dissabte, 22 de juliol de 2017

El Tribunal Suprem anul·la la construcció de sis habitatges nous a Ravós del Terri

El castell de Ravós de Terri, situat a l'entorn on l'Ajuntament hi vol deixar edificar. 
La sala ratifica una sentència del Superior de Justícia de Catalunya que invalida el creixement urbanístic previst en el POUM de Cornellà. 
 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/07/2017  
Ravós de Terri, Cornellà de Terri (Vall de Terri, Pla de l’Estany, comtat de Girona).-  

La construcció de sis habitatges unifamiliars nous a Ravós del Terri, prevista en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de l'Ajuntament de Cornellà del Terri (Vall de Terri, Pla de l’Estany, comtat de Girona), ha quedat invalidada per una sentència del Tribunal Suprem. Aquest tribunal ha anul·lat la qualificació de sòl urbà i l'ampliació del nucli, ratificant una resolució prèvia del Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ha desestimat un recurs presentat pel consistori. El govern municipal haurà d'assumir les costes judicials.

Vulnera el Pla Director del Pla de l’Estany i el Parcial de les comarques gironines 
Un dels arguments de la sentència del Tribunal Suprem, datada del 18 de juliol, és que vulnera el Pla Director del Pla de l'Estany i el Pla Parcial de les comarques gironines, que classifiquen la zona com a sòl no urbanitzable a protegir.

Jaciment arqueològic del Mas Sureda i BCIN del Castell de Ravós de Terri  
També rebutja la inclusió de sòl urbanitzable en una part delimitada com a jaciment arqueològic del Mas Sureda, i troba insuficient i poc adequada la delimitació de l'entorn de protecció del Castell de Ravós.
En l'origen de l'anul·lació d'aquest bloc del POUM hi ha un recurs contenciós interposat per una veïna de Ravós, Dolors Juscafresa. El seu advocat, Eduard de Ribot, va destacar que els diferents tribunals implicats «han destacat i valorat, per sobre de la voluntat de l'Administració de promoure el creixement urbanístic del veïnat, la importància de la protecció del patrimoni cultural, del BCIN del Castell i del jaciment arqueològic documentat», així com també «la preservació de la singularitat i bellesa del veïnat en la seva composició tradicional».
En els propers dies, l'Ajuntament de Cornellà del Terri analitzarà el detall de la resolució judicial amb els seus advocats i, després, es reunirà amb l'associació de veïns de Ravós del Terri. L'alcalde, Salvador Coll, va explicar que la incorporació al POUM de sòl urbà a Ravós de Terri va sorgir d'una petició de la majoria dels veïns d'aquest poble de Cornellà, que no arriba a un centenar d'habitants. Coll va remarcar que es va presentar una sola al·legació, la que ha motivat l'anul·lació del creixement urbanístic. L'Ajuntament i l'Associació de Veïns van promoure la modificació conjuntament i a petició de l'entitat, tal com va apuntar l'alcalde. «Defensaven poder créixer, no demanaven fer una urbanització sinó construir unes poques cases perquè els fills del poble no es veiessin obligats a marxar», va explicar Coll. Davant la resolució judicial, el batlle va afirmar que «estem al costat dels veïns», amb els que es reuniran quan hagin parlat amb els advocats. «Defensarem el que digui el poble», va reiterar.

Un municipi de nou pobles 
Ravós del Terri és un dels nou pobles que integren la Vall del Terri, al costat de Cornellà de Terri --on hi ha l'Ajuntament--, Sords, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Corts, Sant Andreu, Borgonyà i Santa Llogaia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada