L’aparell burocràtic d’ICV i de CCOO es rebel·la contra la coordinadora de Catalunya en Comú

Un manifest signat per 214 stalinistes de debò, com ara Eulàlia Vintró, López Bulla, Joan Boada i Quim Brugué, es posiciona clarament contra el referèndum de l'1 d'octubre.   

JOAN BOADA: Ex coordinador de les comarques gironines d'ICV, ex diputat del Parlament de Catalunya i ex secretari d'Interior de la Generalitat. Professor d'institut i afiliat a CCOO. "Tots els mals en tinc senyora: jacobí, stalinista de debò i repressor d'anarquistes, okupes, decreixentistes i social revolucionaris". Poca broma amb el profe.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/07/2017    

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

La decisió de la setmana passada de la coordinadora nacional de Catalunya en Comú de participar en el referèndum de l’1 d’octubre “entenent-lo com una mobilització” no ha caigut bé a una part de l’aparell burocràtic del partit, principalment entre la militància  d’ICV i de CCOO. Uns 214 elements stalinistes de debò i “verds caquis” --on destaquen l’exdiputada per ICV al Congrés de Diputats i ara vinculada a Camallera Eulàlia Vintró, l’exsecretrari general de CCOO Catalunya i ex diputat per ICV al Parlament José Luís López Bulla; l’exdiputat del Parlament per ICV i ex secretari general del Departament d'Interior Joan Boada i el sociòleg banyolí Quim Brugé--han signat un manifest en el qual es desmarquen de la decisió de la direcció dels comuns i on expliquen que rebutgen el referèndum d’autodeterminació català, com a bons jacobins.

Es dóna el cas que aquest manifest era una de les tres opcions que s’havien de debatre i aprovar a la coordinadora de Catalunya en Comú. Finalment, però, es va retirar i no es va sotmetre a votació.

Aquests stalinistes de debò consideren que Catalunya en Comú no pot avalar la convocatòria i la celebració de l’1-O ni cap mobilització substitutòria perquè qualifiquen  el referèndum de no ser democràtic ni efectiu. “La consulta de l’1-O no té la legalitat, però tampoc la legitimitat de representar la majoria, i en cap cas serà la consulta que volen les tres quartes parts dels catalans”, asseguren les i els signants.

El manifest argumenta que no hi ha les garanties necessàries i les enumera: una llei reguladora, una administració electoral que garanteixi la igualtat dels votants, un cens definit, unes meses electorals amb membres triats aleatòriament, uns mitjans públics que respectin la pluralitat de les opcions i el posterior reconeixement internacional.

Així mateix, les i els signants defensen un estat plurinacional que se sustenti en la fraternitat dels pobles i en la capacitat de generar aliances i teixir complicitats amb les forces polítiques de l’Estat espanyol i d’Europa.