bigorra, Gascunya, Occitània) per les autoritats, tots retornaren a Tolosa de Llenguadoc per continuar amb les activitats de resistència en la xarxa d’evasió del Pirineu.
En aquesta ciutat vivia, a principis de 1943, al carrer Des Polinaires, núm. 27, sota la identitat d'Armando Cortés, en el domicili del refugiat i mestre d’escola de les Terres de Ponent Miguel Sol Torres, la seva companya Pepita Vila Plana i la seva filla Margarida, de 16 anys, que va anar a buscar a Barcelona l'agost de 1942. Casares coneixia aquesta família exiliada des d’agost de 1942, quan Michel Reynard, del TR 117, demanà a Ponzán que calia anar a Barcelona a cercar la filla d’un íntim amic i col·laborador. Aleshores, Ponzán confià aquesta missió delicada a Casares. Arribat a Barcelona i recollint Margarida Sol Vila, Casares emprengué el viatge de tornada amb la minyona agafant un tren fins a l’estació de Ribes de Freser (Ripollès) i continuaren a peu fins arribar a Oceja (Alta Cerdanya), on la Gendarmeria va lliurar un salvaconduït en regla a nom de Margarida Sol. Una vegada van arribar a la Tor de Querol (Alta Cerdanya) Amadeo Casares i Margarida Sol viatjaren amb tren fins el punt de destí, Tolosa de Llenguadoc. A partir d’aquest pas clandestí de frontera, es forjà una forta amistat entre la família Sol i el resistent Casares, fins el punt que el seu domicili va esdevenir un dels refugis segurs per als guies del grup de Ponzán. La vegada que Reynard va ser detingut per les autoritats alemanyes, el domicili de la família Sol esdevingué refugi per la seva esposa i pel seu nét, Francis Forms.
El març de 1944, durant una missió a la Península, fou detingut a Barcelona, juntament amb Pascual López Laguarta (Sixto). Condemnat per espionatge, el 22 de desembre de 1945 sortí de la presó en llibertat condicional.
En 1978 vivia a València (l’Horta, País València). Amadeo Casares Colomer va morir l'1 de juliol de 2004 a, possiblement, Burjassot (l’Horta Nord, País Valencià).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada