EL DISCURS DEL REI

Comunicat Àgora Maçònica 

Se’ns ha acudit utilitzar aquest titular en record del film anglès The King’s Speech que l’any 2010 va dirigir Tom Hooper. Pel·lícula del gènere històric-dramàtic tractava del duc Georges de York que era tartamut i va haver de contractar els serveis d’un logopeda que l’ensenyés a pronunciar correctament, ajudant-lo a preparar el discurs que ja com a rei, va donar als anglesos a través de la radio tot declarant la guerra a Alemanya l’any 1939.

Per què el discurs de Felip VI, del passat dimarts dia 3 d’octubre, tenia més el to d’una declaració de guerra, fent seves les paraules, polítiques i posicionaments del govern de Mariano Rajoy, que l’equilibri que calia esperar del monarca que ho és de tots els espanyols (malgrat tot, també dels catalans fins que no deixem de ser espanyols) i el paper d’àrbitre que se li suposava a la monarquia, com bé li va recordar el President Puigdemont, en el posterior discurs televisat.

Si és veritat que la història es repeteix, el rei Felip VI s’ha equivocat lligant, amb la seva presa de posició, la seva sort i la de la monarquia que representa a la sort del govern del PP, com ja els hi va passar a altres familiars seus. El seu besavi Alfons XIII va fer el mateix amb la de la dictadura d’en Primo de Rivera i va caure amb ella, i el seu oncle Constantí II de Grècia ho va repetir tot recolzant decididament el règim dels coronels, perdent com a conseqüència la corona amb la seva caiguda. Amb tota probabilitat, a Felip VI pot passar-li el mateix.

El discurs del rei torna a repetir tots els tòpics que portem sentint els darrers anys del corifeu de les forces aliades unionistes [la unidad de España por encima de todo y a cualquier precio] compostes pel PP i PSOE, i els seus alter ego C’S i PODEMOS (“a veces sí, a veces no...”), ignorant deliberadament el que sentia i el que opinava una majoria de catalans.

Ni una paraula de l’execrable actuació d’unes forces d’ordre públic (Policia Nacional i Guardia Civil, convertides de manera encoberta en exèrcit d’ocupació), el diumenge 1 d’octubre, en contra del poble a qui haurien de servir i que els manté. Ni una paraula caritativa tampoc envers els més de vuit-cents ferits [alguns d’ells encara a l’hospital en el moment de pronunciar el discurs] produïts per la salvatge actuació d’aquestes forces contra una població pacífica, que l’única cosa que volien era poder exercir el seu dret democràtic a votar i poder posar la seva papereta en una urna, protegint aquest dret al preu d’arriscar la seva vida, perquè al cap i a la fi, si no hi ha hagut que lamentar morts és perquè hem estat de sort. Res no va ser respectat, ni gent gran, ni dones ni nens (a l’aturada general i manifestació del dimarts 3 d’octubre, es podia

veure a jovent amb pancartes dient “Les nostres iaies no es toquen...!”). La gent del poble, sentia les barbaritats que la Policia Nacional estava fent al col·legi del costat i com maltractava a la gent indiscriminadament; la por es va apoderar de tothom sentint-se amenaçats, però ningú es va moure del seu lloc defensant el seu dret a votar.

Puigdemont va criticar que en el seu discurs, el rei s’hagués alineat amb les tesis del PP per donar així via lliure a la laminació del nostre autogovern, donant-les per bones, amb la qual cosa s’adreçava només a una part i no a tots els catalans. “Així no”, va avisar el President al rei, recordant-li que deu la corona “a tots”.

Amb els resultats del Referèndum d’Autodeterminació de l’1-O proclamats, que donen una majoria de vots al SI [malgrat que els observadors internacionals consideren que no s’han pogut reunir totes les condicions per considerar-lo vàlid, perquè l’estat ho ha impedit deliberadament, atorgant-li però validesa per aquesta mateixa raó], amb la sessió del Parlament prevista per dimarts 10 d’octubre suspesa pel Tribunal Constitucional, el President ha demanat una compareixença al Parlament per dimarts dia 10. Si s’aplica la Llei de Transitorietat, s’hauria de proclamar la independència sense més dilació, però s’estan oferint mediadors per tots costats,

malgrat que Madrid continua bramant que “¡la unidad de España es innegociable!”. Demà, diumenge, a Barcelona està convocada una manifestació dels partidaris de mantenir-nos units, i sembla que vénen de totes les contrades de l’Estat. Veurem el tarannà dels manifestants, que de ben segur n’hi haurà de tot tipus, des dels que sincerament creuen que Catalunya encaixa a Espanya, fins als que els agradaria que Catalunya tornés a les catacumbes, com va passar al 1939. Això sí, tots estaran d’acord que Puigdemont és un traïdor, que ha d’anar a la presó i que s’ha d’aplicar el famós article 155 de la Constitució, sense saber ben bé el que significa ni el que

representa.

Aquesta és la situació. La població catalana mantenint un esperit pacífic, que és el que està guanyant l’opinió del món per la nostra causa, com bé va demostrar amb la seva actitud el passat diumenge 1-0. Aquest poble ha seguit fil per randa les indicacions rebudes; no se’l pot defraudar. Aquest poble ha expressat llur opinió amb claredat i rotunditat. Ara li cal als seus dirigents materialitzar-la, de la manera més adequada.

Des d’ÀGORA MAÇÒNICA volem encoratjar a uns i altres a continuar amb fermesa i des del sacrifici, confiant que els diversos actors intervinents a l’obra conjunta, sabran ser prou responsables i anteposar el bé comú i les aspiracions comunitàries expressades a les urnes, per sobre de tot plantejament particular i partidista.

Per sobre de tot, Visca Catalunya!

Barcelona, 7 d’octubre de 2017.