L’Assemblea per la Defensa de la Llibertat es prepara per defensar el territori de la Garrotxa de l’Estat

Torraspapel acorda traslladar la seva seu social de Barcelona a Madrid, que compta amb cinc fàbriques, una d'elles a Sant Joan les Fonts. 

La Diputació de Girona condemna les actituds feixistes arran de l'1-O i mostra suport a les accions del parlament i declara Enric Millo persona non grata.  

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà se suma a la condemna de les càrregues policials i també declara Millo persona non grata. 

Més de 40 ajuntaments de les comarques gironines treballaran el 12 d'octubre. 

Alguns funcionaran amb normalitat i d'altres ho faran a porta tancada. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/10/2017   

Olot/Sant Joan les Fonts (La Garrotxa, comtat de Besalú).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que una part de les aproximadament 300 persones, d’àmbits molt diversos, que van participar ahir a Olot en l’Assemblea per la Defensa de la Llibertat, es van organitzar en set comissions de treball (com ara comunicacions, logística o intendència) per fer front a la reacció que pugui tenir l’Estat al discurs que avui ha de pronunciar el president de la Generalitat. Les propostes que es van sentir partien del convenciment que si avui es proclama la independència caldrà impedir que “les forces d’ocupació” controlin el país. També es va donar per descomptat que si es produeix aquest “atac”, hi haurà una vaga general durant dies. Part del debat de l’assemblea es va centrar en si era convenient o no parar totalment l’economia i quines vies de comunicació caldria tallar. D’altra banda, es va convocar els garrotxins a acudir avui a defensar el Parlament. A partir de les dues del migdia se sortirà en cotxes privats del recinte de l’antiga estació. 

Torraspapel acorda traslladar la seva seu social de Barcelona a Madrid 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'empresa Torraspapel ha acordat traslladar la seu social de Barcelona a Madrid "per la incertesa derivada per l'actual context polític català", segons ha informat la companyia aquest dilluns en un comunicat.

Actualment, Torraspapel pertany al grup Lecta i es dedica a la fabricació i distribució de papers especials per a etiquetes i embalatge flexible, paper estucat i no estucat per a edició i impressió comercial i altres suports d'impressió d'alt valor afegit, amb una facturació de 766 milions d'euros el 2016 i més de 1.900 treballadors. Les seves oficines centrals es troben a Barcelona i compta amb cinc fàbriques a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa, comtat de Besalú), Saragossa (Aragó), Motril (Costa Granadina, Granada, Andalusia), Almazán (Sòria, Castella la Vella) i Leitza (merindad de Pamplona, Navarra) amb una capacitat productiva d'un milió de tones. D'aquesta manera, l'empresa segueix el mateix camí d'altres companyies i bancs catalans que en els darrers dies han establert el domicili social en altres punts de l'Estat, com per exemple Caixabank (València), Criteria (Palma), Banc Sabadell (Alacant) i Gas Natural, Agbar i Oryzon (Madrid), entre d'altres. A més, Abertis té previst seguir el mateix camí després de la celebració d'un consell d'administració extraordinari per tractar aquesta qüestió, mentre que Cellnex no descarta fer-ho en els pròxims dies i Colonial valora si trasllada la seu social a les seves oficines de Madrid, al passeig de la Castellana. 

La Diputació de Girona condemna les actituds feixistes arran de l'1-O  

Segons informa l’Agència Catalana de Notícies la Diputació de Girona donarà suport a les decisions que prengui el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya sobre el procés, un compromís que arriba en un dia de màxima expectació per la compareixença aquesta tarda del president Carles Puigdemont.

El responsable de l'ens, Pere Vila (PDeCAT), ha denunciat també les actituds feixistes que s'han vist a les manifestacions de Barcelona i València. Ho ha dit durant un ple extraordinari que tenia un sol punt a debatre, com és una moció de denúncia per la "brutalitat" de l'actuació policial de l'1-O. 

Millo, persona non grata, ha de dimitir

La moció, presentada per ERC, ha declarat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, persona non grata i s'ha exigit la seva dimissió. Entenen que va ser un dels principals responsables de l'actuació "violenta i desproporcionada" dels cossos policials espanyols durant el referèndum de l'1-O.

El text de la moció és similar a la que altres ajuntaments han debatut i aprovat en els últims dies per condemnar la violència.

La moció ha obtingut el suport de la resta de forces, PDeCAT, CUP, IdS i fins i tot del PSC. Aquest últim, però, ha precisat un cop més que el que defensen és un referèndum "legal i acordat".  

Millo, "el polític gironí més criminal de principis de segle", segons la CUP

Per la seva banda, el diputat de la CUP, Lluc Salellas, ha llegit una carta molt dura dirigida a Enric Millo, de qui ha dit ser "el polític gironí més criminal de principis de segle". 

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà se suma a la condemna de les càrregues policials

Segons l’Agència Catalana de Notícies el Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha aprovat la moció de condemna a les càrregues policial i s'ha sumat a les altres poblacions que han declarat al delegat del govern espanyol, Enric Millo, persona non grata.

El document, que ha rebut el suport del PDeCAT, ERC i Compromís, també li reclama la dimissió i exigeix la retirada de les forces de seguretat desplegades a Catalunya per intentar impedir el referèndum de l'1-O. La moció demana, a més, la mediació i suport des institucions europees i la comunitat internacional i dona suport a les persones ferides arran de la "violència injustificada de l'Estat espanyol".

La proposta ha rebut el suport d'altres consellers comarcals del PSC i ex membres d'Unió en alguns dels punts de condemna mentre que C's ha votat en contra de tots els acords excepte el de suport als ferits, que s'ha aprovat per unanimitat. Els consellers del PP i la CUP no han assistit a la sessió. 

Més de 40 ajuntaments de les comarques gironines treballaran el 12 d'octubre 

L'Ajuntament de Verges, obert durant el 12-O de l'any passat. 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies desenes d'ajuntaments gironins preveuen treballar amb més o menys normalitat el proper dijous 12 d'octubre. Més d'una quarantena han anunciat que els regidors hi aniran com ho fan habitualment i d'altres preveuen, fins i tot, que s'hi puguin fer tràmits perquè molts dels treballadors han decidit no fer festa. Les fórmules escollides són diverses. En tots els casos, asseguren els alcaldes, s'ha donat llibertat al personal però alguns ajuntaments han ofert la possibilitat de fer festa just l'endemà, el 13 d'octubre, o bé canviar-la per qualsevol altre dia laborable. És el cas, per exemple, de Celrà (Gironès, comtat de Girona) o Verges (Baix Empordà, comtat d’Empúries),tots dos amb governs de la CUP.

L’Ajuntament de Girona, en canvi, ofereix la possibilitat de treballar com un acte voluntari però els que hi acudeixin no podran compensar el dia. En aquest consistori, es mantindrà la mateixa fórmula de l'any passat. L'alcaldessa, Marta Madrenas (PDeCAT), els regidors de l'equip de govern i els altres que ho vulguin hi aniran a treballar. Però la feina es farà a porta tancada perquè no hi haurà atenció al públic.

Al Gironès, també Salt ha anunciat que l'Ajuntament obrirà perquè "nosaltres ja estem desconnectats", ha afirmat l'alcalde, Jordi Viñas. Viñas ha concretat, però, que s'ha donat llibertat als treballadors i que, depenent de l'adhesió, podran oferir més o menys serveis. En el cas de Celrà, l'Ajuntament també obrirà tot i que no podrà funcionar al 100% perquè alguns empleats faran festa.

A Llagostera (Gironès, comtat de Girona), precisament el 12 d'octubre s'hi celebra la Fira del Bolet. L'Ajuntament no estarà obert, però el certamen sí que obliga tant l'alcalde com altres serveis --Turisme o la brigada municipal-- a treballar. De totes maneres, el Consistori té intenció de traslladar la fira a una altra data, que no sigui la del Pilar, i fer-la coincidir amb el cap de setmana, per allargar-la més temps. Una decisió que, des de l'Ajuntament, admeten que "es precipitarà" arran del procés sobiranista i l'1-O, i que possiblement ja serà una realitat l'any vinent.

A la comarca de la Selva, una dotzena d'ajuntament treballaran aquest dijous. En el cas de Santa Coloma de Farners, Amer, Sant Hilari Sacalm, Breda, Riells i Vilobí d'Onyar ho faran amb normalitat i amb tots els treballadors. Vilobí, a més, ha anunciat que faran festa l'endemà "si no hi ha vaga general". Anglès, Maçanet de la Selva, Riudellots, Tossa de Mar, Osor i Vidreres tindran els càrrecs electes treballant amb normalitat i estan pendents dels treballadors que decideixin adherir-s'hi.

A l'Alt Empordà, la comarca amb més municipis de la demarcació amb una xifra que s'enfila fins als 68, hi haurà 12 ajuntaments que no faran festa el 12-O. A la majoria, hi haurà almenys l'alcalde i alguns regidors. En funció de l'adhesió dels treballadors, aquests consistoris podran obrir al públic o no. La decisió, en molts casos, s'haurà de prendre a darrera hora perquè la majoria no tenen una llista del personal que hi anirà a treballar. Entre ells, hi ha Figueres, Bàscara, Agullana, Castelló d'Empúries, Cabanes, Fortià, Maçanet de Cabrenys, Palau de Santa Eulàlia, Vilanant o Vilabertran. Preveuen funcionar amb total normalitat, en canvi, els de Lladó i Viladamat, liderats per ERC i la CUP, respectivament. 

A Verges, decret i festiu alternatiu 

Almenys cinc ajuntaments més del Baix Empordà convertiran el dijous en un dia laborable més. És el cas de la Bisbal d'Empordà, que té previst obrir amb normalitat. També Torroella de Montgrí ha programat reunions i ha deixat llibertat als empleats per decidir si hi van o no. Pals i Palau-sator també comptaran amb la presència dels regidors a les dependències municipals. En el cas de Verges, l'alcalde ha emès un decret a través del qual anuncia que l'equip de govern (CUP) treballarà perquè no es consideren "concernits per la festivitat anomenada Dia de la Hispanitat, una celebració que commemora la colonització del continent americà i el genocidi dels pobles indígenes". Per això, ofereixen al personal la possibilitat de canviar el dia per un altre de laborable.

Al Pla de l'Estany, Camós, Cornellà del Terri i Esponellà treballaran a porta tancada amb els membres dels respectius equips de govern. Pel què fa a la Garrotxa, la Vall d'en Bas preveu obrir amb normalitat i farà festa el dia 13. També seguiran aquesta fórmula Riudaura, Mieres i Sant Jaume de Llierca. A Castellfollit de la Roca, en canvi, el govern municipal treballarà però no s'hi podran fer gestions administratives.

Finalment, al Ripollès, Pardines ja ha anunciat que obrirà amb normalitat i Llanars treballarà però a porta tancada.

Altres poblacions, com Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) o la Jonquera (Albera, Alt Empordà, ), estan acabant d'abordar-ho amb el personal i d'altres estan pendents dels esdeveniments que es puguin produir en les darreres hores, arran de la compareixença de Puigdemont.