Els centres de menors tutelats de la DGAIA, de nou, sota sospita

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.

Ja que solament serveixen per fer negoci especulatiu, doncs aquests centres reben prop de 4.000 euros al mes per cada menor tutelat. 

Es posa la lupa sobre la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència, un dels organismes més controvertits de l'administració autonòmica catalana. 

CGT, CCOO i UGT i les formacions CUP-CC i CSQP denuncien mala atenció dels centres i descontrol de la Generalitat. 

La CUP-CC ja ha demanat la dimissió de Calvo. 

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/07/2017 

Girona (Gironès).- 

UGT denuncia que en alguns dels centres de menors tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) els infants no fan activitats lúdiques si no són gratuïtes, el menjar és de baixa qualitat i s'arriba a utilitzar diners procedents del Banc d'Aliments, la roba és de segona mà i els menors amb greus discapacitats físiques o psíquiques no reben l'atenció individual necessària. La DGAIA depén del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, de la que n'és titular la consellera Dolors Bassa, antiga dirigent de la UGT i militant d’ERC.

La UGT, el seu propi sindicat, afirma que s'està permetent que els nens i adolescents tutelats en centres de menors estiguin patint les conseqüències de males gestions d'entitats purament mercantilistes, mal anomenades fundacions o entitats socials. Segons el centre al qual els toqui anar per la "loteria" d'assignació de places, infants i adolescents poden quedar doblement desemparats. El sindicat diu que ja han denunciat davant el mateix director de la DGAIA i el Síndic de Greuges, que hi ha entitats que amb diners públics tenen com a principal objectiu el lucre. Tracten d'obtenir el màxim benefici econòmic de la gestió dels seus centres. Aquesta situació està produint, segons la UGT, un desemparament en aquests nois i noies en situació d'especial vulnerabilitat que es tradueix en el fet que mengen i sopen diàriament càtering de baixa qualitat. I en alguns casos també arriben a utilitzar dinar de donacions del Banc d'Aliments o Creu Roja. No fan activitats extraescolars si no són gratuïtes. No solen realitzar activitats lúdiques de cap de setmana o període de vacances que impliquin cost econòmic. La roba que se'ls atorga és de baixa qualitat o fins i tot de segona mà. Els nois i noies en situacions encara més especials, és a dir, amb greus discapacitats físiques o psíquiques, no reben l'atenció individual ni disposen dels mitjans materials o mecànics que necessiten.

Es dóna la circumstància que del centenar de Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) de Catalunya, només el 10% són públics, la resta són privats o de gestió delegada, que són el cas en el qual l'edifici que els allotja és de l'Administració.

Per la seva banda, CCOO denuncia que "la DGAIA no exerceix un control exhaustiu sobre les empreses en què ha delegat la gestió. El director del centre sap el dia i l'hora en què passarà l'inspector".

També la Confederació General del Treball, CGT, ha carregat contra el responsable de la DGAIA, Ricard Calvo, per "adjudicar i afavorir" amb contractes per valor de 98 milions per gestionar centres en els pròxims vuit anys, a la fundació Plataforma Educativa "en què havia tingut càrrecs".  

ES DEMANA LA DIMISSIÓ DE RICARD CALVO 

El dijous, els diputats de la CUP-CC al Parlament, Gabriela Serra i Benet Salellas, van denunciat a l'Oficina Antifrau els "possibles conflictes d'interessos" del director general de la DGAIA, Ricard Calvo. La CUP-CC ja ha demanat la dimissió de Calvo per aquest tema.

Tant les diputades Gemma Lienas, del grup Catalunya Sí Que es Pot, com de la CUP-CC Gabriela Serra critiquen el funcionament dels centres de menors de gestió privada i reconeixen les diferències que hi ha amb els públics per això reclamen que siguin de titularitat pública, segons va publicar El Periódico.

Lienas censura que "s'incompleixin les ràtios d'educador per nen, el que impossibilita que es doni una bona atenció". Serra es pregunta com pot la Generalitat "retirar als nens de la seva família i assumir la tutela i una vegada que la té, deixar el nen en un centre de gestió privada on no es poden garantir les normes d'acollida".

La comissió que controla el model de protecció de la infància i adolescència a Catalunya es reuneix aquest divendres. La constitució d'aquest organisme creat a instàncies del Parlament es va realitzar amb mes i mig de retard. El grup el constitueixen representants dels grups polítics al Parlament de Catalunya i representants de l'Administració. 

PERSONES QUE CONEIXEN DE PRIMERA MÀ EL SISTEMA DE PROTECCIÓ DE MENORS EN DESCOBREIXEN LES PRINCIPALS MANCANCES 

Llegim a ARIET.CAT que si accedim a l’hemeroteca d’algun diari i cerqueu-hi "DGAIA". Apareixeran centenars de resultats, molts dels quals classificats a la secció de successos: infants tutelats per l’administració que cauen en xarxes de prostitució infantil; maltractaments en centres de menors; mares i pares que denuncien que els han separat dels fills sense cap raó; queixes i més queixes del Síndic de Greuges i fets semblants. Des de fa anys, la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència es troba a l’ull de l’huracà. Canvien els governs autonòmics catalans, però no n’hi ha cap que aconsegueixi millorar l’atenció que reben els infants en risc. Què passa exactament a la DGAIA? Com s’explica aquesta successió interminable de males notícies? El sistema català de protecció de menors compta actualment amb 14.000 expedients oberts, dels quals gairebé 7.000 impliquen algun tipus de mesura protectora, com l’acolliment en família aliena o l’acolliment en un centre residencial. Una mesura protectora no és altra cosa que la ruptura del vincle familiar per ordre administrativa. Quan l’administració detecta una situació de risc, pot retirar el menor de la llar sense que hi intervingui cap jutge, com si posés una multa de tràfic. Posteriorment, n’informa la Fiscalia, que gairebé mai qüestiona la decisió.

Per a la majoria de famílies afectades, la declaració de desemparament, que aprova la DGAIA a instàncies dels equips d’atenció a la infància i  l’adolescència (EAIA), arriba per sorpresa. Com que desconeixen el funcionament del sistema, perceben la retirada com un acte profundament injust, violent i traumàtic. Segons ARIET, Marcel Nos, per exemple, no podrà oblidar mai el dia que la policia i els EAIA van anar a buscar-lo a l’escola, quan tenia deu anys. Se’l van endur sense donar-li cap explicació. Quan va arribar al centre d’acollida, li van preguntar si s’havia cagat a sobre. "No t’ha de fer vergonya, perquè la majoria de nens es caguen i es pixen a sobre quan els agafen i els porten aquí", li van dir. A la Sara Castillo (nom fictici que posa ARIET) li van retirar els fills després d’una reunió en teoria ordinària. "Fes les maletes, que demà anirem a buscar-los", li va dir un tècnic. "Jo em vaig quedar a quadres. Saps allò que et penses que és un malson?", recorda. 

LA LLEI 14/2010 

Sovint, la declaració de desemparament és la culminació d’un procés que ha començat mesos o anys endarrere, com ara una denúncia anònima; un informe dels serveis socials o un divorci conflictiu poden activar una maquinària burocràtica que, un cop engegada, costa molt aturar. Ràpidament, els EAIA comencen a buscar raons que justifiquin la retirada. La llei ofereix un marge de maniobra molt ampli als equips tècnics, que poden utilitzar pràcticament qualsevol pretext per intervenir en la llar familiar. La llei 14/2010 defineix 12 situacions de desemparament, l’última de les quals és molt vaga: "Qualsevol situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l'infant o l'adolescent, o l'existència objectiva d'altres factors que n'impossibilitin el desenvolupament integral."

El cas de l’Alba, explica ARIET, una nena que va patir gravíssims maltractaments quan es trobava en l’òrbita de la DGAIA l'any 2006, ha extremat la prudència dels EAIA. El cas va tenir un ampli ressò mediàtic i les administracions que hi estaven implicades van ser acusades d'actuar amb negligència. Des de llavors, els equips tècnics es curen en salut. Prefereixen pecar per excés que per defecte. "Vivim en una societat que busca el risc zero. I el risc zero és diabòlic. No existeix. Si vols tenir-ho tot lligat, has de tenir una càmera en cada habitació de cada casa. És llibertat contra seguretat", adverteix Ceneta Pi, una ex funcionària de la DGAIA molt crítica amb el sistema de protecció, testimoni que recull ARIET. 

LA GRAN DEPRESSIÓ CAPITALISTA FA QUE ELS EAIA RETIREN MENORS DE LES SEVES FAMÍLIES SIMPLEMENT PER RAONS DE POBLESA

La crisi econòmica ha multiplicat la feina dels EAIA. Els desnonaments i les factures impagades de la llum apareixen regularment en els informes dels equips tècnics. Malgrat que la consellera Dolors Bassa nega de forma rotunda que es produeixin retirades per raons econòmiques, el cert és que els centres de menors estan plens de fills i filles de famílies pobres. La contradicció és evident, perquè els centres reben prop de 4.000 euros al mes per cada menor tutelat. "Entren nens que, amb més recursos al territori, podrien sortir-se’n. Si els 100-120 euros per dia i per nen que rep un centre es destinessin al territori, molts d’aquests nens no haurien d’entrar al sistema de protecció", explica Rubén Mora, educador en un centre d’acollida de Girona i sindicalista de la CGT. Mora recorda, per exemple, el cas d’una mare a qui li van retirar quatre fills, no perquè estiguessin en perill, sinó senzillament perquè els serveis socials bàsics no tenien prou recursos per atendre'ls. 

CAURE A LA XARXA ÉS FÀCIL PERÔ SORTIR-NE MOLT DIFÍCIL ABANS DELS 18 ANYS 

Caure a la xarxa de protecció és relativament fàcil. Sortir-ne és extremadament difícil. Si la família no aconsegueix recuperar el menor passats sis mesos, el temps que dura l'estudi del cas, la batalla està amb tota probabilitat perduda. El menor queda atrapat per la maquinària burocràtica i no se'n podrà desempallegar fins que hagi complert divuit anys. La majoria de famílies no tenen recursos per afrontar una demanda judicial i encara que els tinguin els resultats acostumen a ser incerts. "Es un bucle de luchas judiciales y administrativas. Los jueces creen a pies juntillas lo que dice la administración y ya puedes presentar las peticiones que tú quieras, que si un técnico dice que no, ahí les da exactamente igual", diu Rosana Capella, advocada de Marea Turquesa, una plataforma de mares que lluiten per recuperar la tutela dels seus fills, segons informa ARIET. Per aixecar l'ordre de desemparament, els EAIA elaboren un pla d'intervenció, però les condicions són tan dures que la majoria de famílies no poden complir-lo. "Et tornem el nen si 'fas això' i 'fer això' vol dir trobar una feina indefinida i tenir un pis a Barcelona amb quatre habitacions perquè tens quatre nens", s'indigna Rosa Gómez, una mare a qui van retirar el fill fa més d'un any, testimoni que també recull ARIET. "Et diuen: 'busca feina, pinta la casa i fes no sé què'. Ho fas i llavors et diuen: 'Ai, sí, però és que ara veiem que plores molt i no estàs bé'. És una situació d'abús permanent. No respecten res". 

SITUACIONS KAFKIANES 

Les famílies afectades se senten profundament maltractades per professionals que suposadament les haurien d'ajudar. En comptes de col·laborar per resoldre una situació de risc, uns i altres s'observen com enemics. La desconfiança és tan gran que a vegades es produeixen situacions ridícules, kafkianes, que farien riure si no fos pel dolor que impliquen. A Salvador Nos, per exemple, el van acusar de conspirar contra la seva ex dona, la mare de Marcel, utilitzant el nom en clau de "Mandela". L'origen de l'acusació era una conversa telefònica enregistrada al centre on estava tancat Marcel sobre la salut de Nelson Mandela, que aleshores estava a punt de morir. El tècnic que va escoltar la conversa, que no entenia gaire bé el català, va interpretar que pare i fill desitjaven la mort de la mare i ho va escriure en un informe, segons revela ARIET. 

Roda de premsa i comunicat de CGT Sector Social sobre maltractament institucional i portes giratòries a la DGAIA

Roda de premsa d'ahir 8 de juny al local de la CGT de Barcelona.

Perdem la por davant qui ha perdut la vergonya! 
CGT alerta sobre la preocupant situació en que es troben els centres de menors tutelats per la Generalitat. 
La DGAIA maltracta i l’entramat del Sr. Ricard Calvo. 
TRETS, APUNYALAMENTS, PORTES GIRATÒRIES, I NOVES ADJUDICACIONS PER VALOR DE 98 MILIONS d’€ QUE BENEFICIEN AL CONGLOMERAT EMPRESARIAL AMB VINCLES AMB EL SR RICARD CALVO (DIRECTOR GENERAL DE LA DGAIA). 
FINS QUAN CONSELLERA BASSA HEM D’AGUANTAR TANTA INCOMPETÈNCIA? 

Més informació »

La CGT denuncia opacitat i manca de control públic en els centres de menors gestionats per grups privats

Segons un grup de treballadors d'educació social d'aquest sindicat, l'augment d'incidents i la degradació de condicions està relacionat amb el procés de privatització que ha fet que el 80% de les places actuals estiguin gestionades per grups privats. 
Les treballadores i treballadors socials de la CGT consideren que la manca de control i la progressiva 'privatització' de la tutela de menors ha generat la irrupció d'un cercle d'interessos que té interconnexions entre l'administració pública i els grups privats que hi fan negoci. 
Entre els exemples que esmenten hi ha el del mateix Ricard Calvo, actual director general de la DGAIA (i regidor d'ERC a Girona), anteriorment vinculat com a gerent d'entitats com Plataforma Educativa, Fundació Resilis i Fundació FASI, dedicades a la gestió de centres de menors. 

Més informació »

La Direcció General d'Atenció a la Infancia i l'Adolescència (DGAIA) com a alarmant factor de risc per a la infància

Denuncia del  Sector Social del Sindicat de CGT Ensenyament. 

"Les últimes setmanes hem pogut veure diverses informacions als mitjans al voltant de les condicions de vida dels/les infants tutelades que viuen als centres de la DGAIA. Molts de nosaltres treballem o hem treballat a aquests centres i hem vist de primera mà el deteriorament de les condicions de vida d’aquests/es infants arran les retallades i privatitzacions. 

Hem patit al seu costat el trencament dels equips educatius per la precarització de les condicions laborals i l’abandonament de la professió de molts i moltes companys/es cremats per treballar sense mitjans adients per atendre les necessitats bàsiques d’uns i d’unes infants als quals hem de protegir i donar la possibilitat de tenir una oportunitat de futur". 

La saturació dels recursos d’atenció d’urgència i residencial per als menors provoca que en ocasions s’ingressin infants allunyats del seu territori d’origen. Per exemple, quan les places de Centres d’Acollida de Barcelona es troben plenes, infants d’aquesta àrea s’ingressen a Tarragona o Girona. 

Més informació »

ERC-MES es queda sola defensant l’ampliació del centre d’acollida a menors de Girona

Centre d'acollida La Misericòrdia al Puig d'en Roca, a Girona.

El ple de l’Ajuntament va aprovar per 21 vots a favor i 4 en contra una moció del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials contra l’ampliació de La Misericòrdia. 

El nou centre estarà gestionat per la Fundació Resilis, l’entitat per la qual treballava Ricard Calvo, regidor republicà i director de la DGAIA. 

En contra de totes les recomanacions internacionals, en contra de diversos informes del Síndic de Greuges i en contra d’una resolució aprovada pel Parlament que estableix que els centres de menors han de tenir com a màxim 12 places, la Misericòrdia podria superar amb escreix les 60 places, convertint-se en un dels centres d’acollida més grans de Catalunya. 

Més informació »