dimecres, 26 de juliol del 2017

460) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SEIXANTA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

Joaquim Nin podria ser condemnat a una penda entre 10 i 15 anys de presó.
Joaquim Nin, de testimoni a investigat per sedició. 
Els secretari general de la Presidència de la Generalitat interrogat per la Guàrdia Civil.  
Nin investigat per la presumpta comissió de diversos delictes, entre els quals el de sedició, que el Codi Penal castiga amb penes de presó de 10 a 15 anys si el cometen "persones constituïdes en autoritat".  
També ha declarat a les dependències de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells.  
L’escàndol que genera el cas Nin traspassa les fronteres imperials espanyoles.  
La Guàrdia Civil cita a declarar Joan Ignasi Elena.  
La declaració es farà tot just l'endemà de l'interrogatori a Joaquim Nin i Jordi Graells.  
Quan el PSUC prohibia parlar en català en les assemblees estudiantines a la Universitat de Barcelona es forjà l’actual oposició de Catalunya en Comú a l’alliberament nacional.   
El Govern de Generalitat denunciarà la Guàrdia Civil per vulneració de drets fonamentals.  
El portaveu del Govern de la Generalitat ha dit: “Que no es pensin que poden fer el que volen i quan volen”.  


[Barcelona (República Catalana) 26/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE    

L’Espanya negra dibuixa fosques tempestes sobre Catalunya. Avui el secretari general de la Presidència de la Generalitat, Joaquim Nin i Borredà, interrogat aquest dimecres per la Guàrdia Civil en el marc de la investigació sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, és el primer càrrec de la Generalitat assenyalat per sedició en relació amb el procés sobiranista català.
Nin ha començat a declarar com a testimoni aquest dimecres a les dependències de la Guàrdia Civil però després de diverses respostes potencialment incriminatòries, revela l’agència EFE citant fonts de la investigació judicial, l'han informat de la seva condició d'investigat per la presumpta comissió de diversos delictes, entre els quals el de sedició, que el Codi Penal vigent castiga amb penes de presó de 10 a 15 anys si el cometen "persones constituïdes en autoritat".
Segons el web Nació Digital, que cita fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Nin no ha estat encara imputat pel jutge, qui hauria d'emetre una interlocutòria si considerés que l'ha d'investigar per sedició.
Segons publica el diari unionista El Mundo basant-se en fonts de la Guàrdia Civil, els investigadors han trobat "indicis de criminalitat" en les gestions de Nin pel que fa a la votació de l'1-O.

Jordi Graells, director general d’Atenció Ciutadana també declara a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia 
També ha declarat a les dependències de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells.

Diligències del Jutjat número 13 de Barcelona 
El Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona va iniciar indagacions sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació arran de les paraules de l'exsenador per ERC i jurista Santi Vidal durant una conferència, i aquest mes de juliol va requerir al Teatre Nacional de Catalunya, on Junts pel Sí va presentar la seva proposta de llei del referèndum, informació sobre la celebració d'aquell acte. Així mateix, les darreres setmanes han prestat declaració sobre els preparatius diversos funcionaris.

La Guàrdia Civil cita a declarar Joan Ignasi Elena 
La Guàrdia Civil ha citat a declarar demà l’exportaveu del comitè executiu del Pacte Nacional del Referèndum, Joan Ignasi Elena, a la comissaria de la Travessera de Gràcia. Tot just avui, també han declarat davant la Guàrdia Civil dos alts càrrecs del Departament de la Presidència: el secretari general, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells. El president del Govern de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat el seu suport a Nin, Graells i Elena en una piulada.
Precisament, Nin estava citat per la Guàrdia Civil per a parlar sobre el domini del web del Pacte Nacional pel Referèndum. Elena declararà en nom de tots els membres del comitè executiu del Pacte, que estan al cas de la citació.

El Govern de Generalitat denunciarà la Guàrdia Civil per vulneració de drets fonamentals 
La Generalitat buscarà la fórmula jurídica més efectiva per a denunciar la vulneració de drets fonamentals d’aquells treballadors públics o persones que es manifestin a favor del referèndum. Així ho ha anunciat el portaveu del govern, Jordi Turull, en conferència de premsa per a valorar els interrogatoris de la Guàrdia Civil al secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells.
Turull ha dit que les intervencions de la Guàrdia Civil pretenen “privar la voluntat del poble de Catalunya” i “criminalitzen el diàleg i el pacte”. “Ja n’hi ha prou”, s’ha queixat. Ha assegurat que el govern actuaria “per dignitat institucional i per defensar els treballadors públics i la societat civil”. “Que no es pensin que poden fer el que volen i quan volen”, ha etzibat.

Quan el PSUC prohibia parlar en català en les assemblees estudiantines a la Universitat de Barcelona es forjà l’actual oposició de Catalunya en Comú a l’alliberament nacional 
1936 – 23 DE JULIOL
Fundació del PSUC en 1936 per fer la contrarevolució burgesa. 
Abans del Maig 68 a l’hexàgon francès  l’hegemonia del PSUC al si de la Universitat de Barcelona era un fet, gràcies a la lògica de fills de la burgesia catalana que abraçaven la idea del ‘pacte per la llibertat’ (interclassisme d’oligarques, militars, clergat i burgesia amb els moviments obrer i estudiantils) com els seus pares i avis havien abraçat en 1936 el PSUC/PCE enfront la revolució proletària del 19 de juliol de 1936 a Catalunya. Cal assenyalar que aleshores el Comitè Universitari del PSUC era un partit stalinista que s’oposava activament a l’ús del català a les assemblees. També havia preferit en les eleccions d’estudiants a l’Escola d’Enginyers votar per uns candidats feixistes abans de votar a favor dels de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC, sindicat dirigit pel FNC, d’on va néixer en 1968 el PSAN), que eren demòcrates però “massa catalanistes” segons els ‘xinos’ del PSUC.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada