dissabte, 22 de juliol de 2017

Turisme, Ciutat Mercat i despersonalització de la vida del veïnat

Assemblea de la plataforma +Barri -Pisos turístics el passat 18 de juliol / Ivette Roig
Assemblea de la plataforma +Barri -Pisos Turístics el dimarts 18 de juliol.
Neix una plataforma per frenar l’increment descontrolat de pisos turístics a Girona.  
La plataforma +Barri -Pisos Turístics ha enviat a l'Ajuntament de Girona una sèrie de propostes que permetin gestionar l'arribada i l'estança de turistes a la ciutat.  
Passivitat de l’alcaldessa de Girona.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/07/2017  
Girona (Gironès).-  

Llegim a ARIET.CAT que les ciutats esdevenen un producte orientat al Mercat no és cap novetat. Ja fa anys que el geògraf Oriol Nel·lo alertava dels perills de la mercantilització dels paisatges urbans, així com de la conversió dels habitatges en negocis o de les ciutadanes en clientes o consumidores. A Girona, arran de la percepció cada cop més generalitzada que les estan fent fora dels seus barris, les veïnes i els veïns del Barri Vell, Pedret i del Burg de Sant Pere de Galligants s’han organitzat per aturar l’allau de llicències turístiques que s'han concedit en els últims mesos. Sota la idea que un pis turístic equival a una llar menys, han engegat la Plataforma + Barri - Pisos Turístics amb la intenció de frenar la pujada de preus dels lloguers que les acaba expulsant dels propis habitatges, on sovint han viscut durant anys.

La venda d’un edifici sencer, una antiga pensió destinada al lloguer de tot l’any a diverses famílies, va fer sonar les alarmes 
La Plataforma va néixer ara fa un mes, tot i que les inquietuds feia mesos que existien: a Sant Pere de Galligants el veïnat ja havien observat un increment important del nombre de pisos destinats al turisme en molt poc temps. La venda d’un edifici sencer, una antiga pensió destinada al lloguer de tot l’any a diverses famílies, va fer sonar les alarmes: l’havia adquirit un fons d’inversió rus que, tal com explica a l’ARIET la Susanna, una de les veïnes que formen part de la Plataforma, pretén convertir en negocis ben rentables el que fins ara havien estat lloguers d’habitatges de llarga durada. A partir d’aquell moment, algunes veïnes i alguns veïns van començar a fer pancartes amb el lema que ha donat nom a la Plataforma i s’hi van anar adherint cada cop més persones afectades pel comú denominador que els apugen els preus del lloguer o, directament, que no els renoven el contracte, sense ni tan sols saber-ne el motiu. Aquest és el cas de la Mercè, una altra veïna afectada per la mateixa dinàmica, a qui se li acaba el contracte en qüestió de mesos i que ha de triar entre pagar 100 euros més de lloguer o deixar el pis del carrer del Pou Rodó on ha viscut els darrers anys. El que sí que té clar és la intenció del propietari, que busca inversors per vendre el pis. En una conversa amb l’ARIET destacava la “impotència que se sent en no poder-te quedar a viure al barri. Ens treuen l’oportunitat de seguir vivint allà on hem estat durant anys”.

Propostes que permetin gestionar l’arribada i estança dels turistes a la ciutat 
La Plataforma ja ha fet arribar a l’Ajuntament de Girona un escrit amb una sèrie de propostes que permetin gestionar l’arribada i estança dels turistes a la ciutat; propostes que es convertiran en una moció a principis del setembre vinent. Entre les mesures hi ha la creació d’un inventari dels pisos turístics a la ciutat, tant d’aquells que tenen llicència com dels que no; la creació d’un cens real per barris o zones dels immobles destinats a l’ús turístic; la regulació del seu nombre, limitant-lo al 5% del total d’habitatges per barri o zona; la creació d’eines de participació ciutadana en qualsevol pla o projecte de l’Ajuntament sobre els habitatges d’ús turístic; o, finalment, una moratòria de la concessió de llicències de pisos turístics, per guanyar temps i reflexionar sobre quina és la millor manera perquè el turisme puguin conviure en els mateixos espais que les veïnes i els veïns.

Passivitat de l’alcaldessa de Girona 
Ara fa un mes, Isabel Salamaña, professora de Geografia a la UdG, va elaborar, amb la col·laboració d’uns quants estudiants, un document basat en dades oficials i públiques que mostrava amb números reals l’increment de les llicències turístiques en pocs anys. L’any 2013 a Girona hi havia només 31 pisos destinats a aquest ús. Al 2016 se superaven els 200, i ara fa un mes en sumaven més de 400, dels quals gairebé 300 estan situats al Barri Vell. Davant de la passivitat de l’alcaldessa, que nega que existeixi cap problema en aquest sentit, la Plataforma + Barri - Pisos Turístics reclama que les polítiques d’atracció de turisme endegades per l’Ajuntament vagin de la mà de “mesures que evitin els efectes de degradació de la vida de barri, perquè l’actual laissez-faire tindrà conseqüències”.

Un model turístic insostenible, amb una progressiva desaparició de fruiteries, botigues de queviures i comerç de proximitat 
Una de les principals preocupacions de les veïnes i dels veïns és la del model de ciutat que es vol i que es planteja. La progressiva desaparició de fruiteries, botigues de queviures i comerç de proximitat, tal com plantejava una de les assistents a la primera assemblea oberta que originà la Plataforma, ve donada per la seva substitució per comerços que s'adrecen exclusivament a les turistes

Despersonalització de la vida del veïnat
La pressió sobre les veïnes i els veïns està estretament lligada al model de comerç que es practica als carrers i un augment descontrolat del percentatge de pisos destinats a l’ús turístic implica, tal com ja assenyalaven algunes assistents a l’assemblea esmentada, la despersonalització de la vida del barri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada