dijous, 10 d’agost de 2017

469) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SEIXANTA NOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

El periodista turc Hamza Yalçin en una fotografia difosa per la revista Odak amb la qual col·labora / ODAK DIRENIS
El periodista turc  Hamza Yalçin. 
Detingut a Barcelona un periodista turc contrari a Erdogan.  
Hamza Yalçin va ser detingut dijous passat a l'aeroport del Prat acusat per Turquia de "terrorisme" i "ofenses contra el cap d'estat".  
Entre moltes entitats d’arreu, el Col·legi de Periodistes de Catalunya demana el seu alliberament.  Rajoy demana aïllar la CUP-CC. 
El president del Govern espanyol critica que "els radicals" condicionin a la Generalitat de Catalunya i relaciona els atacs turístics amb el procés d’alliberament nacional català.  
Segons un comunicat d’Embat “no és turismofòbia, és dignitat”.  
Anna Gabriel: “Sorprendria que Rajoy fes formulacions intel·ligents en algun moment”. L'esquerra independentista presenta la seva campanya conjunta 'Autodeterminació, desobediència, Països Catalans: Escombrem-los'. 
Nou cop del Tribunal Constitucional: dóna llibertat als jutges perquè puguin suspendre lleis autonòmiques.  
Qualsevol jutge pot no aplicar una llei autonòmica si ja hi ha una norma bàsica estatal posterior que la contradigui, una potestat que fins ara només tenia el TC.  
Mor un jove activista ferit durant les manifestacions d’Al Hoicema, al Rif.   
La població del Rif fa més de vuit mesos que es manifesten per demanar l'accés a serveis socials.  

[Barcelona (República Catalana) 10/08/2017]   
L’AMIC DEL POBLE  

El 3 d'agost la Policia Nacional espanyola va detenir a l'aeroport de Barcelona-El Prat el periodista turc  Hamza Yalçin per ordre de la Interpol. Yalçin, que resideix a Suècia des del 1984 i no trepitja Turquia des del 1998, està acusat d'insultar el president Recep Tayyip Erdogan en un article publicat a la revista turca 'Odak' ('Focus', en català) i de "tenir vincles terroristes" amb el grup d'extrema esquerra Partit Revolucionari d'Alliberament Popular/Front (DHKP-C, en les seves sigles en turc).
Segons va informar ahir a EFE l'escriptor Kurdo Baksi, amic íntim del detingut, a Suè cia Talçin és "un home conegut, un intel·lectual". Baksi assegura que el periodista no ha estat mai relacionat amb activitats violentes i no té cap vincle amb el DHKP-C.  "No té relacions amb ells. És una organització molt perillosa. [Talçin] Només escriu per a un mensual que surt a Istanbul i no ha sigut a Turquia des del 98. Com pot estar planejant qualsevol acte terrorista?", explica Baksi. L'escriptor, que com Talçin té doble nacionalitat turca i sueca,  considera que Turquia "ha utilitzat la Interpol per raons polítiques i el seu propòsit és prohibir la llibertat d'expressió i impedir que Yalçin es mogui per Europa".
La detenció de Hamza Yalçin es va produir dijous passat, 3 d’agost, quan el periodista es disposava a agafar un vol en direcció a Londres, després de passar uns dies de vacances a Barcelona. Agents de la Policia Nacional van rebre una alerta de la Interpol al control de passaports i el van detenir i entregar al jutge, que en va ordenar el trasllat a l'Audiència Nacional, que, al seu torn, va decretar el seu ingrés a la presó de Can Brians, on es trobaria des del 4 d'agost. Entre moltes entitats d’arreu, el Col·legi de Periodistes de Catalunya demana el seu alliberament.  
L'alcalde accidental de Barcelona, Jaume Asens, va enviar ahir dimecres una carta al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i al fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso Cristóbal, en què exigeix la "immediata llibertat" del periodista sueco-turc Hamza Yalçin.
Yalçin va ser detingut a l'aeroport del Prat de Llobregat el passat dijous per la Policia Nacional espanyola i que va passar divendres a disposició de l'Audiència Nacional, que en va decretar presó provisional.
Asens també ha enviat una missiva a l'ambaixador de Turquia a Espanya, Ömer Önhon, i al cònsol general a Barcelona, Güçlü Kalafat, per demanar l'alliberament de l'escriptor.
A la carta enviada als representants turcs a l'estat espanyol i a Barcelona, l'alcalde accidental expressa la "més profunda preocupació" en nom del govern municipal per la detenció de Yalçin, que titlla de "clarament injusta", i reclama que s'adoptin les "mesures necessàries" per evitar-ne l'extradició a Turquia.
Asens diu a l'ambaixador i al cònsol que li preocupa la "situació alarmant en què es troba la premsa al seu país amb prop d'un centenar de periodistes detinguts" i els recorda que la llibertat d'expressió és un dret fonamental, consagrat en l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i vinculat a la llibertat de premsa, i que tant un com l'altre són "garanties essencials de qualsevol societat amb sistemes polítics democràtics".
Asens recull a la carta que Turquia és el país del món que, segons la Federació Europea de Periodistes, més professionals de la informació manté empresonats i que les associacions de drets humans denuncien que el govern turc els considera opositors pel sol fet d'exercir el dret d'informar a la ciutadania.
L'alcalde accidental recorda en les dues missives que Barcelona és una ciutat "compromesa amb la defensa dels drets humans". 
Turquia havia dictat una ordre internacional contra Yalçin sota l'acusació d'haver insultat el president Recep Tayyip Erdogan per un article publicat a la revisita 'Focus' i per mantenir vincles amb un partit polític declarat il·legal. El periodista va ser detingut dijous de la setmana passada a l'aeroport del Prat, on es trobava per viatjar a Londres. Yalçin és un ciutadà suec, d'origen turc, que no ha viatjat al seu país des del 1984. És un escriptor reconegut que està vinculat a Amnistia Internacional.  

Rajoy demana aïllar la CUP-CC 
Mariano Rajoy han interromput les vacances per assistir a un acte del 40 aniversari del grup català Hotusa, amb seu a la localitat de Chantada (Lugo). Allà, el president del Govern espanyol ha demanat als catalans de "sentit comú" que aïllin els "radicals i extremistes" de la CUP-CC, que al seu parer tenen segrestat el Govern de la Generalitat de Catalunya. "Avancem més i millor quan caminem junts", ha subratllat Rajoy sobre el procés independentista, i ha demanat "seny, equilibri i mesura. Que els que volen seguretat jurídica, treball, benestar i riquesa, continuïn fent un pas endavant. I que aïllin als extremistes i radicals que condicionen" a la Generalitat, que "estan portant a una situació límit als catalans". El mandatari espanyol i líder suprem de la secta neofranquista oligàrquica PP (franquisme+Borbó+Unió Europea), com ja va fer fa uns dies durant la seva caminada matutina a Pontevedra, ha vinculat la qüestió catalana, a menys de dos mesos del referèndum d'autodeterminació programat per a l'1 d'octubre, amb els atacs al turisme duts a terme per Arran i que la CUP-CC no ha volgut censurar ni criminalitzar com fan Puigdemont i Colau --la nova “Passionària” dels stalinistes de debò-- seguint les consignes del diari del comte de Godó.

No és turismofòbia, és dignitat 
Comunicat d’Embat: “El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d’una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d’una àmplia xarxa d’opinòlegs, tertulians i d’altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d’opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d’ells no hi ha res. La seva forma de pensar s’expressa en bloc, sense fissures, en el moment just. És un bombardeig inapel·lable que ens deixa sense capacitat de resposta – excepte en els nostres petits cercles d’activistes i de persones conscienciades.
En aquests dies estem vivint una operació de linxament contra l’organització juvenil Arran (aprofitem per dir que ens solidaritzem fraternalment amb Arran) que ha protagonitzat una acció de denúncia del turisme de masses. Des de fa uns anys els moviments socials de Barcelona porten alertant i denunciant el model turístic especulatiu al qual ens aboca el capitalisme rendista d’aquesta terra. Exemples com ara Barcelona ‘92 o el Fòrum de les Cultures en són paradigmàtics. Els moviments van realitzar accions semblants a les que ha portat a terme Arran, la majoria de les ocasions sense ressò mediàtic. Amb tot la mateixa Generalitat s’uneix al linxament contra les activistes de les nostres companyes, cosa que ens indica que alguna cosa més es cou.
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, volem fer palesa la idea del desastre que suposa aquest model econòmic basat en la especulació i la mercantilització de totes les coses, convertint el nostre territori (sigui Barcelona, siguin les Illes, la costa, el Pirineu…) en un objecte de consum més. La nostra societat no pot seguir acceptant passivament aquest model socioeconòmic per que no comporta riquesa en absolut. Ans al contrari, comporta treball precari  --com podrien testimoniar las Kellys-- feines de temporada, problemes de seguretat i brutícia, destrucció del medi natural, contaminació, creuers de milers de persones, gentrificació dels barris, alienació de les persones autòctones… en definitiva, tot això que ens fa fora de les nostres cases degut a que han fet del nostre entorn un lloc hostil que ja ha deixat de ser nostre.
El turisme de masses és un model rendista. El capitalista no produeix res, no fabrica res. No hi ha una riquesa tangible, ja que aquesta desapareix quan els turistes se’n van. Cal afegir que des dels anys 70 i 80 s’ha desmantellat el teixit industrial de les nostres ciutats i pobles, quedant-nos ocupacions més precàries i temporals en un ambient col·lectiu d’impotència i alienació. Se’ns ha fet dependents. Al no poder guanyar-nos el pa amb el nostre esforç se’ns ofereix caritat. Els serveis socials continuen més plens que mai, i ara es planteja una renda mínima garantida.
Com a resultat es produeix una situació absurda per la qual la indústria està a l’Àsia, que fabrica els productes que consumim amb avidesa. Els nostres ingressos són producte de feines cada cop de pitjor qualitat i pitjor pagades degut a la desindustrialització. L’única sortida és treballar en el sector turístic.
Un altre aspecte del turisme de masses és la destrucció del medi ambient. Paradoxalment un major nombre de turistes necessitarà de més infraestructures, i a més infraestructures menys atractiva serà la destinació. No només això, sinó que malgrat les advertències de la imminència d’un canvi climàtic i pujada del nivell del mar no s’està tenint en compte per buscar un altre model econòmic que garanteixi la sobirania econòmica de la nostra terra.
En definitiva, el moviment popular ha de realitzar més accions encaminades a denunciar la precarització de les nostres vides i la destrucció del nostre territori i formes de vida. La situació política que vivim a Catalunya fa que qualsevol acció quedi magnificada perquè se la vincularà amb el referèndum. Entenem que els moviments socials haurien de ser conscients d’aquesta escletxa i aprofitar-la en la mesura de les seves possibilitats, sempre tractant de desbordar la resposta institucional.
-. És una lluita contra els fons voltors que ens desnonen i ens fan fora dels nostres barris per edificar hotels i reconvertir les nostres llars en apartaments turístics.
-. És una lluita per un model alternatiu a l’especulatiu i rendista, en el qual està participant encantada la burgesia de casa nostra. D’aquí el linxament contra Arran. És un model que ens roba tota mena de sobirania i col·loca el nostre futur en la voluntat dels “mercats internacionals”.
-. És una lluita per evitar la precarització de les nostres vides mentre altres s’omplen les butxaques. Els mitjans de producció (hotels, albergs, pisos, restaurants, discoteques…) són privats. No ens beneficien en res. Ans al contrari ens exploten. És una lluita de classes.
-. És una lluita pel territori. El turisme massiu comporta una gran pressió per l’entorn natural. El futur no pot ser un mar de ciment, o una línia de cases que ocupi tota la costa.
Per uns barris vius i combatius. Per un país digne de ser viscut. Per un poble en peu.
Embat, agost de 2017”.

“Sorprendria que Rajoy fes formulacions intel·ligents en algun moment” 
"Les paraules de Rajoy ens hem acostumat a valorar-les d'una única manera sempre, sorprendria que Rajoy fes formulacions intel·ligents en algun moment".
Breu però contundent. Així ha replicat aquest dijous la diputada de la CUP Anna Gabriel a les declaracions que va fer el president del govern espanyol, quan va demanar als catalans "amb sentit comú, sensatesa i equilibri" que facin "una passa endavant i aïllin els extremistes i radicals que avui condicionen el Govern".  
Gabriel ha contestat Rajoy en l'acte de presentació de la campanya 'Autodeterminació, desobediència, Països Catalans: Escombrem-los', que realitzarà de forma conjunta l'esquerra independentista de cara l'1 d'octubre no només per Catalunya, sinó pels Països Catalans.  
Laura Gisbert, del SEPC, ha fet una crida a la mobilització popular de cara el referèndum de l'1 d'octubre perquè "aquest no és del Govern malgrat que sigui la seva responsabilitat organitzar-lo i celebrar-lo". 
En el cartell de la campanya hi apareixen els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Jordi Pujol; Rajoy; l’expresident espanyol José María Aznar; el rei espanyol Felipe VI; la infanta Cristina de Borbó; l’expresident de les Illes José Ramón Bauzá; l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra; el president del Reial Madrid, Florentino Pérez; la presidenta del Banc Santander, Ana Botín; i l’expresident de la Conferència Episcopal Antonio María Rouco Varela, entre altres elements dels sistema hegemònic.

El Tribunal Constitucional: dóna llibertat als jutges perquè puguin suspendre lleis autonòmiques 
Nou revés al sistema autonòmic, especialment a les lleis que elaboren els parlaments de l’Estat espanyol i que, a partir d’ara, podran ser suspeses sense necessitat d’arribar al Tribunal Constitucional. Aquesta és la conclusió que es desprèn d’una sentència del Tribunal Constitucional del 9 de gener que el lletrat Josep Costa va destacar dimecres en uns comentaris a Twitter i que avui el diari Ara tracta en aquest article.
La sentència que desencadena aquest canvi en el sistema judicial espanyol neix al País Basc. Un jutjat de Bilbao va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sobre la llei de funció pública basca per a saber si vulnerava la constitució espanyola. La sentència conclou que, a partir d’ara, qualsevol jutge pot no aplicar una llei autonòmica, si ja hi ha una norma bàsica estatal posterior que la contradigui. És a dir, que el control de la constitució no solament recaurà en el Tribunal Constitucional sinó en qualsevol jutjat, i les lleis autonòmiques queden totalment subordinades a les espanyoles. Aquest fet podria vulnerar els drets de les autonomies, que recorren per defensar la seva llibertat legislativa.
La sentència va ser aprovada amb dos vots particulars --és a dir, discrepants amb la majoria-- i cal destacar-ne l’opinió de la magistrada Adela Asua Batarrita. Critica que la decisió debilita el model judicial compartit entre estat i autonomies: ‘Es deteriora la dignitat del legislador autonòmic, que és un legislador tan democràtic com l’estatal, perquè permet que les seves normes puguin ser desplaçades per l’autoritat de qualsevol òrgan judicial que les consideri incompatibles amb una norma estatal sobrevinguda.”  

Mor un jove activista ferit durant les manifestacions d’Al Hoicema, al Rif  
L’activista Imad Atabi va morir ahir a l’hospital militar de Rabat (Regne del Marroc), segons un comunicat de les autoritats policíaques a Al Hoceima (Rif) publicat pel diari local Telquel.ma. El jove va resultar greument ferit durant les manifestacions pacífiques del 20 de juliol a la ciutat i va ser traslladat la mateixa nit a l’hospital per rebre l’atenció necessària.
El fiscal del tribunal de primera instància d’Al Hoceima ha donat instruccions a la brigada de la policia judicial perquè obri una investigació exhaustiva per a aclarir les circumstàncies d’aquest incident, determinar responsabilitats i prendre les mesures legals que siguin necessàries, segons el document.
Les protestes al Rif van esclatar l’octubre del 2016, quan els veïns van trobar un peixater esclafat dins un camió de brossa. Els activistes demanen l’acció de l’estat per a reactivar el Rif, on també hi ha les colònies espanyoles de Ceuta i Melilla, deprimida econòmicament i sense accés a serveis socials bàsics. Entre les demandes, figuren una universitat i un hospital a la província, a més de la creació de llocs de feina, la desmilitarització de la regió i l’alliberament dels activistes presos durant els més de vuit 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada