Disparen amb fletxes contra els cables de 400 kV de la MAT/THT

Red Eléctrica Espanyola ha denunciat als Mossos que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter.  

Els tres cables de la MAT a l'alçada de Cervià de Ter, desfilats després de rebre els impactes, segons REE.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/07/2017  

Cervià de Ter (Gironès, comtat de Girona).-   

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que segurament recull un comunicat de la companyia elèctrica -- ers desconeix la versió de la persona que hagi fet d’arquer o ballester contra la MAT/THT--, la companyia Red Eléctrica Espanyola (REE) ha denunciat als Mossos d’Esquadra que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter (Gironès, comtat de Girona).

L’ecosabotatge a la línia aèria, va tenir lloc a finals de la primera setmana de juliol, segons l’ACN. El punt de l'estesa on es van efectuar els dispars es troba al terme municipal de Cervià de Ter, per on passa el tram que uneix la subestació de Bescanó (Gironès, comtat de Girona) amb la de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà, comtat de Besalú).

De mitjana, les torres de la MAT tenen 66 metres d'alçada, tot i que els cables d'alta tensió que hi passen es troben a menys distància del terra (sobretot, al punt intermig entre l'una i l'altra).

Segons l’ACN, algú va disparar contra els cables de 400 kV i va aconseguir danyar-ne tres en paral·lel, gairebé just al mateix punt. Els impactes van desfilar l'estesa elèctrica, però no van arribar a trencar els cables perquè tenen una ànima d'acer.

La companyia assegura que l’ecosabotatge no només va posar en risc el sistema elèctric, sinó també la seguretat de les persones (perquè el cable es va tensionar i si, amb la pressió s'hagués partit, podrien saltar-ne guspires i fins i tot s'hauria compromès l'estabilitat de les torres de la MAT). Tan bon punt va adonar-se de l’ecosabotatge, Red Eléctrica Espanyola el va reparar i va posar els fets en coneixement de la Policia Autònoma Catalana. La denúncia davant dels Mossos d'Esquadra es va presentar el 10 de juliol. La policia científica i els agents de balística investiguen quina arma es va fer servir per danyar els cables. D'entrada, segons fonts policials, que esmenta el despatx de l’ACN, es descarta que siguin trets (que es podrien haver fet amb un fusell de mira telescòpica). Però sí que entre les hipòtesis que s'estudien hi ha el fet que s'haguessin disparat fletxes amb un arc o una ballesta.

REE també parla de petits problemes en les obres de la Farga 

La companyia parla directament de “sabotatge”, i qualifica els fets de "condemnables". A més, durant les darreres setmanes, Red Eléctrica Espanyola també ha patit altres problemes --tot i que no d'aquesta envergadura-- amb els treballs de construcció de la futura subestació a la Farga', a Sant Julià de Ramis (Gironès, comptat de Girona).

Segons l’ACN, els danys d'aquest juliol als cables de 400 kV s'han dut a terme quan aquest tram de línia ja fa gairebé tres anys que va entrar en servei (ho va fer al novembre del 2014). Els Mossos d'Esquadra investiguen ara qui hi pot haver al darrere dels fets.

Forta oposició social i actes de resistència

Durant la seva construcció, el tram Bescanó-Santa Llogaia ja va ser el focus de protesta dels opositors a la MAT. Algunes de les quals, sonades, i que van tenir lloc a Fellines (Viladasens, Gironès, comtat de Girona). El juny del 2014 uns ecologistes es van encadenar en una de les torres durant hores, a uns 60 metres d'alçada. I el gener d'aquell any, un ecologista es va atrinxerar dins un cotxe enterrat sota terra just al punt on s'havia d'aixecar una torre (en concret, la número 66). L'operació per alliberar-lo va durar onze hores. Per aquests fets, hi ha sis investigats que s'enfronten a penes entre 2 i 7 anys de presó.