 |
| Turistes a les escales de la Catedral de Girona el dilluns. |
Ciutadans considera que el problema s'ha de resoldre de manera conjunta entre tots els grups, mentre el PP veu dubtoses algunes de les mesures plantejades per l'alcaldessa.
Sobre els pisos turístics, el PSC recalca que tots tinguin la llicència.
L’Ajuntament de Girona prohibirà que els guies turístics vagin amb altaveus i vol evitar les aglomeracions al Barri Vell.
Embat situa la qüestió dels barris i el turisme de masses en la lluita de classes en el sistema capitalista.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/08/2017
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa convencional gironina que la CUP-Crida per Girona va declarar ahir que considera «insuficient» el paquet d'accions per fomentar la convivència entre els turistes presentat per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT).
La formació va celebrar que el govern municipal gironí hagués reconegut que «el turisme té efectes negatius que cal gestionar» però considera que «es vol abordar la punta de l'iceberg». La portaveu cupaire, Laia Pèlach, va al·legar que lamenta que «no es vulgui tractar temes com la pressió immobiliària que generen els habitatges d'ús turístic, que és una de les principals preocupacions del veïnat o la precarietat laboral». A més, Pèlach va mencionar que aquestes propostes «siguin simplement una operació de maquillatge per frenar la pressió mediàtica davant la inacció del govern i que no es replantegi el model del turisme com a aposta única per a l'economia de la ciutat». Els cupaires també van voler alertar que mesures com la de reforçar la neteja al centre de la ciutat «poden ser discriminatòries per la resta de barris amb dèficits importants en aquesta matèria i que podrien empitjorar si es prioritza el centre».
La formació va lamentar que una vegada més «es presentin aquestes mesures públicament sense cap debat previ ni amb l'oposició ni amb la ciutadania» i recorda que tot just fa uns mesos es va crear una plataforma veïnal precisament per abordar les conseqüències negatives del turisme que «ja estan patint». En aquest sentit la portaveu va manifestar que des de la CUP-Crida per Girona se sumen a les demandes de la plataforma d'establir una moratòria de llicències d'habitatges d'ús turístic fins que no estigui aprovat el Pla Estratègic de Turisme i d'incloure en aquest un cens d'aquest tipus d'habitatge que contempli també els que operen sense llicència. Així mateix, va demanar a l'alcaldessa de Girona que «es reuneixi amb la plataforma i amb els grups de l'oposició abans d'aprovar aquest paquet de mesures i que obri un debat públic sobre el model de ciutat paral·lel a l'elaboració del Pla Estratègic de Turisme».
Debat entre partits
La regidora a l'Ajuntament de Girona d'ERC-MES, Maria Mèrcè Roca, va declarar que les mesures exposades per Marta Madrenas «van quedar-se amb la superfície». A més, la regidora del Partit Popular a l'Ajuntament, Concepció Veray, va mencionar que són «solucions que creen dubtes, com evitar les aglomeracions en dies com Temps de Flors» i que «tot el que sigui millorar la convivència no podem girar-li l'esquena». Un altre aspecte que hauria d'aclarar-se segons Veray, és el full de les bones pràctiques per als turistes, ja que «no haurien de ser prohibitives».
La solució segons la portaveu de Ciutadans, Miriam Pujola, «ha de ser en llargs terminis» a més de fer promoció «de la marca Girona» i plantejar aquest tema «seriament per arribar a un mètode sostenible».
Respecte a la pressió immobiliària que segons la CUP-Crida per Girona generen els habitatges d'ús turístic, la portaveu municipal del PSC i primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, va afirmar que «el més important és que s'han d'assegurar que tots els pisos turístics tinguin la llicència i que les inspeccions oportunes marquin que els habitatges són correctes». Tanmateix, va indicar que «caldria regular un màxim d'apartaments turístics», després d'afegir que els veïns del Barri Vell es manifestessin en contra.
Així mateix, Veray va demanar que «els pisos turístics estiguin declarats, siguin legals i exigeixin unes normes de convivència amb els veïns» i també «necessitem que es pugi parlar amb els propietaris dels pisos turístics per qualsevol problema».
Maria Mercè Roca va declarar que «comença a haver-hi especulacions i per tant un problema d'habitatge en el Barri Vell», cosa que provoca segons la regidora que «molta gent rebi la pressió d'uns preus alts, ja que cada vegada són més cars». Després de les darreres activitats del col·lectiu d'Arran contra el turisme a Barcelona, Sílvia Paneque va declarar que «no volem que es criminalitzi el turisme, hem de trobar un equilibri».
De la mateixa manera, Concepció Veray va explicar que «el turisme és compatible amb la convivència» i a més «és una part de l'economia de la ciutat», fet que la portaveu de Ciutadans va compartir, ja que «s'ataca una font d'ingressos». A més, va declarar que «alguns partits fan polítiques de rebuig, sense proposar alternatives que puguin beneficiar a Girona», quan és necessari que «resolguem aquest tema de manera conjunta».
Embat contra la criminalització d’Arran i altres col·lectius
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, es vol fer palesa la idea del desastre que suposa aquest model econòmic “basat en la especulació i la mercantilització de totes les coses, convertint el nostre territori (sigui Barcelona, siguin les Illes, la costa, el Pirineu…) en un objecte de consum més. La nostra societat no pot seguir acceptant passivament aquest model socioeconòmic per que no comporta riquesa en absolut. Ans al contrari, comporta treball precari --com podrien testimoniar las Kellys-- feines de temporada, problemes de seguretat i brutícia, destrucció del medi natural, contaminació, creuers de milers de persones, gentrificació dels barris, alienació de les persones autòctones… en definitiva, tot això que ens fa fora de les nostres cases degut a que han fet del nostre entorn un lloc hostil que ja ha deixat de ser nostre.
El turisme de masses és un model rendista. El capitalista no produeix res, no fabrica res. No hi ha una riquesa tangible, ja que aquesta desapareix quan els turistes se’n van. Cal afegir que des dels anys 70 i 80 s’ha desmantellat el teixit industrial de les nostres ciutats i pobles, quedant-nos ocupacions més precàries i temporals en un ambient col•lectiu d’impotència i alienació. Se’ns ha fet dependents. Al no poder guanyar-nos el pa amb el nostre esforç se’ns ofereix caritat. Els serveis socials continuen més plens que mai, i ara es planteja una renda mínima garantida.
Com a resultat es produeix una situació absurda per la qual la indústria està a l’Àsia, que fabrica els productes que consumim amb avidesa. Els nostres ingressos són producte de feines cada cop de pitjor qualitat i pitjor pagades degut a la desindustrialització. L’única sortida és treballar en el sector turístic.”
El turisme de masses destrueix el medi ambient
Embat també es pronúncia contra la criminalització d’Embat i d’altres col·lectius i manifesta: “Un altre aspecte del turisme de masses és la destrucció del medi ambient. Paradoxalment un major nombre de turistes necessitarà de més infraestructures, i a més infraestructures menys atractiva serà la destinació. No només això, sinó que malgrat les advertències de la imminència d’un canvi climàtic i pujada del nivell del mar no s’està tenint en compte per buscar un altre model econòmic que garanteixi la sobirania econòmica de la nostra terra. En definitiva, el moviment popular ha de realitzar més accions encaminades a denunciar la precarització de les nostres vides i la destrucció del nostre territori i formes de vida. La situació política que vivim a Catalunya fa que qualsevol acció quedi magnificada perquè se la vincularà amb el referèndum. Entenem que els moviments socials haurien de ser conscients d’aquesta escletxa i aprofitar-la en la mesura de les seves possibilitats, sempre tractant de desbordar la resposta institucional.”
Turisme de masses i lluita de classes
Per tot això, Embat considera que: “És una lluita contra els fons voltors que ens desnonen i ens fan fora dels nostres barris per edificar hotels i reconvertir les nostres llars en apartaments turístics. És una lluita per un model alternatiu a l’especulatiu i rendista, en el qual està participant encantada la burgesia de casa nostra. D’aquí el linxament contra Arran. És un model que ens roba tota mena de sobirania i col·loca el nostre futur en la voluntat dels “mercats internacionals”. És una lluita per evitar la precarització de les nostres vides mentre altres s’omplen les butxaques. Els mitjans de producció (hotels, albergs, pisos, restaurants, discoteques…) són privats. No ens beneficien en res. Ans al contrari ens exploten. És una lluita de classes. És una lluita pel territori. El turisme massiu comporta una gran pressió per l’entorn natural. El futur no pot ser un mar de ciment, o una línia de cases que ocupi tota la costa. Per uns barris vius i combatius. Per un país digne de ser viscut. Per un poble en peu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada