dilluns, 24 de juliol de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: Durant la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, el vespre del 25 de juliol de 1992, la il·luminació dels focus s’enfosquí uns instants a causa d’un important sabotatge a la línia de molt ata tensió al coll de la Batalla, a Caladroer, entre el Rosselló i la Fonolleda.


El CollSegons el diari rossellonès L’Indépendant es tractà d’una explosió a les torres de 400.000 volts feta per una persona experimentada.   


La delegació espanyola, desfilant amb el  Borbó al capdevant en la cerimònia inaugural de Barcelona 92.

La seguretat olímpica fou responsabilitat del Govern espanyol, presidit per Felipe González, que va constituir la Comissió Superior de Seguretat Olímpica, presidida pel secretari de Seguretat de l’Estat, Rafael Vera. La responsabilitat d’aquest òrgan de l’Estat planificà i executà plans de seguretat olímpica, seguint el model de Calgari (Jocs Olímpis d’Hivern de 1988, celebrats en aquesta ciutat del Canadà), en que el mateix organisme planificador va ser responsable de la seva execució. 
"No '92". Campanya en contra de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92Segons fonts properes aleshores del pujolisme l’FBI i la CIA, que tenien un pis camuflat a Via Laietana de Barcelona, van imposar al Govern espanyol, a la Generalitat de Catalunya i al mateix Ajuntament barceloní una estratègia conspirativa en que s’havia d’escenificar que al país solament hi havia mobilitzacions nacionalistes catalanes, com ara la campanya d’Òmnium Cultural i la Crida a la Solidaritat de ‘Freedom for Catalonia’, per ignorar davant el món l’existència d’una oposició social ecologista o de protestes llibertàries.
Un cop aconseguida la dissolució de Terra Lliure IV Assemblea, tot l’aparell repressiu es va centrar en anular Terra Lliure III Assemblea, ja que la seva campanya d’oposició a la monarquia espanyola i a l’especulació capitalista (planificació d’especulació urbanística i financera, el 3% i més de CDC i el PSC, control social i alienació, agressió al territori i un seguit de greuges contra el proletariat i les capes populars) amb el pretext dels Jocs de Barcelona anava molt més enllà de la campanya ‘Freedom for Catalunya’, que es va escenificar eficaçment el 13 de juny de 1992. Així, els aparells repressius de l’Estat (policia, Guàrdia Civil i Audiència Nacional) conjuntament amb els media burgesos van actuar des del primer dia a nivell preventiu. Fins i tot es va aconseguir una aturada d’ETA a Catalunya mentre el jutge Baltasar Garzón signava ordres de detenció.
Es va especular que a les comarques gironines, coneixedor de l’arbitrarietat propagandista de les detencions, el governador civil de Girona, Pere Navarro, va aconseguir que l’Audiència Nacional aturés un munt de detencions de persones que no tenien res a veure amb Terra Lliure però que estaven en el llistat inflat que durant dos anys havia estat elaborant la Brigada d’Informació de la Guàrdia Civil i al que Garzón havia donat el seu vistiplau, ja que les detencions s’ampliaven a sectors d’extrema esquerra, ecologistes i fins i tot llibertaris (de tota manera es va arrestar un metge del PCC i el pagès anarquista Guillem de Pallejà, de Sant Hilari Sacalm, a les Guilleries, la Selva), cosa que complicava els plans de l’FBI i de la CIA, doncs l’ecologisme social, el bolxevisme i l’anarquisme emergien en l’oposició als Jocs de Barcelona. També es volia arrestar molta gent d’ERC i altres formacions. Un desastre polític si el PSOE no hagués aturat l’impuls de Garzón. En aquest sentit, el delegat del Govern espanyol a Catalunya Francesc Martí Jusmet, parlant amb Rafael Vera, també va aconseguir aturar la Guàrdia Civil. I fins i tot Jordi Pujol i Pasqual Maragall es van moure i els diaris Avui i El Punt es van adherir a les protestes, que en principi solament havien mobilitzat l’esquerrana Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i grups d’estudiants.
L’oposició a la celebració dels Jocs de Barcelona quedà reduïda a un míting solidari amb les persones detingudes, torturades per la Guàrdia Civil i empresonades per ordre del jutge Baltasar Garzón, celebrat a la mateixa hora de la inauguració a Montjuïc de l’Olimpíada en el camp de futbol de Ripollet (Vallès Occidental), on van confluir les Marxes per a la Independència que s’havien celebrat aquells dies, convocades per l’Assemblea d’Unitat Popular (un precedent polític i social de la CUP), acte de resistència on l’antic senador per Barcelona Lluís Maria Xirinacs recordà en aquell vespre de fastos olímpics l’opressió nacional popular catalana i les persones represaliades i empresonades per l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya per ser combatents independentistes, víctimes de la denominada ‘garzonada’. En aquell moment, s’apagà l’electricitat al camp de futbol de Ripollet i poc després un helicòpter del Cos Nacional de la Policia espanyola (CNP) sobrevolà aquest espai, mentre l’estadi de Montjuïc també s’enfosquia durant uns instants, igual que gran part de Catalunya. S’hagué de connectar ràpidament amb l’energia de les nuclears d’Ascó (Ribera d’Ebre) i Vandellòs (Baix Camp).
Es tractà d’un sabotatge a la línia de molt ata tensió al coll de la Batalla, a l’antic terme de Caladroer, lligat a Millars (Rosselló, Catalunya Nord), ara en el de Belhestar de la Frontera (Fonolleda, Pirineu Oriental, Occitània), a l’antiga frontera entre la Corona catalano-aragonesa i Occitània. Segons el diari rossellonès L’Indépendant es tractà d’una explosió a les torres de 400.000 volts feta per una persona experimentada. Es dispararen totes les alarmes. La Gendarmeria francesa inicià una investigació que no portà enlloc mentre la seguretat olímpica quedà en evidència. Ningú ha reivindicat mai el sabotatge al coll de la Batalla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada