Va deixar escrit l''Acte de sobirania', en què mostrava la disposició a passar els darrers dies “en la soledat i el silenci” i recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per l’Estat espanyol i per l’Estat francès.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/08/2017
Ogassa (Ripollès, comtat de Ripoll).-
Fa 10 anys va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. Tot i que la data de referència de la seva mort s'ha fixat en el dia 10 d'agost de 2007 l’amic Lluís Maria Xirinacs després que s’hagués dirigir a una muntanya del Ripollès, acompanyat pel seu metge i company Joan Parés, per deixar-se morir en plena llibertat i consciència. Amb aquest objectiu va deixar de prendre la medicació per al cor que tenia prescrita, i va romandre uns dies sense menjar --endura dels Bons Homes a l’Occitània medieval--, i després de caminar una llarga estona i de fer un exercici de meditació que havia practicat des feia molts anys, va consumar el seu comiat.
Es calcula que morí cap al dia 8 d'agost. Al cap de mesos, en conèixer-se el resultat de l'autòpsia, es va determinar que va morir de mort natural. Precisament el forense que se'n va fer càrrec explica al documental ‘Xirinacs, a contracorrent’, que morir d'aquesta manera és luxe, "morir on tu vols, quan tu vols, i tot, no dolorosament, no agònicament, és un luxe."
L’11 d’agost va ser trobat sense vida per un excursionista al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès, comtat de Besalú). A la butxaca van trobar-hi una nota semblant a la que precedeix l'escrit 'Acte de Sobirania', manuscrit que deixà preparat a la Fundació Randa.
Esclau 75 anys sota la grapa espanyola i la francesa
Cinc dies abans havia deixat escrit el text en què Xirinacs mostrava la seva disposició a passar els darrers dies “en la soledat i el silenci” i on, al poema ‘Acte de sobirania’, signat el dia 6 d'agost de 2007, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles.
Durant anys va lluitar per alliberar les persones privades de llibertat, quan feia vagues de fam davant la Model, quan va ser senador crític amb el règim monàrquic, quan acudia a la Prefectura de Via Laietana en defensa de revolucionaris detinguts, quan es plantava davant el Palau de la Generalitat i feia passar vergonya a la porta quan Jordi Pujol sortia i es veia obligat a saludar-lo hipòcritament. Sempre actiu i rebel, detingut i empresonat moltes vegades.
Com deia Xirinacs mentre la gent et recorda amb efecte ets viu no importa els anys que hagis mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada