L'Estat no dóna per bona la resposta de Puigdemont.
Soraya Sáenz de Santamaría diu que el procés per aplicar l'article 155 segueix endavant.
Carles Puigdemont, ni sí ni no, quedant Junts pel Sí sense dignitat davant les persones ferides per defensar les urnes l’1-O.
El president de la Generalitat proposa a Mariano Rajoy negociar els dos pròxims mesos.
Sánchez i Cuixart a la presó de Soto del Real.
Se'ls acusa d'un delicte de sedició pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia de la Generalitat.
El major Trapero queda en llibertat provisional igual que la intendent Laplana, però li retiren el passaport i no pot sortir del Regne d’Espanya, ja que la jutge aplica mesures cautelars per al major dels Mossos, però desestima presó, com demanava la Fiscalia.
[Refugi del Coll de Banyuls, a Rabós d’Empordà (República Democràtica i Social Catalana) 16/10/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria ha lamentat l'ambigüitat amb la qual el president del Govern de la Generalitat per Junts pel Sí, Carles Puigdemont, ha respost per carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, al requeriment de si havia o no proclamat la independència del Principat de Catalunya. Sáenz de Santamaría ha dit aquest matí que el que se li demana a Puigdemont "no era difícil" de respondre, i que "no era una resposta complicada" la que havia de donar el president de la Generalitat. Davant d'això, l'Estat segueix endavant amb els terminis per aplicar l'article 155 de la Constitució del Regne d’Espanya que segons la vicepresidenta "no serveix per suspendre l'autogovern" de Catalunya, si no precisament per tot el contrari que és "que s'exerciti segons la llei".
Soraya Sáenz de Santamaría ha criticat que Puigdemont no hagi estat clar amb la seva resposta, i ha considerat que aquesta actitud afavoreix "liquidar la concòrdia, i imposar un projecte radical i empobrit". Sáenz de Santamaría ha recordat que Puigdemont disposa ara d'un termini de 48 hores que s'acaba a les 10 del matí del pròxim dijous, 19 d'octubre, perquè respongui amb claredat. La portaveu governamental de la monarquia borbònica també ha afirmat que "no resulta creïble que Puigdemont faci una crida al diàleg quan ha negat el debat amb l'oposició al Parlament [de Catalunya]".
Aquí, Sáenz de Santamaría ha recordat que el Govern del Regne d’Espanya continua convidant a dialogar a Puigdemont dins de la llei i en el marc del Congrés dels Diputats, i ha reblat que "el diàleg no s'exigeix, es practica".
Puigdemont, ni sí ni no
 |
| Puigdemont, durant la seva controvertida intervenció parlamentària del 10 d'octubre. |
El president del Govern de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha evitat respondre de manera clara el requeriment remès la setmana passada pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, sobre si va declarar o no la independència de Catalunya el passat dimarts al Parlament. Havia de dir sí o no abans d'aquest dilluns, però ha optat per una resposta que, previsiblement, donarà lloc a l'aplicació del'article 155 de la Constitució passat un nou termini que conclou dijous al matí, la reunió del Consell de Ministres d'aquell dia i la sessió del Senat de divendres, la qual ha de confirmar l'activació de les conseqüències d'aquest article, més enllà del requeriment inicial.
En la seva carta de resposta, Puigdemont manifesta que "la suspensió del mandat polític sorgit de les urnes l'1 d'octubre" demostra la voluntat de trobar una solució per part de la Generalitat i proposa a Rajoy dialogar durant els pròxims dos mesos, per la qual cosa l'urgeix que concreti “com abans millor” una reunió “que ens permeti explorar els primers acords”. D’altra banda, expressa que “em va sorprendre” la voluntat del govern espanyol d’activar el 155. Així mateix, li sol·licita que “es reverteixi la repressió contra el poble i el govern de Catalunya", la qual considera incompatible amb una solució dialogada. Aquesta darrera petició va associada de manera explícita a les declaracions com a investigats per sedició del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i dels presidents d'Òmnium Cultural i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. També cita en aquest sentit la intervenció dels comptes de la Generalitat, la intervenció de pàgines web, l’ús de la força policial l’1-O i les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat.
Sánchez i Cuixart a la presó de Soto del Real
Com ja havia fet amb el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, el tinent fiscal de l'Audiència, Miguel Ángel Carballo, ha demanat també presó incondicional per al president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart. Aleshores, la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamena, ha ordenat presó incondicional sense fiança, ingressant a la presó de Soto del Rel. Se'ls acusa d'un delicte de sedició relacionat amb la crida de la multitud de persones que va impedir a una comitiva judicial abandonar les dependències del departament d'Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre. L'adopció de presó contra ambdós es va ajornar després de la seva primera declaració a l'Audiència Nacional del Regne perquè la magistrada havia de rebre nova informació de la Guàrdia Civil.
El major Trapero queda en llibertat provisional igual que la intendent Laplana
La magistrada de l'Audiència Nacional del Regne (antic TOP durant el franquisme), Carmen Lamela, ha fixat compareixences quinzenals per al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, imputat per un delicte de sedició. El tinent fiscal de l'Audiència, Miguel Ángel Carballo, havia sol·licitat presó incondicional per al responsable policial, però la magistrada ha optat per imposar-li la mateixa mesura que al seu subordinat, la intendent Teresa Laplana, per a la qual el ministeri públic demanava presó eludible amb fiança de 40.000 euros.
La jutge també els ha imposat retirada de passaport i prohibició de sortir del país. A més, han de facilitar un telèfon en el qual han d'estar localitzables i una persona per rebre les notificacions. En cas d'incomplir alguna de les mesures imposades, la seva situació seria modificada.
Trapero, Laplana, Sánchez i Cuixart, imputats per un delicte de sedició
Trapero, Laplana, Sánchez i Cuixart estan imputats per un delicte de sedició relacionat amb la crida de la multitud de persones que va impedir a una comitiva judicial abandonar les dependències del departament d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre. L'adopció de mesures cautelars contra tots d'ells es va ajornar després de la seva primera declaració a l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya perquè la magistrada havia de rebre nova informació de la Guàrdia Civil.
L'atestat de la Guàrdia Civil assenyala Sánchez, Cuixart i els diputats d'ERC Gabriel Rufián i Joan Tardà com a instigadors de "mobilitzacions encaminades a impedir el compliment de les ordres judicials"
Segons han revelat diversos mitjans els darrers dies, l'atestat assenyala Sánchez, Cuixart i els diputats d'ERC Gabriel Rufián i Joan Tardà com a instigadors de "mobilitzacions encaminades a impedir el compliment de les ordres judicials". La Guàrdia Civil atribueix a Trapero "una inacció flagrant" coordinada amb Sánchez, Cuixart, el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, entre altres, que apunta que responia a "un pla premeditat".
La gran mentida del PDeCAT (ex CDC)
Al nostre entendre en l'1-O, el PDeCAT (fracció nacionalista de la burgesia nacional catalana) pensava que les forces d'ocupació impedirien per la força bruta que es voti en les grans meses d'electors i tot plegat quedaria en una petit consulta simbòlica, molt més minoritària que la del 9-N, però gràcies a un teixit autònom i semi-espontani de les masses, al marge de la jerarquització burgesa de l'ANC (Òmnium no copta més enllà de la qüestió mediàtica), amb un paper determinant de la CUP i el seu entorn immediat, estructural en el Comitès de Defensa del Referèndum (que ja s’han reunit a Sabadell per coordinar mobilitzacions i promoure nous comitès locals) , a més del autònoms, com ara el Comitès de Defensa de Barri i diverses plataformes, com les universitàries, van defensar les meses de votació i la burgesia catalana (des de Puigdemont i Mas fins Caixabank) es va cagar, doncs era hora d'implantar per la cara una república democràtica burgesa a Catalunya en forma d'Estat capitalista i reconeguda a nivell internacional, quan clarament solament hi hauria el reconeixem de Caracas.
Pensem que Artur Mas en el seu moment va recuperar el discurs interclassista de l'ANC a fi i efecte de guanyar temps per CiU en un moment molt crític d'aquesta segona (i potser definitiva) gran depressió capitalista mundial. Al mateix temps, el pujolisme ha tapat el 3% pel partit i les corrupteles entre la Generalitat i les oligarquies i la burgesia en general.
Cagar a les calces i rendició
Amb l'èxit de masses del referèndum, també per causa allunyada de l'interès del poble català, com explicarem, el PDeCAT es va cagar a les calces i s'ha rendit.
La causa indirecta, pensem que correspon a l'estratègia falangista personal del coronel de la Guàrdia Civil que coordinà l'operatiu de l'1 d'O. Aquest militar murcià, de Yecla, que participà a nivell local com a jove en el 23-F, pensà que per aconseguir el fi centralista de destrucció de l'Estat de les Autonomies de Suárez el millor seria que al Principat de Catalunya s'apliqui el 155 (el mateix que pensa Ciutadans). En aquest sentit tàctic els agents de la Guàrdia Civil solament atacaren petites meses en poblacions petites, quasi totes de pagès, i la Policia Nacional no entrà en la gran mesa de l'Escola Industrial, a Barcelona, per exemple. Tot això al marge de Rajoy i del PP. I així triomfà el referèndum d’autodeterminació i la República. I ara pot esclatar el xoc entre l'Estat i les masses de Catalunya, sempre que els Comitès de Defensa aconsegueix arraconar l’ANC, ja que hi ha en marxa una campanya republicana dels Comitès de Defensa del Referèndum i existeix un pre-avís sindical de vaga general pel dimecres 18 d'octubre, amb una triple finalitat (contra les reformes laborals, contra el 155 i altres, també per obligar al govern autonòmic Puigdemont i Junqueras ha implantar enfront "la por a la llibertat" la República, ja! Així, mobilitzacions al marge de la burgesia i l'ANC (els Kerenski), especialment pels Comitès de Defensa, i vaga general inclusiva (de política revolucionària) contra l'Estat monàrquic (els blancs) el dimecres 18 d'octubre o més endavant.
El Gran Caganer Carles Puigdemont
A 10 d’octubre, el poble sap el que succeir, els partits burgesos del país, amb cagarrines, es van rendir davant el món. Tot plegat, a fi i efecte, una rendició vergonyosa dels líders del procés sobiranista democràtic burgès davant un probable conflicte bèl·lic de l’Estat, d’evitar la revolució proletària amb la supressió de l’autonomia, l’estat d’alarma, l’estat d’excepció i l’estat de setge, prolegòmens de la resposta lògica, com el 36: la revolució proletària, que a vegades sorgeix quan fracassa la democràtica burgesa.
Quan el Govern de la Generalitat compren que la independència nacional en el cas català comporta la sola possibilitat d’esclat de revolució social en aquest racó del Nord-est de la península Ibèrica, es gira i torna a la legalitat monàrquica espanyola, en un gest contrarevolucionari, que mai es podrà perdonar. Ni oblit ni perdó!
Sense existir l’anarcosindicalisme proletari militant a Catalunya avui hi hauria una república democràtica burgesa, ja que el govern autonòmic de Junts pel Sí (corruptes pujolistes del PDeCAT i nacionalistes liberals d’ERC) haurien armat el poble i la República Democràtica i Social Catalana hauria vingut, però amb més por al proletariat que al mateix Estat espanyol un estat català independent solament va durar 8 segons.
Hi hagi o no hi hagi intervenció de l’Estat a Catalunya, sigui jurídica repressiva o militar i violenta, és hora d’una vaga general revolucionària indefinida amb ocupacions en defensa d’una república o comuna socialista autogestionada i autogestionària contra l’Estat i també contra el govern autonòmic burgès de Junts pel Sí, les dues cares del Capital al Principat de Catalunya, volem dir, contra el que representaven els prussians, per una banda, i contra Versalles en la Commune de París de 1871, per l’altra, ja que la nostra independència és la de l’Exèrcit Insurreccional Makhnovista d’Ucraïnia contra burgesos i terratinents aleshores, contra tota forma de capitalisme ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada