dilluns, 31 de juliol del 2017

464) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SEIXANTA QUATRE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

Congrés esperantista. 
Missatge a favor de la independència enmig del Congrés Universal d’Esperanto.   
El congrés ha reunit 1.138 persones de seixanta-dos països diferent.  
El Tribunal Constitucional del Regne ha suspès la reforma del reglament del Parlament que permetia l'aprovació de lleis per lectura única.  
L'ex-jutge afirma que no era competència seva investigar les tortures de l'operació Garzón.  
Un grup d’ultres amenacen els periodistes davant de la caserna de la Guàrdia Civil.   
Els concentrats han amenaçat els periodistes presents.  
La CUP es concentra davant la caserna de la Guàrdia Civil i s’encara amb els ultres  Protesta contra els interrogatoris a càrrecs del Govern de la Generalitat per l'organització del referèndum.   
Segons el fotògraf Jordi Borràs, a la manifestació unitarista hi han participat membres de “tota l'extrema dreta catalana”, com Falange, PXC o Democracia Nacional, entre més.   
Jordi Borràs denuncia les amenaces de mort dels ultres davant la caserna de la Guàrdia Civil.   


[Barcelona (República Catalana) 31/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE   
  
Per primera vegada, l’organització del Congrés Universal d’Esperanto ha donat veu als esperantistes taiwanesos i catalans en la tradicional salutació de les delegacions nacionals. Rubén Fernández, en la salutació de la delegació catalana, ha enviat un missatge a favor de la independència de Catalunya: “En nom de l’Associació Catalana d’Esperanto saludo tots els congressistes i especialment, amb calidesa, els representants espanyols. Espero que l’any que ve, quan visiteu la península Ibèrica, hi hagi un nou estat. I també, amb fermesa, espero que l’aparició d’aquest estat esdevingui un model de solucions pacífiques als conflictes entre pobles’” 
El Congrés Universal d’Esperanto és la cita literària més important de l’esperantisme. Enguany hi han assistit 1.138 persones de 62 països diferents. El congrés ha premiat el mallorquí Nicolau Dols en el premi de poesia del Belarta Konkurso i ha distingit l’esperantista català Xavier Alcalde pels seus estudis d’assaig.

La reforma ha estat suspesa per unanimitat de manera cautelar 
Seu a Madrid del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya. 
El ple del Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una reforma de l’article sobre l’aprovació de lleis per lectura única. Pocs minuts després, Mariano Rajoy demanava al Consell d’Estat un dictamen urgent per a poder impugnar la reforma i, a continuació, presentava la petició de suspensió al Tribunal Constitucional del Regne. Fins ara, l’article 135 del reglament del Parlament exigia la signatura de tots els grups per a tramitar proposicions o projectes de llei per la via ràpida de lectura única. La votació de dimecres passat habilita els grups del Parlament a tramitar lleis per lectura única amb el suport de la majoria absoluta de la cambra. Aquest canvi ha de facilitar que les lleis que es tramiten sota l’amenaça constant de la repressió política i judicial espanyola puguin esquivar els entrebancs i el filibusterisme practicat per l’estat espanyol i els grups que defensen l’statuo quo.
Ara, un cop la reforma ha estat impugnada al TC pel govern i ha quedat suspesa automàticament en aplicació del reglament del tribunal, cal veure quines alternatives té la majoria parlamentària per a aprovar la llei del referèndum d’acord amb el mandat democràtic electoral. I quines són aquestes alternatives? Per començar, es presenten dues opcions bàsiques: no acatar la suspensió del TC de la reforma del Parlament o tramitar la llei per la via ordinària. Totes dues opcions són conflictives i el Govern de la Generalitat i la majoria parlamentària les volen evitar. La desobediència a una suspensió del TC de la reforma aprovada incompleix, d’entrada, la doctrina que vol seguir el grup majoritari de Junts pel Sí: mantenir la legalitat vigent fins a l’aprovació parlamentària --democràtica i majoritària-- d’una nova legalitat catalana. A més, en aquest cas, la desobediència exigiria la complicitat de la mesa del Parlament, la Junta de Portaveus, els grups parlamentaris, etc.
La via de la tramitació ordinària --el procediment legislatiu comú, segons el reglament-- té dos inconvenients. El primer: els terminis són massa llargs i seria complicat d’arribar a temps per a fer la convocatòria del referèndum per a l’1 d’octubre, tal com s’ha anunciat. Cal tenir en compte que el recorregut pot durar gairebé quaranta dies, si s’exhaureixen els terminis previstos i es convoquen les comissions i els plens imprescindibles sense deixar passar setmanes entre cada tràmit. Si hi afegim que, entremig, es farà l’aturada de vacances de la primera quinzena d’agost, és impossible tenir la llei aprovada per aquest procediment comú. El segon inconvenient: la vulnerabilitat del procés. És a dir, la tramitació de la llei quedaria exposada a les inclemències político-judicials de manera constant. En aquest cas, no s’impugnaria el reglament sinó la llei abans de poder ser aprovada al ple del Parlament. La via del procediment legislatiu comú queda descartada per la majoria parlamentària.

L’article 81.3 del reglament del Parlament de Catalunya 
Si la majoria parlamentària troba obstruïts els camins normals que ja hem comentat, tan sols té un últim recurs: l’article 81.3 del reglament del Parlament. L’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens. I el tercer punt d’aquest article diu: “L’ordre del dia del ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del parlament, i també pot ésser alterat quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta.” ’

Acord explícit per majoria absoluta  
Diu que l’ordre del dia pot ser alterat a petició de dos grups. I que s’hi pot incloure un assumpte que hagi complert els tràmits reglamentaris “llevat d’un acord explícit en sentit contrari” per majoria absoluta. Per tant, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació presentada per Junts pel Sí i la CUP-CC podria arribar a votació al ple sense haver passat els tràmits que indiquen el procediment legislatiu comú o el procediment de lectura única (que en aquest supòsit hauria estat suspès pel TC).

El precedent que no agrada a la minoria 
 El 81.3 és un articulat que ja ha estat motiu de discussió dels grups parlamentaris, almenys en una ocasió recent. El 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP-CC van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir el 81.3 del reglament, per sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública. A més, aquell dia, a banda d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, el Parlament també va aprovar per unanimitat d’escurçar el període per a la presentació d’esmenes de set dies a setanta-cinc minuts i ometre’n la publicació al diari oficial de la cambra.

Interpretacions interessades de l’article 
L’alteració de l’ordre del dia a petició de dos grups --com estipula el reglament-- i l’escurçament dràstic del període de presentació d’esmenes es poden fer segons l’article 81.3 per ‘un acord explícit’ de la majoria absoluta. El 17 de maig, els grups contraris al referèndum de l’1 d’octubre es van afanyar a dir que calia una votació per unanimitat per a fer aquestes dues alteracions. Però el reglament és molt clar en el seu articulat. Estipula que l’alteració es pot fer “a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del Parlament” i pot incloure’s un punt que no hagi complert els tràmits habituals si hi ha l’acord explícit de la majoria absoluta.

Compliment d’una doctrina en previsió dels tribunals internacionals 
Tot amb tot, si els grups contraris al referèndum o el Govern espanyol s’entesten a impedir l’acompliment del mandat democràtic del Govern de la Generalitat i de la majoria parlamentària en relació amb el referèndum d’autodeterminació, ho hauran de provar una vegada ja s’hagi aprovat la llei. I el segon punt de l’article tercer de la llei en qüestió diu: “Aquesta llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.”
Per tant, s’haurà establert una llei per vies legals i reglamentàries que prevaldrà per damunt de les que hi puguin entrar en conflicte, inclosa la Constitució espanyola. La doctrina d’instaurar una llei sense incomplir la llei --invocada especialment per al compliment dels requeriments de la sentència sobre Kossove i els hipotètics processos judicials futurs en tribunals internacionals-- haurà trobat el seu camí, també en aquest cas. 

L'ex-jutge afirma que no era competència seva investigar les tortures de l'operació Garzón 
Ramon Piqué parla amb Baltasar Garzón al Parlament de Catalunya. 
L’ex-jutge de l’Audiència espanyol, Baltasar Garzón, s’ha espolsat avui tota la responsabilitat de les tortures contra independentistes el 1992. En un article publicat a La Vanguardia, titulat ‘La postveritat de la CUP i Terra Lliure, Garzón explica que va ser l’únic jutge que es va atrevir a incloure les denúncies en les actes de les declaracions dels torturats i assegurar que no era competència seva investigar-les. “L’Audiència Nacional no pot, en cap concepte, per falta de competència objectiva, investigar tortures o maltractes, sinó recollir en una acta la menció dels fets sobre el presumpte delicte, tal com es va fer”, escriu. Tanmateix, Grazón no explica perquè no va denunciar els fets al jutjat competent, en aquest cas el jutjat d’instrucció de Madrid. L’ex-jutge, a més a més, acusa la CUP i els torturats d’haver tergiversat la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, on es va condemnar a l’estat espanyol per no haver investigat suficientment les tortures.
L’ex-diputat de la CUP David Fernández ha respost l’article amb un piulet on s’enllaça un escrit de Manuel Vazquez Montalban. ‘Sobre el no immutar-se davant el dolor aliè de Baltasar Garzón’, ha escrit.
L’article, escrit el 1995 a El País, relata com Garzón es va veure implicat en un altre cas de presumptes tortures. Montalban parla del cas de Zigor Larredonda, detingut durant una operació policíaca contra el comando Barcelona d’ETA, i que va denunciar tortures després de ser posat en llibertat.
“El més curiós de les declaracions del jove Larredonda és que quan va passar a disposició judicial, és a dir, a disposició de Garzón, i li va comunicar les vexacions que havia patit, el súper jutge “ni es va immutar” […] Sense confiança en la capacitat integradora del sistema, ni en les expectatives de futur, almenys s’ha d’exigir que no et posin una bossa de plàstic al cap, que no et peguin amb una guia telefònica, que no et diguin que violaran la teva xicota si no delates i que no amenacin que t’electrocutaran els collons”, va escriure Montalban.
L’article de Montalbán s’acaba amb una referència directa a Garzón: “I s’ha de demanar als jutges que quan expliquis aquestes coses s’immutin.”

Quan la Falange defensa la Guàrdia Civil 
Aires de guerra unitarista quan la Falange defensa la Guàrdia Civil. Queda clar que el SÍ a la República Catalana és el vot antifeixista, ja que la Monarquia és hereva de Franco. 
La concentració de la CUP a Barcelona contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil pel referèndum ha estat contraprogramada per una en favor del cos jurídic militar. De totes maneres, cap organització n’ha reivindicat l’organització.
Els assistents, que brandaven banderes monàrquiques espanyoles i de la Falange, han increpat una periodista de TV3 que feia un directe davant de la caserna picoleta de la Travessera de Gràcia. A més han exigit que altres periodistes no els fessin fotos i els han dit “delators”. Un ultra ha amenaçat d’apunyalar un fotògraf. El fotògraf Jordi Borràs ha denunciat a Twitter aquestes algunes d’aquestes amenaces dels manifestants d’extrema dreta.
Els assistents han insultat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i ha clamat tota mena de lemes ultres i de suport a la Guàrdia Civil. Portaven cartells on es llegia ‘Viva la Guàrdia Civil’ o ‘Catalunya és Espanya’.
A la concentració també ha aparegut una estelada amb el número 155 pintat de color negre. La intenció era demanar-ne l’aplicació i per tant la suspensió de l’autogovern català. Tanmateix, alguns dels concentrats no ho han entès i hi ha hagut una petita picabaralla per la bandera. Finalment, l’estelada ha acabat estripada per diverses persones.

La CUP es concentra davant la caserna de la Guàrdia Civil i s’encara amb els ultres 
Falangistes i franquistes amb la Guàrdia Civil i en peu de guerra enfront la proteta de la CUP. 






La concentració de la CUP davant de la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia a Barcelona s’ha confrontat amb una manifestació d’ultres que ha increpat els periodistes i ha insultat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ambdues manifestacions han reunit unes dues-centes persones.
Amb el lema ‘No fareu callar la veu d’un poble’, la CUP ha convocat la concentració per a protestar contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil a membres de la Generalitat per l’organització del referèndum. Un ampli dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra custodia l’entrada de la caserna, fet que ha obligat a tallar la Travessera de Gràcia entre el carrer Roger de Flor i Nàpols.
La gent de la protesta, convocada per la CUP, ha contestat amb crits d”independència’ i de ‘votarem’.
Les dues concentracions s’han encarat, només separades per vint metres i pels agents dels Mossos d’Esquadra. Malgrat la tensió viscuda, no hi ha hagut incidents. En un moment de la mobilització, la CUP ha cantat ‘Els Segadors’.

Insults, amenaces i banderes de la Falange 
La concentració ultra ha insultat Puigdemont, però també ha increpat la periodista de TV3 que feia la cobertura i ha amenaçat els periodistes que feien fotografies. A més, els ultres han brandat banderes monàrquiques espanyoles i de la Falange. Aquesta mobilització s’ha convocat durant el cap de setmana a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #Amblaguardiacivil.

Segons el fotògraf Jordi Borràs, a la manifestació unitarista hi han participat membres de “tota l'extrema dreta catalana”, com Falange, PXC o Democracia Nacional, entre més. 
El fotògraf Jordi Borràs ha denunciat a Twitter amenaces per part dels participants de la contra-manifestació ultra d’aquest matí a davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Segons que ha dit Borràs els ultres han insultat i amenaçat de mort diversos periodistes que cobrien els esdeveniments. La concentració ultra s’ha convocat com a resposta a la que havia convocat la CUP per protestar contra els interrogatoris que està duent a terme en els darrers dies la Guàrdia Civil en relació amb l’organització del referèndum.
“A un company fotògraf l’han amenaçat directament de tallar-li el coll amb una navalla”, ha explicat. I ha afegit que a la periodista Gemma Aguilera un manifestant li ha etzibat: “Et trobaré i et mataré”. També ha explicat que a l’acte hi han assistit representants de “tota l’extrema dreta catalana”, com per exemple Falange, Plataforma X Catalunya o Democracia Nacional. Borràs ha qualificat la situació de “demencial”.
De fet, el mateix Borràs, que ha investigat a fons aquests col·lectius, ja ha viscut en primera persona el fet de rebre amenaces de l’extrema dreta. Durant els actes del 12 d’octubre del 2015 el membre de Democracia Nacional Pedro Chaparro va animar els seus companys a agredir Borràs: “claveu-li una bona hòstia i que se’n vagi”, va dir Chaparro.  
Borràs també ha respost al director del Periódico de Catalunya, Enric Hernández, que assegurava que després de la manifestació organitzada avui per la CUP i l’assalt d’ARRAN a un bus turístic per part de membre d’Arran el procés s’estava tornant abertzale.

El vot antifeixista i antiracista és el SÍ a la República Catalana 
Durant la manifestació alguns manifestants ultres que brandaven banderes monàrquiques espanyoles han increpat una periodista de TV3 que intentava fer la crònica dels fets. Amb aquests elements en contra i la Guàrdia Civil en acció l’alliberament nacional del poble català serà un causa antifeixista mundial i votar a favor de la República Catalana un acte de resistència antifeixista i antiracista enfront la Monarquia, hereva del general Franco i de la seva victòria militar de l’1 d’abril de 1939, amb un genocidi proletari de 40 anys. Si el CNI havia muntat la concentració ultra el seu desenvolupament ha estat un tret per la culata ja que el món ha contemplat una concentració feixista a favor de la Guàrdia Civil amb elements del lumpen a sou de les clavegueres de l’Estat.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada