 |
| D'esquerra a dreta, l'advocat i dos dels afectats per l'expulsió. L'arquitecta de Figueres, a la dreta de la imatge. |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/07/2017
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Llegim en la premsa convencional comarcal l’arquitecta figuerenca Anna D’Acuña, de 26 anys, cooperant de l’ONG gironina Fundació Talibés, va ser una de les onze persones expulsades per la Guàrdia Civil dissabte d’un vol Barcelona-Dakar per protestar contra la deportació d’un ciutadà a Senegal. Aquesta persona deportada per l’aparell repressiu de l’Estat capitalista espanyol mostrava un «estat d’angoixa» que va provocar la reacció espontània dels passatgers, recordava ahir D´Acuña, qui va assegurar no entendre «que es pugui criminalitzar un acte normal i humà de solidaritat».
La seva primera experiència en un projecte de cooperació a l’Àfrica sudsahariana s’ha vist retardada per l’incident, que es va produir en el vol de Vueling VY7888 que havia de sortir dissabte de l’aeroport d’El Prat de Llobregat (Baix Llobregat), a les 16:25h de la tarda. D'Acuña i una altra companya arquitecta --una valenciana que vivia a Girona perquè va fer un màster a la Universitat de Girona-- van pujar a l’avió, on van seure separades. El seient de l’arquitecta figuerenca estava a les últimes files i al final de tot hi havia un jove emmanillat, escortat per dos agents de paisà, que va començar a cridar --en francès-- que no podia tornar i que estava malalt. Ella primer va pensar que es tractava d’una crisi d’ansietat, però els passatgers es van adonar de seguida que es tractava d’una deportació espanyola.
«Elecció aleatòria» de viatgers
Anna D´Acuña va explicar que la reacció «no organitzada» del passatge va ser «quedar-se dret i demanar explicacions» --que no van rebre--. Al cap d’una hora i mitja, el comandant de l’avió va demanar per megafonia que tothom s’assegués i va dir que el deportat seria desembarcat. Tot seguit, va afegir que els viatgers també havien de baixar. «Jo vaig pensar que s’havia trobat una solució per a una persona que tenia un problema», va dir D’Acuña.
Picoletos a la sortida de l’avió
Però, a la sortida de l’avió van trobar la Guàrdia Civil acompanyada de dues persones «que no es van identificar, que havien participat activament en el debat a l’avió i que anaven assenyalant gent», com ella mateixa, de qui van dir, en castellà, «esta también» --va relatar--. Un cop a la pista, no van rebre cap informació, més enllà de que podrien presentar una reclamació.
L’aparell repressiu de l’Estat impedeix pujar a l’avio onze persones viatgeres
Més tard, en el segon embarcament per al mateix vol, es va impedir l’entrada de sis viatgers més. En total, onze persones, fruit d’una «elecció aleatòria com a caps de turc del que havia passat», va dir l’arquitecta de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú). La seva companya de projecte sí va viatjar.
Ahir, D’Acuña esperava la confirmació que no tindrà cap problema per volar i comprarà un bitllet a una altra companyia aèria. Llavors, viatjarà fins a N’Dangane, un poble de pescadors situat entre Dakar i la frontera amb Gàmbia, on la Fundació Talibés està construint una escola, una biblioteca i un mòdul per allotjar cooperants; ella hi treballarà dos mesos i mig.
De l’experiència viscuda a dalt de l’avió, la figuerenca va explicar que «desconeixia com funcionaven les deportacions i em sembla bo que es faci públic». A la banda positiva, va destacar el suport rebut de particulars, partits polítics, sindicats i organitzacions.
Fundació Talibés, centrada en salut, infància i educació
La Fundació Talibés, a la que D'Acuña --que a l'abril va acabar els estudis a la Politècnica de Barcelona-- va arribar derivada pel col·lectiu de joves arquitectes Base-A, té la seu a Palol de Revardit (Pla de l’Estany, comtat de Girona) i desenvolupa projectes al Senegal centrats en la infància, l'educació i la salut. El seu president, Àlex Estebanell, avesat a situacions com la viscuda dissabte, va assegurar que comprenia «que la gent s'indigni».
Les persones expulsades del vol de Vueling el dissabte passat demanen que no s'incoï cap procediment judicial contra elles i se les repari per haver-les deixat a terra
Llegim a DIRECTA que vulnerabilitat, trasbals, incertesa és el que han expressat, en roda de premsa, dues de les onze persones expulsades d'un vol de Vueling el dissabte. Han explicat que es van aixecar dels seients i van intentar aconseguir informació per part de la tripulació sobre els crits d'un noi que s'escoltaven per les darreres files. Era senegalès, estava emmanillat, l'estaven deportant i cridava; "no voy a volver" i "je suis malade" (estic malalt, en francès). Una de les passatgeres expulsades, Núria Costa, que estava ubicada a prop del noi senegalès, s'ha mostrat visiblement afectada en recordar la situació i ha reconegut que ara no es veu amb cor de tornar a viatjar. Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global ha acollit la roda de premsa i ha assegurat que demanarà al Consell de Cooperació de Barcelona que abordi el cas. Alhora, s'ha fet públic un manifest que té el suport de més de 55 entitats.
A hores d'ara no saben si hi ha una demanda interposada, tot i que ho intueixen perquè la Guàrdia Civil les va identificar quan van fer baixar tothom de l'avió, "de forma aleatòria", subratllen, i ja no les van deixar tornar a pujar. L'advocat Andrés Garcia Berrio, de la campanya estatal Tanquem els CIE, i que els ha donat un primer assessorament legal, lamenta "una absoluta falta d'informació per part de la companyia" i exigeix que no s'incoï cap procediment judicial. Segons el lletrat, a les onze persones se'ls podria sancionar amb multes que oscil·len entre els 90 i els 45.000 euros amb l'aplicació de la llei de seguretat aèria.
Mentre eren dins l'avió i hi havia gent dempeus al passadís, denuncien que la tripulació no va fer cap avís oficial per megafonia, fins que mitja hora després, es va fer el primer anunci amb què es demanava que la gent segués als seus llocs per procedir al desembarcament de tot el passatge de l'avió. Tot i així, finalment, segons algunes de les persones que sí que van poder volar, la persona senegalesa va ser deportada. Mikel Basarte ha posat èmfasi en el fet que "si la legalitat i la humanitat entren en contradicció, ha de prevaldre la humanitat". "Quan vaig mirar els ulls d'aquell noi deportat", ha recordat, "em va quedar clar que havia de prevaldre la humanitat". Les expulsades han coincidit en assegurar que qualsevol persona hagués fet el mateix en aquella situació.
Vueling, a través d'Air Nostrum, i juntament amb Evelop i Orbest, és una de les companyies que va aconseguir el contracte del transport aeri dels migrants als CIE
Vueling, a través d'Air Nostrum, i juntament amb Evelop i Orbest, és una de les companyies que va aconseguir el contracte del transport aeri dels migrants als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i als seus països d'origen en cas de ser repatriats, per 11.880.000 euros per a 18 mesos. Andrés Garcia ha recordat que per dur a terme les deportacions i les devolucions es lliguen les persones, s'utilitza sedació química i fins i tot arriben a utilitzar morrions i cascos, "en una clara violació dels drets humans". Diverses persones han mort en aquest tipus de vols, tal com recorden al comunicat que han fet públic: Semira Adamu, el 1998, lligada amb més de deu metres de cinta adhesiva, Osamuyi Aikpitanyi el 2009, que va ser emmordassada, Jimmy Mubenga, per no poder respirar, Joseph Ndukaku el 2010, sense atenció mèdica i Aamir Mohamed Ageeb, per una aturada cardiorespiratòria.
De fet, el 2015, el Parlament de Catalunya es va pronunciar a favor del tancament dels CIE i també es va posicionar contra les deportacions exprés. Amb tot, Garcia Berrio ha recordat que el pròxim 24 de juliol podria efectuar-se un macrovol de deportació amb destí a Guinea Conakry, motiu pel qual, una quarantena d'interns del CIE de Zona Franca es troben en vaga de fam intermitent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada