dissabte, 5 d’agost de 2017

Les darreres setmanes les deportacions forçoses s'han situat al centre de l'agenda mediàtica arran dels fets ocorreguts en un vol comercial de Vueling amb destí al Senegal, en el que un grup de turistes i persones cooperants es va oposar a enlairar-se com a mostra de solidaritat amb una persona que anava a ser deportada en el mateix avió.

El pilot de Vueling denuncia onze persones viatgeres i expulsades del vol, com la figuerenca Anna d’Acuña, per protestar contra una deportació.  
L’arquitecta Anna d’Acuña es trobava entre els passatgers que van ser obligats a abandonar l'aparell.  
Les sancions podrien anar de 90 a 45.000 euros.  
Més de quatre mil persones donen suport a les expulsades del vol de Vueling.  
Ocupen una seu de Viatges Barceló per exigir que no participi en els macrovols de deportació.  
Un macrovol de deportació des del CIE de Barcelona compta amb unes imatges inèdites d'aquest operatiu policial d'expulsió col·lectiva de dotze migrants de Guinea Conakry que van ser deportats la nit del dilluns 24 de juliol en un avió de l'aerolínia Orbest, propietat de Barceló Viatges, pagat pel Ministeri de l'Interior espanyol.  
Un equip de la Directa ha pogut documentar gràficament per primera vegada l'operatiu policial utilitzat per traslladar les persones privades de llibertat fins a l'aeroport i deportar-les en un macrovol especial el 24 de juliol.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/08/2017   
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que el pilot del vol de la companyia Vueling Barcelona-Dakar que el 15 de juliol va expulsar onze persones per protestar contra la deportació d'un home al Senegal ha denunciat els viatgers, emparant-se en la Llei de Seguretat Aèria, segons informa la plataforma ¿Te gusta viajar? --al voltant de la qual s'han articulat els suports als afectats--. D'acord amb la mateixa informació, si prospera, la denúncia es podria convertir en multes de 90 a 45.000 euros.
Entre els passatgers expulsats hi havia una gironina, l'arquitecta figuerenca Anna d'Acuña, de 26 anys, que viatjava a Senegal per treballar en un projecte de cooperació promogut per l'ONG Fundació Talibés, amb seu a Palol de Revardit. Aquesta organització treballa en la construcció d'una escola, una biblioteca i un mòdul per allotjar cooperants a la població de N'Dangane.  
A l'espera del que l'Agència Estatal de Seguretat decideixi sobre la denúncia interposada pel pilot, les persones passatgeres expulsades --que la cooperant de Figueres va explicar que es van escollir a l'atzar, perquè altres viatgers també van demanar explicacions sobre el deportat--, contempla crear una caixa de resistència per recollir fons i cobrir les sancions. «Una multa per exercir la solidaritat entre persones», diuen a la plataforma a Internet.
L'incident es va produir el dissabte 15 de juliol a la tarda, quan el passatge va reaccionar davant la situació d'un home que duien emmanillat camí de ser deportat. 

Més de quatre mil persones donen suport a les expulsades del vol de Vueling 
La plataforma virtual creada arran de l’expulsió de les onze persones solidàries expulsades del vol de Vueling ahir havia aconseguit aplegar 500 adhesions de col·lectius i entitats del teixit associatiu i més de 3.500 de persones adherides a títol individual.

Un centenar d'activistes va protestar protesta a Barcelona contra la propietària de les aerolínies Evelop i Orbest, responsable de macrovols de deportació com el que dilluns 24 de juliol preveu expulsar forçosament més d'un centenar de persones a Guinea Conakry  
Llegim a DIRECTA voltant d'un centenar d'activistes convocades per les xarxes socials van ocupar el divendres 21 de juliol per la tarda una de les sucursals de Viatges Barceló a la ciutat de Barcelona. L'oficina està ubicada al carrer Gran de Gràcia 17, a tocar dels Jardinets de Gràcia, indret on des de dos quarts de set de la tarda es van concentrat persones vinculades a col·lectius i moviments socials i polítics de la ciutat, que van respondre a la crida per realitzar una acció sorpresa que també s'ha dut a terme de forma coordinada a altres seus de l'empresa a València i Oviedo.
Mitja hora després, es van dirigir fins a l'agència de viatges i, davant de l'estupefacció de les treballadores que es trobaven al seu interior, van entrar al local i van penjar cartells i enganxat adhesius amb la imatge corporativa de l'agència manipulada. Així doncs, la campanya publicitària de Barceló, construïda al voltant dels lemes "B the travel brand" i "Si tú me dices B lo dejo todo" i l'etiqueta a xarxes #ViajarempiezaconB, va quedar eclipsada per proclames com "Si tú me dices B yo te deporto" o "Viajar empieza con B de brida o bozal", en al·lusió a algunes de les tècniques coercitives previstes al protocol que utilitza el Cos Nacional de Policia (CNP) per donar cobertura a les seves actuacions en els vols de deportació, a l'interior dels quals viatja un nombre superior d'agents que de persones deportades.
Segons Tanquem els CIE i la campanya Stop Deportación, col·lectius convocants de l'acció que van repartir fulls volants a les gent vianant i van llegir un manifest, aquesta està motivada per la participació de Barceló Viajes en l'engranatge que fa possible els macrovols de deportació organitzats per la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres del CNP. Es tenia coneixement que el pròxim vol d'aquest tipus està programat pel dilluns 24 de juliol i que partiria de Madrid, s'aturaria a l'aeroport del Prat de Llobregat per recollir més passatgers que han viatjat en contra de la seva voluntat a Guinea Conakry, país d'origen de les persones que s’ha deportat. La protesta es va desconvocar més d'una hora després del seu inici al mateix indret des d'on va arrencar, vigilada de ben a prop per policies de paisà, una patrulla del cos dels Mossos d'Esquadra i un furgó amb agents antiavalots de l'ARRO.
Les persones guineanes en risc de ser deportades des de Barcelona són el grup d'una cinquantena d'interns del CIE de la Zona Franca que havia començat feia una setmana una vaga de fam. El motiu principal de la protesta --que van anant mantenint de forma intermitent– era el mateix temor a una deportació col·lectiva que, tot i la negativa del portaveu del CNP a Barcelona a l'hora d'acceptar-ho, finalment es va realitzar el 24 de juliol. Un grup d'interns procedent del CIE de Barcelona viatjà per la força amb una altra cinquantena provinent del CIE d'Aluche a Madrid, on vint d'ells havien estat traslladats des del CIE de Sapadors, ubicat a la ciutat de València.

11,8 milions d'euros del Ministeri de l'Interior 
Barceló Corporación Empresarial S.A. és el grup turístic líder de l'Estat espanyol. El seu director és Guillermo Barceló Tous, magnat actual d'aquest conglomerat societari familiar amb gairebé 24.000 treballadores i seu central a Palma, ciutat on es va fundar l'any 1931 l'embrió de la companyia, que en els seus inicis es dedicava al transport amb autocar. El gegant Barceló participa en 25 empreses diferents de les quals té el 100% de les accions en catorze d'elles, totes dedicades a la indústria turística, principalment en dues branques: una d'hotelera, que compta amb prop de 230 establiments en 21 països, i una altra de viatges, que té més de 700 agències en quatre continents.
Tanmateix, el seu negoci ha anat en augment fins al punt de tenir les seves pròpies aerolínies. Evelop va ser fundada l'any 2013, després de la compra de part dels actius d'Orbest Orizonia Airlines per part del Grup Barceló. Tres anys més tard, el passat mes de novembre, la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Evelop, Orbest i Air Nostrum, que opera amb franquícia juntament amb Iberia i només s'encarrega dels trasllats entre punts del territori estatal, van guanyar la licitació per encarregar-se dels macrovols de deportació organitzats per l'Estat espanyol. D'aquesta manera es van embutxacar 11,8 milions d'euros per un contracte que expirarà el pròxim mes de novembre, després de relegar Air Europa, companyia que s'havia fet càrrec d'aquests vols i per aquest motiu havia patit una forta campanya de boicot i descrèdit.
Els macrovols organitzats pels propis estats no són els únics que es fan efectius en territori europeu, ja que es duen a terme d'altres coordinats per l'agència Frontex amb la col·laboració dels diferents països on s'aturen per recollir persones abans d'arribar al destí. Les deportacions en vols comercials, com la que un grup de passatgeres va aturar el passat 15 de juliol en un avió de la companyia Vueling que tenia programat volar des de Barcelona fins al Senegal, són la tercera opció que s'empra per deportar persones des d'Europa per via aèria. A diferència del que passa en els macrovols col·lectius de deportació com el previst per dilluns vinent, en els vols comercials sí que hi ha testimonis que poden oposar-se a la deportació o documentar què succeeix dins de l'aeronau.

Macrovol de deportació des del CIE de Barcelona 
També llegim a DIRECTA que no estava anunciat i cap font oficial no ho havia confirmat, però feia gairebé dues setmanes que se sabia. El grup de treball Stop Deportació, integrat a la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE, havia alertat de l'organització d'un macrovol de deportació per part de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres (CGEF) del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP). Estava programat pel dilluns 24 de juliol per cobrir el trajecte entre Madrid i Guinea Conakry, amb aturada prèvia a Barcelona. Abans que es fes pública la previsió d'aquest vol, la por s'estenia entre la comunitat guineana del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, que aleshores acumulava gairebé quaranta dies de reclusió del màxim de seixanta estipulat a la legislació espanyola.

Vaga de fam al CIE  
Dilluns 10 de juliol, una cinquantena d'homes es va declarar en vaga de fam al CIE per denunciar la seva possible deportació forçosa i col·lectiva. Els neguitejava la visita que havien rebut la setmana anterior per part d'un membre del consolat per reconèixer-los com a ciutadans del país africà.
El seu crit d'alarma es va consumar la mitjanit de dilluns, quan un avió de l'aerolínia Orbest --propietat del Grup Barceló-- va aterrar a l'aeroport del Prat per recollir un passatge inferior al que estava previst inicialment. Segons han pogut confirmar interns del CIE de Barcelona que no han estat expulsats en aquesta ocasió, tretze persones van ser desplaçades des del centre de la Zona Franca amb furgons de la Policia Nacional espanyola, que les va obligar a pujar al vol, tot i que finalment només dotze d'elles van ser deportades, juntament amb cinc joves més que haurien viatjat en la mateixa aeronau des de Barajas, provinents del CIE d'Aluche. 
Un equip de la Directa ha pogut documentar gràficament per primera vegada l'operatiu policial utilitzat pel Ministeri de l'Interior espanyol per traslladar les persones privades de llibertat fins a l'aeroport i procedir a la seva introducció per la força en un vol especial de deportació. L'Estat espanyol i els seus socis europeus de l'espai Schengen expulsen migrants en situació administrativa irregular per via aèria a través de vols comercials i de macrovols especials. Aquests darrers poden ser coordinats per l'agència Frontex o per cada Estat en solitari, com en el cas de l'Airbus A320 amb identificació OBS 455 que mostren les imatges.

Opacitat i llei del silenci 
L'avió de la companyia Orbest va aterrar a la pista 07L-25R de l'Aeroport de Barcelona a tres quarts d'onze de la nit de dilluns. Minuts després va girar cua i es va desplaçar per davant de la Terminal 2 fins a aturar-se davant dels centres logístics de les multinacionals de missatgeria FedEx i DHL. Entre les onze i les dotze i vint, els furgons de la Policia Nacional espanyola --cinc d'antidisturbis i tres de trasllats de detinguts-- que havien abandonat el CIE poc abans de les onze, es van col·locar en formació al peu de l'avió i van procedir a introduir al grup de tretze persones per l'escala posterior de la nau.
Un dels joves que van fer pujar a l'avió va ser traslladat de nou al CIE abans de l'enlairament. Segons el seu testimoni, una suposada membre de la Creu Roja li hauria mostrat una fotografia per identificar-lo i tot d’una el va comminar a baixar de l'aeroplà. Tanmateix, el responsable de premsa de l'organització humanitària a Catalunya desmenteix que estiguessin al vol de dilluns passat i assegura que cap dels seus membres participa en vols de deportació, on el passatge es completa amb la tripulació i un mínim de dos agents de paisà del CNP --identificats amb una armilla groga-- per cada detingut. Els finalment deportats i la quarantena de guineans encara interns el CIE que s'havien declarat en vaga de fam conjunta havien sol·licitat l'asil, motiu pel qual el gruix del grup hauria evitat el macrovol i només dotze han estat expulsats, després de ser denegada la seva petició.
En conversa telefònica amb el portaveu de Prefectura Superior de Policia de Barcelona, el cos només ha volgut confirmar que el vol es va produir: "Salió un vuelo de Madrid que hizo escala en Barcelona, no estoy autorizado a deciros nada más", va afirmar taxatiu el responsable de premsa del CNP. Els testimonis dels interns al CIE expliquen com els efectius policials desplaçats al centre de la Zona Franca van treure tot el grup de guineans al pati per apartar els que havien de ser deportats. La resta van ser retornats a les seves cel·les on els van tancar amb pany i forrellat.
El noi que va esquivar la deportació tot i arribar a ser introduït a l'avió relata des del CIE com se'ls van endur de dos en dos esposats amb les mans a l'esquena, mentre mostra les marques que les manilles li van deixar als canells. Assegura que abans de baixar de l'aeronau va poder veure com els policies lligaven a la cadira alguns dels seus companys. La quarantena de persones que ha sortejat el macrovol i segueix al CIE va arribar a principis de juny en pasteres a la costa de Motril (Granada) procedent del Marroc.
Durant els pròxims dies aquests interns esgotarien el màxim legal d'estança a un CIE de l'Estat espanyol i podrien ser posats en llibertat. La seva situació ha tingut repercussió a mitjans de comunicació del seu país d'origen, amb qui han pogut contactar durant aquest període de reclusió per emetre un crit de socors a les autoritats guineanes, tot i titllar-los de "còmplices" i d'haver carregat contra el cònsol.

Crida al boicot contra Barceló 
El Grup Barceló va fundar l'any 2013 l'aerolínia Evelop, després de la compra de part dels actius d'Orbest Orizonia Airlines, per consolidar les dues companyies com un nou engranatge del seu entramat societari. Tres anys després, la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Evelop, Orbest i Air Nostrum, que opera amb franquícia juntament amb Iberia i només s'encarrega dels trasllats entre punts del territori estatal, va guanyar la licitació per encarregar-se dels macrovols de deportació organitzats per l'Estat espanyol. 
La UTE s'ha embutxacat 11,8 milions d'euros per un contracte que expirarà el pròxim mes de novembre. Tot això després de relegar Air Europa i Swift Air, companyia que s'havia fet càrrec d'aquests vols i per aquest motiu havia patit una forta campanya de boicot i descrèdit. Tanmateix, la pressió de moviments com Tanquem els CIE contra els beneficiaris de la nova licitació pública ja s'ha fet notar, a partir de l'ocupació d'una oficina de Viatges Barceló que es va fer divendres passat al barri barceloní de Gràcia, acció que va tenir les seves rèpliques a les ciutats de València i Oviedo.
Amb la reobertura del CIE de Barcelona ara fa un any, després d'estar tancat per obres durant una temporada, la lluita pel tancament del centre va quedar en una situació de bloqueig institucional. L'Ajuntament de Barcelona va emetre una ordre municipal de cessament de l'activitat, al·legant que les instal·lacions no tenien la llicència d'activitat pertinent, però el Ministeri de l'Interior ha fet cas omís i el manté en plena operativitat, tot i que el Parlament de Catalunya també va votar a favor del seu tancament.

Els fets del vol comercial de Vueling  
Les darreres setmanes les deportacions forçoses s'han situat al centre de l'agenda mediàtica arran dels fets ocorreguts en un vol comercial de Vueling amb destí al Senegal, en el que un grup de turistes es va oposar a enlairar-se com a mostra de solidaritat amb una persona que anava a ser deportada en el mateix avió. A diferència dels macrovols especials, en els vols comercials sí que hi ha testimonis que poden oposar-se a la deportació o documentar què succeeix dins de l'aeronau. En canvi, de combois com el que dilluns va fer escala a Barcelona, no hi ha imatges de què passa al seu interior un cop es retiren les escales mòbils d'accés i es consumen uns viatges contra la voluntat dels mateixos passatgers. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada