dijous, 27 de juliol de 2017

461) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SEIXANTA UNA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

Joan Ignasi Elena. 
Respostes en la xarxa a la ràtzia de la Guàrdia Civil contra responsables del Govern de la Generalitat pels preparatius del referèndum d’autodeterminació.  
A la xarxa s'ha fet palès les mostres de solidaritat amb les persones citades a declarar a mode d'intimidació, s'ha denunciat l'"estat d’excepció i ha reviscolat el vell lema independentista "Fora les forces d'ocupació!".  
Elena surt de l’interrogatori de la Guàrdia Civil denunciant “la persecució de la dissidència política”.  
L’exportaveu del Pacte pel Referèndum crida els ciutadans a combatre “les actituds inacceptables” de l'Estat .   
Jaume Clotet ha començat a declarar en qualitat de testimoni, però en un moment determinat de l’interrogatori un agent de la Guàrdia Civil li ha comunicat que passava a ser investigat, pendent de validació del jutge.  


[Barcelona (República Catalana) 27/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE   

Diverses persones han estat citades a declarar en qualitat de testimonis en el marc d’unes investigacions --que ni tan sols s'han concretat-- sobre l’organització del referèndum d’autodeterminació previst per a l’1 d’octubre: entre aquests el director de comunicació del Govern, Jaume Clotet, i l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena, que han declarat a la caserna del cos militar a Travessera de Gràcia. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desmentit, mitjançant un comunicat, que les diligències obertes contra alts càrrecs del Govern de la CAC per part de la Guàrdia Civil corresponguin a les seves investigacions. L'òrgan judicial ha aclarit també que en la causa que s’instrueix al jutjat número 13 només consten com a persones investigades Santiago Vidal, Carles Viver Pi-Sunyer i Josep Lluís Salvadó.
Les citacions i interrogatoris a alts càrrecs del Govern de la Generalitat per part de la Guàrdia Civil han suscitat un seguit de reaccions a la xarxa, entre les quals abunden les referències a l'"estat d'excepció" i el lema independentista "fora les forces d'ocupació!". A través de piulades de molts usuaris o col·lectius s'ha mostrat la solidaritat amb les persones citades a declarar a manera d'intimidació, i també s'ha fet palès el rebuig envers el cos de la Guàrdia Civil, històricament denostat. En aquest sentit, s'han recordat les similituds amb les detencions d'independentistes el l’estiu de 1992, fa 25 anys.

Elena surt de l’interrogatori de la GuàrdiaCivil denunciant “la persecució de la dissidència política”  
L’ex portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha abandonat la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, a Barcelona, després d’haver declarat davant els agents com a testimoni durant poc més d’una hora. A la sortida, ha assegurat que, a diferència dels alts càrrecs del Govern que han passat pel pateix episodi, ell no té la condició d’investigat per la policia. Però tot i això, ha volgut demostrar el seu “malestar” perquè la Guàrdia Civil estigui actuant així amb ell i amb altres. En aquest sentit, ha denunciat “l’ús dels instruments de l’Estat per perseguir la dissidència política” per part del Govern espanyol i “altres poders”, cosa que ha considerat una “actitud inacceptable”. És per això que ha cridat a la ciutadania a “dir prou” i mantenir-se “enfrontat i combatiu, es pensi el que es pensi”. Per últim, ha volgut també reclamar al Govern d’Espanya “que dialogui amb la societat catalana” per solucionar el “conflicte polític” i permetre el vot en un referèndum.
Immediatament després d’abandonar les dependències de la Guàrdia Civil, Joan Ignasi Elena ha acceptat fer declaracions davant els periodistes per manifestar enèrgicament el seu ‘malestar’ per la situació viscuda. Durant poc més d’una hora, els agents han estat interrogant-lo sobre el Pacte, sobre el seu paper dins l’organització, sobre el web PacteNacionalPelReferendum.cat, i sobre qüestions més generals al voltant de les intencions de l’ens. ‘Malgrat ser citat com a testimoni, que el Pacte Nacional, amb tot el que representa, sigui citat, francament és desagradable i diu moltes coses; potser ens hauria de fe reflexionar i fer un pas endavant per dir prou’, ha començat dient.
I és que per a Elena, la societat catalana i “la immensa majoria de l’espanyola” tenen “cada cop la convicció més nítida i clara que hi ha ‘sectors del govern espanyol, del poder polític i d’altres poders” que fan “un ús i una utilització dels instruments de l’Estat i del poder per perseguir la dissidència política de tot tipus”. Amb aquesta denúncia pública després de la seva declaració, Elena ha volgut demostrar que pretenia fer una crida a “dir prou a aquestes actituds inacceptable i, per sort, minoritàries”.
“Això no va d’independència, va de democràcia i de respecte a la diferència, la política i l’opinió de cada ciutadà. I els que practiquen això més aviat que tard ho pagaran electoralment i políticament”, ha etzibat. A més, per a l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, és “essencial dir alt i clar que contra aquestes pràctiques, es pensi el que es pensi i encara que es pensi igual que els que ho fan, s’hi ha d’estar al davant, enfrontat i combatiu”. “Utilitzen el poder al servei de destruir l’adversari polític, al servei del seu pensament polític. I contra això s’hi ha d’estar al davant”, ha afegit.
Joan Ignasi Elena, però, també ha volgut reivindicar el paper del Pacte Nacional, i ha enviat un missatge perquè es faci valer la unitat que representa per fomentar l’acord i la negociació. “S’ha de dialogar, també amb els que pensen diferent. Des del catalanisme i des d’altres sectors”, ha dit, tot dirigint-se també a l’Estat perquè pregui nota de la seva demanda. “Que dialoguin. Que dialogui el Govern de l’Estat amb la societat catalana, ens sembla essencial que ho faci”, ha sentenciat. I és que per a Elena, existeix una “convicció generalitzada, molt ampla i transversal del poble de Catalunya’ en favor del diàleg i del referèndum acordat que ell creu que ‘no es torça amb l’amenaça, ni es canalitza a través de la policia i els jutjats”. “Això es canalitza i s’articula a través de la política. I és fonamental que sigui així”, ha conclòs.

Clotet, investigat per la Guàrdia Civil 
Elena ha estat el segon citat a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil durant aquest dijous. A primera hora del matí ho ha fet també el director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, que ha entrat a les dependències com a testimoni però n’ha sortit amb la condició d’investigat per la Guàrdia Civil per la seva relació amb el domini web del Pacte Nacional pel Referèndum.
Clotet ha començat a declarar en qualitat de testimoni, però en un moment determinat de l’interrogatori un agent de la Guàrdia Civil li ha comunicat que passava a ser investigat, pendent de validació del jutge. En aquest moment, ha entrat un advocat de la Generalitat a l’interrogatori i el director general de Comunicació no ha volgut respondre més preguntes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull han volgut mostrat públicament el seu suport a Clotet des del Parlament, on se’ls ha vist junts passejant pels passadissos de la cambra.
El mateix web que ha portat a Clotet davant la Guàrdia Civil va servir perquè dimecres fos citat el secretari general del departament de la Presidència, Joaquim Nin. Com Clotet, Nin també va sortir de la caserna com a investigat policial. Poc després d’això, el Govern va anunciar que denunciaria la Guàrdia Civil i el jutge del jutjat d’instrucció número 13 per ‘atemptar contra els drets fonamentals’ de membres del Govern, i que ho faria per cada persona que considerés que estava patint aquesta vulneració’.

El TSJC i la Guàrdia Civil 
El relació a tota la causa i els darrers episodis de la Guàrdia Civil, el TSJC i el jutjat número 13 han emès un comunicat per aclarir que en la causa que instrueix aquest jutge ‘només consten com a investigades tres persones’, l’exsenador Santiago Vidal, l’ex president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el secretari d’Hisenda del Govern, Josep Lluis Salvadó. El jutjat ha volgut concretar que són únicament aquestes ‘les persones contra les que es dirigia la querella que va donar inici a aquestes diligències’. A més, des del TSJC afirmen que les citacions i operacions que està portant a terme la Guàrdia Civil aquests dies ‘són diligències de policia judicial i no han estat sol·licitades pel magistrat d’instrucció 13 de Barcelona’. Per últim, el jutjat ha recordat que “la causa, que és secreta des del seu inici, segueix secreta en prorrogar-se aquest per un termini d’un mes més”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada