Banyoles recorda l’operació Garzón de 1992 contra Catalunya amb el lema ‘Tortura, mai més contra ningú’

Un dels torturats recorda que 25 anys després hi són i més forts.  

La CUP fa l’acte nacional de memòria a la muralla de Banyoles.   

Els tres Xaviers, Ros, Alemany i Puigdemont, que van ser encausats en l’operació Garzón i torturats per la Guàrdia Civil tot just abans dels Jocs del 92. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/07/2017   

Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú).-   

Llegim en la premsa convencional comarcal que 25 anys després que 350 agents de la Guàrdia Civil, amb tanquetes incloses, es despleguessin per tot Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) a la recerca de membres de l’esquerra independentista per ordre del jutge de l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya Baltasar Garzón. Els fets es van recordar ahir a la muralla de Banyoles en un acte nacional de la CUP on es va voler fer memòria dels damnificats per l’anomenada operació Garzón. I és que molts van coincidir a remarcar que la repressió ha fet més fort i millor el moviment independentista dels Països Catalans, de Salses a Guardamar. Carles Castellanos, represaliat als anys vuitanta, va remarcar la importància de mantenir viva la memòria de fets com els del 92. “El poder juga a la desmemòria. El Govern espanyol ha volgut deslligar el moviment independentista actual del de 1992”, va indicar, tot afegint-hi: “Venim de lluny. Als anys vuitanta i al 92 hi havia una confrontació de legitimitats, com ara.”  

Catàleg repressiu il·limitat de l’Estat capitalista espanyol 

De memòria independentista també en va parlar l’advocat gironí i diputat de la CUP-CC Benet Salellas, que va viure el procés contra el Govern espanyol pels independentistes torturats arran de l’operació Garzón, que el seu pare i també advocat, Sebastià Salellas, va liderar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. “La memòria és un acte d’amor”, va sentenciar citant Montserrat Roig. Benet Salellas va donar les gràcies a l’independentisme històric “per mantenir viva la flama”. I va alertar, recordant que havia recuperat per a l’ocasió la carpeta del procés d’Estrasburg del seu pare, que l’independentisme manté una lluita desigual amb l’Estat espanyol, de qui va advertir que té un “catàleg repressiu il·limitat”. Tot i això, va llençar un missatge d’optimisme. “Hi som després de 25 anys i som més forts”, va dir.

Ramón Piqué, un dels represaliats el 92, va remarcar que hi ha dues llistes de l’operació Garzón, la dels encausats i la dels qui van tenir temps de fugir. Per a tots va tenir paraules d’agraïment, i també per als familiars, per als qui es van solidaritzar amb la causa, pels Cristians per a l’Abolició de la Tortura i, especialment, per a l’advocat Sebastià Salellas. “Dur l’Estat espanyol a Estrasburg va ser una victòria política”, va concloure.

A l’acte, conduït per Sònia Begudanch, també van intervenir-hi Núria Gisbert, del secretariat nacional de la CUP; la regidora cupaire banyolina Sandra Pazos, que va destacar la presència dels tres encausats banyolins –“hi havia d’altres”--, i Xevi Pellicer i Cèlia Appel, d’Alerta Solidària i Arran, respectivament.