Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 7 d’agost de 1976 unes 3000 persones es manifesten a Torroella de Montgrí en defensa del Ter, amb els lemes ‘Salvem el Ter’ i ¡Peixos sí, Merda no!’

dilluns, 7 d’agost del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 7 d’agost de 1976 unes 3000 persones es manifesten a Torroella de Montgrí en defensa del Ter, amb els lemes ‘Salvem el Ter’ i ¡Peixos sí, Merda no!’

A més d’Unió de Pagesos i altres organitzacions clandestines, les federacions locals de Figueres i de l’Escala de la CNT-AIT es van adherir a la protesta en defensa del Ter.

La primera manifestació multitudinària contra una agressió al medi, a la conca del Ter i a tot el país.

Manifestació popular en defensa del Ter:

El 7 d’agost de 1976 unes 3000 persones es manifesten a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà) en defensa del Ter, amb els lemes ‘Salvem el Ter’ i ‘Peixos sí, Merda no!’

A més d’Unió de Pagesos i altres organitzacions clandestines les federacions locals de Figueres i de l’Escala de la CNT-AIT es van adherir a la protesta en defensa del Ter.

Aquesta manifestació popular va ser la resposta a l'aparició de nombrosos peixos morts al riu Ter, provocats per la intoxicació industrial del riu.

La mobilització social en defensa del Ter va restar a la memòria col·lectiva com l'inici del moviment ecologista català. Si més no va ser la primera manifestació multitudinària contra una agressió al medi, a la conca del Ter i a tot el país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...