La banda Bassotti, divendres a la festa major de Viladamat

En el marc d’un concert actiu, alegre i combatiu, banda Bassoti actuarà a les 23:00h.   

   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/07/2017   

Viladamat (Alt Empordà, comtat  d’Empúries).-   

Els darrers quinze anys els actes i els concerts de la festa major de Viladamat (Alt Empordà, comtat d’Empúries) els organitza el col·lectiu Sant Felius, un grup de joves independentistes que es defineixen “actius, alegres i combatius”.

Segons el regidor de festes, Dani Armengol, el tret de sortida de la festa major serà el sopar popular a la plaça de la vila el divendres 28 d’abril, escenari en el qual es desenvolupen totes les activitats que s’han programat. A les 22:00h actuaran Festucs, una banda de Palafrugell, i tot seguit la potent banda Bassotti, vinguda d’Itàlia. Després, Lad Cuig, definint-se cap a la música tradicional irlandesa, però que aposta per un estil derivat de la simbologia del punk i del rock amb arrel celta. Tancarà aqueta primera nit Celtic Dj.  

Banda Bassotti, grup de ska format a Roma en 1981

Banda Bassotti és un grup de ska italià, que va sorgir en uns tallers de la zona perifèrica de Roma el 1981. El nom de Banda Bassotti és el nom en italià de la banda de lladres més famosa de Disney, The Beagle Boys --a Itàlia, Bassotti--. Els components es van conèixer quan eren treballadors de la construcció. Es tracta d'un grup molt polititzat a nivell revolucionari, també conegut per la seva relació amb el moviment red skin i organitzador d'iniciatives de solidaritat amb causes relacionades amb el poble nicaraguenc, salvadoreny, palestí o basc. El grup ha aconseguit un èxit notable a Itàlia i també a la Península, gràcies als seus concerts amb el grup basc Negu Gorriak. Entre les seves cançons més conegudes es troben «Figli della stessa rabbia», «Mockba '993», «Potere al Popolo» o «Un altro giorno d'amore». Els seus discos són editats a la seva pròpia discogràfica Gridalo Forte. Avanzo de Cantiere va ser editat al País Basc i a Itàlia per Esan Ozenki-Gora Herriak, encara que també va ser distribuït a tota Europa. En 2003 Banda Bassotti va cantar la seva primera cançó en català, quan va versionar la cançó «Processó», del grup valencià Al Tall.

Falses acusacions de l’entorn del PP 

La banda ha estat acusada falsament per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) de defensar ETA, a causa de la lletra de la cançó «Yup La La» de l'àlbum Así es mi vida (2003), una versió de la cançó «Karrerorena» del poeta basc Eñaut Etchamendy, on fa referència a l'atemptat que va costar la vida al president del govern de la dictadura franquista Carrero Blanco. L'AVT ja havia acusat prèviament, sense èxit, al grup Soziedad Alkoholika d'apologia al terrorisme, i el 2006 va aconseguir que el grup fos exclòs del festival Aúpa Lumbreiras va anunciar a l'agost del 2007 la presentació d'una querella contra Banda Bassotti. El vers de la cançó que suposadament elogia a ETA era el següent:  «Goresten haigu, goresten eta / populiaren makila haiz ta!». Segons l'AVT la traducció al castellà d'aquests versos és «¡Te vitoreamos, ETA, eres el brazo del pueblo!» (sic), mentre que, segons la mateixa banda Bassotti, la paraula «eta» en aquest context ha de ser traduïda per «i», «T'aclamem, i ets el braç del poble». Ja veieu quina ignorància regna en les files dels batallons de xoc del PP, anomenats AVT.

Banda Bassotti pateix moltes pressions dretanes per suspendre els seus concerts  

Banda Bassotti ha sofert moltes pressions de diversos grups i mitjans conservadors per suspendre els seus concerts al Regne d’Espanya, cosa que no és cap problema a Viladamat, municipi governat per la CUP.

El 2008, la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya va organitzar a Rivas-Vaciamadrid, un municipi proper a Madrid governat per Esquerra Unida i el PSOE el Festival Agitación, en suport a la causa sahrauí, previst pel 24 de maig. Finalment, l'Ajuntament va revocar la seva autorització per usar les instal·lacions municipals, davant les quals els organitzadors van suspendre el festival a temps que acusaven al Consistori de sotmetre's a «pressions i amenaces» i a crear un «precedent perillós» contra la llibertat d'expressió.